Els humans poden parlar sense esforç sobre un nombre infinit de temes, des de neurociència fins a elefants i roses, combinant paraules en oracions. Açò és gràcies a la composicionalitat: la capacitat de combinar unitats amb significat en estructures més grans, el significat de les quals es deriva del significat de les seues unitats i de la forma en què estan combinades.
Durant anys, els científics han cregut que només els humans utilitzaven extensament la composicionalitat. Es pensava que la comunicació animal era principalment un conjunt aleatori de crits, amb només rares instàncies de composicionalitat. No obstant això, el nostre nou estudi, publicat recentment a la revista Science, diu el contrari.
Investigant en profunditat la comunicació vocal dels bonobos en el seu hàbitat natural, la Reserva Comunitària de Kokolopori a la República Democràtica del Congo, vam descobrir que la comunicació vocal entre bonobos –els nostres parents vius més pròxims, juntament amb els ximpanzés– es basa extensament en la composicionalitat, igual que el llenguatge humà.
Un diccionari de bonobos
Investigar la composicionalitat en els animals requereix primer una comprensió sòlida de què signifiquen les crides individuals i les seues combinacions. Açò sempre ha sigut un repte, ja que accedir a la ment dels animals i desxifrar de manera fiable el significat de les seues crides és difícil.
Per solucionar-ho, vam desenvolupar una nova manera de determinar de manera fiable el significat de les vocalitzacions dels bonobos, i la vam utilitzar per a determinar el significat de totes les seues crides individuals i combinacions.
Assumírem que una crida de bonobo pot tindre diferents tipus de significat. Pot donar una ordre (“Corre”), anunciar accions futures (“Viatjaré”), expressar estats interns (“Tinc por”) o referir-se a esdeveniments externs (“Hi ha un depredador”).
Per a entendre de manera fiable el significat de cada vocalització evitant el biaix humà, vam descriure amb molt de detall el context d'emissió de cada vocalització, usant més de 300 paràmetres contextuals. Per exemple, registràvem la presència d'esdeveniments externs (com la presència d’un altre grup de bonobos o micos a prop) i el comportament de qui emetia la crida, com si estava menjant, viatjant, descansant, etc.
També vam codificar, durant els dos minuts després de l'emissió d'una crida, què començava a fer, què continuava fent i què deixava de fer tant el que cridava com l'audiència. Usàrem esta descripció detallada per a atribuir significat a les crides, amb el significat determinat pels paràmetres contextuals associats a la seua emissió. Per exemple, si qui crida sempre comença a viatjar després d’una crida concreta, probablement esta significa “Viatré”.
Amb este enfocament, vam poder crear una llista completa de les crides de bonobos i el seu significat associat: una mena de diccionari bonobo. Este diccionari representa un pas important en la comprensió de la comunicació animal, ja que és la primera vegada que es determina sistemàticament el significat de totes les crides d’un animal.
Composicionalitat bonobo
En la segona part de l'estudi, vam desenvolupar un mètode per a investigar si les combinacions animals són composicionals. Vam trobar nombroses combinacions de crides el significat de les quals estava relacionat amb el significat de les seues parts –un tret clau de la composicionalitat. A més, algunes d’estes combinacions mostraven una sorprenent semblança amb les estructures composicionals més complexes del llenguatge humà.
En el llenguatge humà, la composicionalitat pot adoptar dues formes. En la seua versió simple (o trivial), cada element de la combinació contribueix de manera independent al significat del conjunt, i la combinació s'interpreta com la suma de les parts. Per exemple, “ballarí ros” fa referència a una persona que és tant rossa com ballarina. Si esta persona també és metge, podem deduir que també és un metge ros.
En la sintaxi complexa (o no trivial), les unitats no contribueixen significats independents, sinó que interactuen perquè una part modifique l’altra. Per exemple, “mal ballarí” no es refereix a una persona roïna que a més és ballarina. Si també és metge, no podem deduir que siga un mal metge. Ací, “mal” està lligat només a “ballarí”.
Estudis previs en ocells i primats han demostrat que els animals poden formar estructures trivialment composicionals. No obstant això, fins ara hi havia poca evidència clara de composicionalitat no trivial en animals, reforçant la idea que esta capacitat és exclusiva dels humans.
Per a determinar si les crides de bonobo eren composicionals, vam emprar un enfocament lingüístic que estableix que, per a considerar-se composicional, una combinació ha de complir tres criteris:
Cadascun dels seus elements ha de tindre significats diferents.
El significat de la combinació ha de ser diferent del significat dels seus elements.
El significat de la combinació ha de derivar-se del significat dels seus elements.
A més, avaluàrem si una combinació composicional era no trivial determinant si el seu significat era més que la suma del significat de les seues parts. Per a això, vam construir un espai semàntic –una representació multidimensional dels significats de les crides dels bonobos– que ens permetia mesurar les relacions entre els significats de les crides individuals i les combinacions.
Usàrem un mètode derivat de la semàntica distribucional, un enfocament lingüístic que mapeja paraules segons les seues similituds semàntiques, partint de la idea que paraules amb significats pròxims s’usen en contextos semblants. Per exemple, les paraules “tauró” i “animal” s’usen sovint juntament amb paraules com “peix” i “depredador”, suggerint significats relacionats. En canvi, “animal” i “banc” tenen usos contextuals molt diferents, i per tant significats menys relacionats.
Aplicàrem esta metodologia a les vocalitzacions de bonobos i mapejàrem el significat de les crides i les combinacions en un espai semàntic basat en el seu context d’ús. Açò ens va permetre determinar quines combinacions complien els tres criteris de la composicionalitat i, a més, si mostraven composicionalitat no trivial.
Identificàrem quatre combinacions de crides el significat de les quals estava relacionat amb el significat de les seues parts, un tret clau de la composicionalitat. De manera important, cada tipus de crida apareixia almenys en una combinació composicional, com cada paraula pot aparéixer en una frase en el llenguatge humà. Açò suggereix que, com en el llenguatge humà, la composicionalitat és una característica fonamental de la comunicació dels bonobos.
A més, tres de les combinacions de crides mostraven una sorprenent semblança amb les estructures composicionals complexes i no trivials del llenguatge humà. Açò suggereix que la capacitat de combinar tipus de crides de manera complexa no és tan única dels humans com es pensava, i que pot tindre arrels evolutives més profundes.
Un bonobo emet un suau “piu”, que significa ‘M’agradaria…’, abans del xiulit, que vol dir ‘Quedem junts’. En situacions socials tenses, esta combinació significa alguna cosa com ‘Relaxem-nos’
Evolució del llenguatge
Una implicació important d’esta investigació és la visió que aporta sobre les arrels evolutives de la composicionalitat en el llenguatge. Si els nostres cosins bonobos depenen extensament de la composicionalitat, com nosaltres, llavors el nostre últim ancestre comú probablement també ho feia.
Açò suggereix que la capacitat de construir significats complexos a partir d’unitats vocals menors ja estava present en els nostres ancestres fa almenys 7 milions d’anys, si no abans. Estes noves troballes indiquen que, lluny de ser exclusiva del llenguatge humà, la composicionalitat probablement ja existia molt abans de l’aparició dels humans.
Mélissa Berthet, Doctora en biologia especialitzada en comportament animal, Universitat de Zuric
Este article es reedita de The Conversation sota una llicència de Creative Commons. Llegiu l'article original.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :