#EmergenciaVivienda #Valencia

Moltes famílies valencianes han de destinar més de la meitat del seu sou al lloguer o renunciar a viure al seu barri de tota la vida per l’encariment de l’habitatge.

La ciutat de València viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus en màxims històrics, un parc públic escàs i una elevada presència de vivendes turístiques i compradors amb fins especulatius. Davant esta realitat, plataformes socials i sindicats de llogaters han convocat una mobilització estatal i també a València, on ja estan en els carrers en este moment per exigir polítiques efectives que garantisquen el dret a un habitatge digne.

Segons dades recents, el preu mitjà del metre quadrat en compravenda a València ha assolit els 2.343 euros a finals de 2024, amb un increment del 13,1% respecte a l’any anterior. En plataformes com Idealista, la xifra puja fins als 2.836 euros. Este encariment es tradueix en barris com l’Eixample (4.158 €/m²), Ciutat Vella (3.875 €/m²) o el Pla del Real (3.600 €/m²), convertint-se en zones pràcticament inaccessibles per a la majoria de residents.

Els districtes amb menor renda també han vist una pujada notable dels preus. A Rascanya, l’Olivereta o Jesús, les vivendes superen els 1.900 €/m², quan fa només dos anys se situaven per davall dels 1.600. Esta tendència generalitzada d’increments fa que moltes famílies tinguen greus dificultats per accedir a un lloguer assequible o comprar una vivenda en el seu propi barri.

Un dels factors clau d’aquesta situació és la proliferació de vivendes d’ús turístic (VUT), especialment en barris com El Mercat (10,5%), La Seu (9,2%) o El Cabanyal-Canyamelar (6,8%). Esta concentració ha impulsat l’expulsió del veïnat tradicional i ha generat una dinàmica de gentrificació que afecta tant a la vida quotidiana com al mercat de lloguer.

Tot i que l’Ajuntament ha implementat limitacions a les noves llicències de VUT en barris que superen el 2%, estes mesures arriben tard sónb molt limitades i no han revertit la tendència. Paral·lelament, la compra d’habitatges per part d’estrangers - particulars i empreses- amb alt poder adquisitiu ha representat el 30% de les operacions a la ciutat el 2024. A Ciutat Vella, l’Eixample i Extramurs, més de la meitat de les compravendes han estat per a este perfil d’inversors, molts dels quals adquireixen immobles de luxe amb finalitats d’inversió i especulació. 

A més, el Partit Popular dirigit per Mazón' presenten una esmena a la Llei d'Acompanyament, que es retrotrau a la Llei de 2004 quan la Generalitat només podia exercir-los sobre habitatge protegit. Precisament ara que s'ha demostrat que tots els grans problemes per catàstrofe a València ciutat, s'han pogut solucionar gràcies als habitatges adquirits així, en Safraner - els afectats per l'incendi de Campanar- van poder tindre habitatges gràcies a aquesta llei.

A esta pressió se suma la gestió de la Sareb, entitat que acumula 221 vivendes a València ciutat, de les quals només huit han estat adquirides per l’Ajuntament per a ús social. A nivell autonòmic, hi ha més de 3.300 habitatges de Sareb en la província, però gran part d’ells es mantenen buits o pendents de venda. Plataformes com la PAH denuncien que el 43% de les vivendes de la Sareb a tot l’Estat estan deshabitades, tot i l’existència d’un programa de lloguer social insuficient i poc implantat en ciutats com València.

En aquest context, sindicats de llogaters i entitats veïnals alerten d’una emergència habitacional agreujada per la manca de resposta institucional. Les mesures adoptades fins ara, com les compres puntuals de vivendes o els acords de cessió temporal, són considerades escasses o ineficaces davant la magnitud del problema.

Per tot això, les mobilitzacions d’aquest dissabte, que tenen lloc simultàniament en diverses ciutats de l’Estat, busquen visibilitzar la crisi de l’habitatge i pressionar les administracions perquè actuen amb més decisió. A València, les protestes han començat amb quatre columnes que han eixit des de Nou Moles, les Torres de Serrans, la Porta de la Mar i l’Estació Joaquim Sorolla, confluint a la plaça de l’Ajuntament per exigir solucions reals a una problemàtica que afecta milers de persones.