Troben a Taiwan una mandíbula d'un denisovano, parent dels humans

Des que es van descobrir en 2010, poc se sap dels denisovans, uns homínids que van conviure amb els neandertals i els humans moderns fins fa uns 40.000 anys.

Els denisovans van conviure amb neandertals i humans moderns

Amb prou feines hi ha restes d'esta espècie, però ara, un estudi de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) revela que una mandíbula fòssil trobada a Taiwan pertany a estos homínids tan esquius. Els detalls es publiquen en la revista Science. Esta troballa és la primera confirmació genètica que els denisovans van viure fora de Sibèria i l'altiplà del Tibet i que, per tant, van habitar en climes freds i càlids.

Anàlisi d'ADN antic

A diferència d'altres espècies humanes, els denisovans es van descobrir a partir de l'anàlisi del seu ADN, i no sols de les seues restes, perquè estes eren massa escasses. El primer que es va trobar, tan sols una falange, va ser en la cova de Denisova, a Sibèria.

Fins ara, només s'havien confirmat restes de denisovans a Sibèria i al Tibet

Takumi Tsutaya, investigador de la Universitat de Copenhaguen i primer autor del treball, explica a SINC que, fins ara, els fòssils de denisovans identificats molecularment només s'havien trobat al nord d'Àsia. “Els estudis genòmics suggerien que els principals esdeveniments de flux genètic dels denisovans als humans moderns es van produir al sud-est asiàtic i possiblement a Oceania, però els fòssils identificats molecularment només s'havien trobat a Sibèria i a l'altiplà del Tibet”, assenyala.

La mandíbula fòssil que es descriu en el nou treball es va trobar al canal de Penghu, davant de Taiwan, i va ser recuperada juntament amb diversos fòssils d'animals mitjançant pesca comercial de dragatge del fons marí. Esta zona va formar part del continent asiàtic durant els nivells més baixos de la mar en el Plistocé.

Estudi de proteïnes

Per a esbrinar-ne l'origen, els investigadors van fer un estudi proteòmic. Segons explica Tsutaya, van extraure proteïnes de l'os i de l'esmalt dental del fòssil, i van poder recuperar més de 4.200 residus d'aminoàcids, els components bàsics de les proteïnes.

Amb l'anàlisi, identifiquem dos variants d'aminoàcids específiques dels denisovans
Takumi Tsutaya, Univ. Copenhaguen

“Atés que les proteïnes es tradueixen a partir de l'ADN, també són portadores d'informació genètica. Amb l'anàlisi, identifiquem dos variants d'aminoàcids que són específiques dels denisovans”, indica l'investigador.

Segons els autors, estes variants són rares en les poblacions humanes modernes, però la seua freqüència és més alta en les regions associades a la genètica denisovana. També van identificar que es tractava de la mandíbula d'un mascle.

“Esta troballa constituïx una prova directa que els denisovans van habitar també la part càlida i humida del sud-est asiàtic”, afegix Tsutaya.

Rasgos robustos

L'equip investigador també va fer una anàlisi morfològica de la mandíbula i van observar que tenia una estructura robusta i amb queixals grans, trets que coincidixen amb els observats en les restes de denisovà del Tibet. Açò suggerix que estos trets eren característics del llinatge i potser específics del sexe, segons els autors.

El descobriment aporta una mica més de llum sobre estos homínids, però el misteri continua obert. “En l'actualitat, amb prou feines hi ha deu restes confirmades dels denisovans. No obstant això, crec que hi ha molts fòssils que poden incloure's en sentit ampli, especialment de la Xina, la informació genètica dels quals encara no s'ha examinat”, opina Tsutaya.

Referència:

Takumi Tsutaya et al. “A male Denisovan mandible from Pleistocene Taiwan”. Science (2025).

Drets: Creative Commons.