#infància #migració #solidaritat #repartimentjust #SiraRego
Espanya, amb més de 47 milions d’habitants, hauria de redistribuir solidàriament uns 4.400 xiquets i xiquetes migrants no acompanyats. Però les comunitats governades pel PP, amb el suport de Vox, diuen que és “impossible”. Amb discursos de sobresaturació, judicialització i fins i tot acusacions de “mercadeig”, es neguen a col·laborar i trenquen així qualsevol intent de responsabilitat compartida.
El passat 18 de març, el Consell de Ministres aprovava un Reial decret llei per garantir una acollida més justa i equitativa dels menors migrants no acompanyats entre totes les comunitats autònomes. L’objectiu, aparentment senzill en un estat amb més de 47 milions de persones, era redistribuir poc més de 4.000 xiquets i adolescents que han arribat a Espanya sense cap adult referent, molts d’ells atrapats a Canàries i Ceuta per l’absència de recursos.
Però aquest propòsit solidari ha col·lisionat amb la negativa frontal d’un ampli bloc de governs autonòmics conservadors, encapçalats pel PP i Vox, que han preferit convertir una qüestió d’humanitat en una batalla jurídica, competencial i política. Lluny de sumar-se a l'esforç col·lectiu, han optat per una estratègia de confrontació basada en acusacions de “mercadeig”, denúncies d’invasió de competències i recurs al Tribunal Constitucional.
La Comunitat de Madrid, amb set milions d’habitants, assegura que ja atén 2.442 menors i que els seus centres estan al 132% de capacitat. Amb això justifica la seua negativa a col·laborar i ha demanat un informe per impugnar el decret. Aragó ha anat encara més lluny: no ha remés ni una sola dada al Ministeri. I Andalusia, Balears, Castella i Lleó, Extremadura, Cantàbria i ara també la Comunitat Valenciana han anunciat obertament que es plantegen portar la mesura davant els tribunals.
Tot i això, el Reial decret llei, que es votarà al Congrés el 10 d’abril, contempla un mecanisme de redistribució ajustat a criteris objectius com població, renda, atur o insularitat, així com un fons extraordinari de 100 milions d’euros per acompanyar el procés. La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha criticat que algunes comunitats “només han aportat xifres generals, sense cap valor per al diagnòstic” i ha demanat que “deixen la confrontació a un costat en una qüestió tan fonamental, tan humana”.
La paradoxa és evident: un país amb prou capacitat per organitzar macroesdeveniments, invertir en infraestructures multimilionàries o acollir esdeveniments esportius d’abast mundial, resulta —segons els discursos d’estes autonomies— incapaç de distribuir entre totes les seues comunitats poc més de 4.000 xiquets i xiquetes. En canvi, territoris com Catalunya o el País Basc, que ja han fet esforços d’acollida superiors, no s’hi han oposat.
Les dades provisionals mostren una realitat incòmoda: mentre alguns territoris compleixen i assumeixen responsabilitats, altres s’escuden en una saturació que sovint no documenten, o fins i tot en una falsa dicotomia entre capacitat i voluntat. I mentrestant, els menors continuen esperant que l’Estat que els va rebre tinga també la voluntat de protegir-los, més enllà dels límits polítics i territorials.
Àgora CT
 |
| Ministra Sira Rego , |
Cap comentari :