L’Eliana revisita la repressió franquista a través del sumari 10338-V

Amb la sala plena i un silenci respectuós, l’Eliana va mirar ahir enrere per posar noms i veus a una etapa silenciada.

Una conferència sobre el sumari 10338-V, organitzada pel Centre d’Estudis Locals i l’Ajuntament, rescata episodis de repressió política i solidaritat veïnal durant i després de la Guerra Civil.

Desenes de persones es van reunir ahir a la Casa de Cultura Josep Maria Àngel per assistir a la conferència titulada Sumari 10338-V, una iniciativa del Centre d’Estudis Locals de l’Eliana (CEL) amb el suport de l’Ajuntament. L’acte va estar conduït per Kike Martínez, regidor de Patrimoni i també documentalista, qui va abordar la repressió exercida pel règim franquista contra els veïns i veïnes de la localitat en el context posterior a la Guerra Civil.

L’exposició es va centrar en l’estudi detallat dels interrogatoris i de les estratègies de defensa presents en el sumari judicial 10338-V, que recull els casos de persecució política patida per sindicalistes i representants polítics locals. Segons es va explicar durant l’acte, en alguns dels processos la intervenció d’autoritats municipals vinculades al nou règim va resultar clau per a la defensa d’alguns dels acusats.

El recorregut històric oferit per Martínez es va estendre des de l’any 1936 fins al 1940, un període marcat tant per la formació dels Comités de Defensa —antecedents directes del primer ajuntament independent de l’Eliana constituït el 1937— com per la repressió posterior a la victòria franquista. Entre els episodis abordats es va incloure el saqueig d’objectes religiosos de l’església de Nostra Senyora del Carme, un fet atribuït a grups anarquistes arribats de fora del municipi.

També es va posar el focus en casos en què autoritats del govern republicà local van donar suport a membres del clergat perseguit en aquell context, mostrant una realitat més matisada que la sovint reproduïda en els relats històrics oficials. L’acte es va concebre com una oportunitat per recuperar la memòria col·lectiva i reconéixer el sofriment de totes les persones de l’Eliana, independentment del bàndol on es trobaven, en un moment clau per al municipi com fou el procés de segregació respecte a la Pobla de Vallbona.

Cap al final de la sessió, Kike Martínez va concloure amb una reflexió que va ressonar entre els assistents:

“Estas memòries ens parlen d’una resistència moral en dues direccions, abans i després de la guerra. Ens recorden que, fins i tot en els moments més durs, hi hagué elianers capaços de triar el respecte i la humanitat per damunt de les ideologies i del ressentiment.”