El Congrés dels Diputats ha aprovat este dijous la llei número 30 de la legislatura, impulsada pel PSOE, que contempla la dissolució d'entitats i fundacions que promoguen l’exaltació del franquisme, del colp d’Estat de 1936 o del règim dictatorial. La norma ha tirat endavant amb el suport de 179 diputats, l’oposició de 33 i 136 abstencions, entre les quals destaca la del Partit Popular. Esta nova regulació obri un marc legal per actuar contra organitzacions com la Fundació Francisco Franco, que actualment ja està sent investigada pel Ministeri de Cultura.

El debat en la cambra ha estat marcat per una forta divisió. Vox s’hi ha oposat frontalment, qualificant la iniciativa de “censura” i de “vulneració intolerable de les llibertats bàsiques”. El PP, tot i haver donat suport a l’inici de la tramitació, finalment ha optat per l’abstenció. Segons el diputat Pedro Puy Fraga, la decisió es deu a la manca d’informes tècnics i a la negativa del Govern d’incorporar esmenes presentades pels populars. Puy Fraga ha criticat que la tramitació s’haja fet mitjançant una proposició de llei, i no com un projecte, eludint així determinats controls.

Des de les files socialistes, el portaveu Artemio Rallo ha defensat la legalitat de la mesura i ha assegurat que no restringeix els drets fonamentals, sinó que posa límits a l’enaltiment de discursos d’odi. Rallo ha acusat el PP de mantindre actituds nostàlgiques i li ha retret “haver perdut l’oportunitat d’estar al costat decent de la història”.

La norma aprovada ara deriva de la Llei de Memòria Democràtica aprovada el juliol de 2022, que preveia l’elaboració d’una llei específica sobre el dret d’associació. Per a facilitar-ne el suport parlamentari, es va decidir tramitar-la de manera separada. En el seu moment, la proposició va rebre un ampli suport —314 vots a favor—, inclòs el del PP, i només 33 en contra.

L’última fase del procés legislatiu, però, ha evidenciat un canvi de postura en alguns grups. El portaveu d’Unió del Poble Navarrés, Alberto Catalán, ha justificat el seu vot contrari argumentant que la llei no preveu sancions per a les entitats que no condemnen el terrorisme o no atenen les víctimes d’ETA.

Diversos partits com BNG, Podemos, PNB, EH Bildu, Junts, ERC i Sumar han coincidit a assenyalar que la iniciativa arriba tard i que hauria de ser més ambiciosa. Tot i això, han valorat l’avanç que suposa en matèria de memòria democràtica. ERC ha posat l’accent en l’increment de simpaties cap al franquisme entre sectors juvenils i ha alertat de les conseqüències que pot tindre este fenomen.

Per part de Vox, el diputat Juan José Aizcorbe ha titllat la llei d’“infàmia arbitrària, incoherent i inconstitucional”. Ha assegurat que representa un atac a la llibertat d’expressió i ha defensat determinats aspectes del règim franquista, com la construcció d’infraestructures o l’emergència de la classe mitjana, sense emetre cap condemna explícita al règim dictatorial.

L’aprovació d’esta llei suposa una fita dins del marc legal sobre memòria històrica, i marca un nou episodi en l’enfrontament entre els models de societat que conviuen en el panorama polític espanyol actual.