#DANA2024 #AlertaTardana #GestióDeRiscos
L’enginyer geòleg Alberto Martínez, expert en riscos naturals, va advertir que la DANA del 29 d’octubre era previsible hores abans. Davant la jutgessa, ha explicat que l’alerta d’emergència va arribar tard i amb un missatge que no servia de res. Segons ell, amb una gestió més clara i millor coordinació, moltes vides s’haurien salvat.
Alberto Martínez, enginyer geòleg amb màster en gestió de riscos naturals per la Universitat d’Alacant, ho té clar: “L’alerta va arribar massa tard i a més a més era confusa”. Ho ha dit tal qual davant la jutgessa que investiga la tragèdia de la DANA del passat 29 d’octubre, la que va acabar amb la vida de 228 persones. Va comparéixer com a testimoni-perit i ho va deixar ben clar: la situació es podia haver gestionat millor.
Martínez treballa en un institut d’Aldaia, i eixe dia va començar a preocupar-se de bon matí. “Plovia de manera torrencial des de primera hora”, ha relatat, i ha explicat que cap a les 7.30 h ja estava activat l’avís roig per a tot el litoral sud. Ell mateix va eixir del treball a les 14.00 h i li va sorprendre que encara no s’hagueren suspés les classes en diversos municipis.
Amb una frase senzilla però il·lustrativa va deixar clar el que pensava: “No cal anar a Harvard per saber que la pluja perillosa és la que baixa de les muntanyes”. Segons ell, un geòleg amb experiència i coneixement del territori, només observant com estava descarregant a migdia en pobles com Bunyol o Xiva, podia anticipar que el Barranc del Poyo acabaria desbordant-se. I si això passava a Xiva, el següent pas era saber per on baixaria l’aigua. Això no és ciència-ficció, és pura geografia.
També va destacar que, si bé l’alerta oficial (el famós missatge als mòbils) es va enviar a les 20.11 h, hi havia hagut temps suficient per actuar abans. “No calia evacuar pobles sencers, només fer que la gent pujara als pisos superiors”, ha afirmat. I ha posat damunt la taula una altra absència: l’educació ciutadana en estos casos. “La gent que viu en zones inundables hauria de saber que no ha de baixar al garatge”, va dir.
Sobre el paper de les administracions, Martínez ha apuntat que, en el moment que s’activa l’avís roig, s’hauria d’haver enviat el personal a casa. Algunes institucions, com la Universitat de València o la Diputació, sí que ho van fer, però no totes. També ha indicat que els avisos podrien haver-se difós per múltiples canals, no només per l’alerta als mòbils, sinó amb telefonades als ajuntaments, bans o comunicats directes, com es va fer en la riuada de 1957.
I ací ha deixat una altra pregunta a l’aire: “No sé si els alcaldes de riu amunt van avisar els de riu avall, com es va fer el 57. Aquella vegada va ajudar a salvar vides”. Segons el geòleg, eixa coordinació està recollida tant en el Pla d’Actuació Municipal com en el pla autonòmic, però desconeix si es va aplicar.
Finalment, també va fer referència al sistema ES-Alert i a una biblioteca de missatges que hauria d’haver facilitat la redacció de les alertes. Esta biblioteca, segons li han explicat, va ser desenvolupada precisament per la Universitat d’Alacant després de les inundacions de la Vega Baixa de 2019.
Per a Martínez, la conclusió és clara: amb una alerta ben feta i una població formada, la tragèdia es podia haver evitat.
Redacció Crònica
Cap comentari :