Els aranzels de Trump: lleixiu econòmic per als estatunidenc

Quedarà per als annals de la història el suïcidi econòmic dut a terme per l'Administració Trump el 2 d'abril de 2025. Sense rubor, EE. UU. va anunciar el final de la seua tradicional política d'obertura comercial, amb la mateixa tranquil·litat amb què, durant la pandèmia, es va arribar a proposar la ingesta de lleixiu per a solucionar l'emergència sanitària. Base científica?: la mateixa. Cap.

El president Donald Trump va declarar una emergència econòmica nacional i va anunciar aranzels d'almenys 10 % per a tots els països, amb taxes encara més altes per a 60 països als quals ha considerat “els més infractors”.

Ha arribat a la seua fi la política de lliure comerç, bandera del lideratge estatunidenc des de finals de la Segona Guerra Mundial. Ho han anunciat posant damunt de la taula un mètode superficial per a calcular l'aranzel que ha de governar les relacions econòmiques de la principal economia d'Occident.

Sense teoria econòmica que ho avale, l'aranzel recíproc es calcula per a cada soci comercial dividint entre dos la ràtio del dèficit sobre les importacions d'EE. UU. amb cada país (i si hi ha superàvit, un 10 %). Així, EE. UU. torna als nivells aranzelaris previs a la Segona Guerra Mundial.

Ara cenyim-nos només a la dimensió comercial, encara que les conseqüències de la decisió del president Trump d'imposar aranzels universals transcendisquen els àmbits econòmic i comercial.

Models econòmics i escenaris possibles

Les mesures aranzelàries que el president Trump va anar anunciant en els últims mesos, i que semblaven economia ficció, finalment s'han materialitzat.

Gràcies als avanços en la teoria del comerç internacional i les seues aplicacions podem calcular l'impacte que provocaran tant en el comerç exterior com en el benestar dels països. Recentment, els autors d'este text hem estat simulant el escenari fictici d'un desacoblament comercial amb la Xina o amb Rússia (i les seues conseqüències).

Si incorporem els aranzels proposats en els nostres models, els resultats són molt clars: un desastre econòmic per a EE. UU. i un impacte negatiu a Àsia. El model d'equilibri general (que estudia la interacció i l'equilibri entre els diferents mercats d'una economia) utilitzat per a mesurar els guanys de benestar dels acords comercials es pot utilitzar igualment per a analitzar la pujada aranzelària proposada.

Podem estimar que la política d'aranzels de Trump reduirà les seues importacions en un 9 %. mentres que la renda real per càpita d'EE. UU. disminuirà en un 15 %. Encara que la producció nacional augmenta lleugerament, la caiguda de renda real és conseqüència d'un fort repunt dels preus en l'economia nord-americana. Si es complix este escenari, toca esperar a la reacció dels consumidors quan comencen a pujar els preus i de la Reserva Federal per a contindre la inflació.

Els resultats de la simulació

L'impacte per a Europa no seria tan negatiu com s'espera i els països llatinoamericans no patixen greus embats, doncs els seus aranzels estan en el 10 %, excepte en els casos de Veneçuela (15 %) i Nicaragua (18 %). Els grans perjudicats són els països asiàtics i Suïssa.

El readreçament del comerç mundial fa que la UE continue jugant un paper (si cap més) important en el comerç mundial. Amb alts volums d'exportacions, no s'aprecia un impacte negatiu en la renda per càpita dels ciutadans de la Unió Europea. En canvi, la Xina, l'Índia, Corea del Sud i el Japó serien els més perjudicats.

En este sentit, Europa ha de reaccionar en altres fronts distints al comercial. Potser és el moment que la UE explore algunes de les iniciatives que porten temps sobre la taula però amb un avanç molt moderat. Entre eixes mesures estan les relatives als impostos a les multinacionals, les actuacions en l'àmbit tecnològic i els avanços en el procés d'integració i construcció d'un projecte comú de rellevància internacional.

Conclusions

Les conseqüències d'esta mesura van més enllà de les comercials i econòmiques. La desconfiança en el dòlar, la incertesa per a les inversions productives, la reiterada proximitat d'EE. UU. a economies marginals i la desconfiança tecnològica, jurídica i institucional sembla que no han fet més que començar.

Els efectes econòmics i socials continuaran sent presents. Mai un acte d'alliberament haurà costat tants diners als seus ciutadans. Sembla que el lleixiu econòmic causarà problemes principalment al qual la ingerix.

Juan de Lucio, Investigador - professor. Economista, Universitat d'Alcalá i Francisco Requena Silvente, Professor titular d'Economia Aplicada, Universitat de València

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.