#CooperacióValenciana | #DretsHumans | #Pressupostos2025
👉 La Generalitat aplaudeix el paper de les ONGD per la resposta a la DANA mentre pacta amb Vox uns pressupostos que retallen els fons per a la solidaritat internacional. El món de la cooperació denuncia el doble discurs i reclama coherència.
El dijous, en una reunió amb la Coordinadora Valenciana d’ONGD —que agrupa 109 entitats—, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Serveis Socials, Susana Camarero, va traure el repertori d’elogi institucional: va destacar el paper fonamental de les organitzacions en l’emergència de la DANA i va afirmar que “han desplegat la major resposta davant una emergència a Espanya”. Fins i tot va posar xifra: més de 150 milions d’euros en ajudes directes, moltes destinades a xiquets i atenció psicosocial.
Fins ací, tot bé. Però les paraules venien acompanyades d’un anunci: un nou model de cooperació “més pragmàtic”, “més eficaç” i “alineat amb les prioritats regionals”. Un canvi de rumb que sona a eufemisme per a les ONGD, sobretot tenint en compte l’altra cara de la moneda.
Perquè mentre aplaudixen d’un costat, de l’altre han firmat un acord amb Vox que inclou uns pressupostos per al 2025 que posen en risc les polítiques públiques de solidaritat internacional. Això mateix ho va denunciar la Coordinadora en un comunicat emés una setmana abans de la reunió. I ho van fer amb contundència: el pacte amb l’extrema dreta, diuen, suposa una ruptura amb el consens històric en matèria de cooperació i un pas enrere en la lluita contra el canvi climàtic i els drets humans.
“Les mesures anunciades suposen un incompliment dels compromisos que ell mateix va assumir”, afirmen referint-se al president Carlos Mazón, que abans de les eleccions autonòmiques va signar el Pacte Valencià per la Cooperació i es va comprometre a reforçar este àmbit.
El malestar del sector és clar. I el contrast entre el reconeixement públic i els números negres dels comptes és el que més inquieta les entitats. Reclamen que el Partit Popular no caiga en l’eixida fàcil de cedir als plantejaments de Vox, i demanen “reafirmar-se en els valors de la solidaritat”, que no són cap invenció moderna sinó una tradició política i social consolidada en la Comunitat Valenciana.
🧭En paraules de la Coordinadora, la societat valenciana continua responent quan fa falta: ja siga davant de la guerra d’Ucraïna, els terratrémols al Marroc o el conflicte de Gaza. La ciutadania s’organitza, dona suport, es mobilitza. I això contrasta, diuen, amb la fredor institucional que està començant a fer-se visible.
Des del sector, la sensació és que els elogis públics amaguen una maniobra comunicativa per a suavitzar un canvi de rumb que pot acabar desmantellant part de l’estructura de cooperació que s’ha construït en les últimes dècades.
I la pregunta que queda flotant és directa: pot ser la solidaritat una moneda de canvi política?
Redacció Crònica
 |
| reunió d'ahir en la Generalitat |
Cap comentari :