#EmergenciaClimática #Valencia

Amnistia Internacional denuncia en un informe que la resposta institucional davant la DANA del 29 d’octubre no va protegir els drets humans, i reclama canvis estructurals per evitar futures negligències.

Amnistia Internacional ha publicat un informe en què assenyala la Generalitat Valenciana com a principal responsable de no garantir el dret a la vida i a la integritat física durant la DANA del 29 d’octubre de 2024, un episodi de pluges intenses que va afectar especialment la província de València i que, segons dades oficials, va causar més de 220 morts.

L’estudi, titulat “Tinc malsons en què sona aquella alarma”, descriu una “gestió negligenta” de l’emergència i critica la manca d’una informació accessible, a temps i eficaç, que haguera pogut mitigar l’impacte de la catàstrofe. Sis mesos després, moltes persones afectades continuen vivint les conseqüències de la tragèdia, i segons testimonis recollits, algunes van rebre les alertes quan ja es trobaven en situacions de perill extrem.

Segons el document, els fets suposen una vulneració del dret a la informació, reconegut com a fonamental pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Este dret obliga les autoritats a garantir informació clara i oportuna davant d’una emergència, com estableixen també el Conveni Europeu de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i altres normatives de protecció civil vigents tant a nivell estatal com autonòmic.

Daniel Canales, investigador d’Amnistia Internacional i autor de l’informe, ha declarat que “l’Estat espanyol, en tots els seus nivells, no va complir amb les seues obligacions internacionals en matèria de drets humans”. Així mateix, ha demanat investigacions independents i profundes que asseguren veritat, justícia i reparació a les víctimes. També ha reclamat una revisió del sistema de protecció civil per adaptar-lo a situacions de crisi.

Entre els testimonis arreplegats destaca el de José Manuel, veí d’Alfafar, que va estar durant sis hores pujat a un semàfor mentre intentava salvar una dona i va perdre el seu germà. “L’alerta em va arribar al mòbil quan ja feia estona que estava al semàfor. Vaig pensar que m’havia arribat l’hora”, explica.

L’informe apunta que la responsabilitat principal en la gestió de l’emergència era de la Generalitat Valenciana, i critica que el Govern central no assumira la direcció tot i que la legislació ho permet quan la crisi afecta diverses comunitats. També assenyala que el president Carlos Mazón no va liderar la resposta institucional ni quan la situació havia desbordat totes les previsions.

Amnistia també posa el focus en la descoordinació entre administracions i en l’absència de serveis locals de protecció civil amb personal tècnic. Ajuntaments com Alfafar, Benetússer, Paiporta, Catarroja, Massanassa o Picanya denuncien la manca d’informació clara abans, durant i després del temporal, així com una assistència marcada per la lentitud i la confusió.

Els dies posteriors, segons el document, la fase de recuperació va mancar d’un enfocament centrat en els drets humans. Quasi la meitat de les persones mortes tenien més de 71 anys, moltes d’elles vivint soles o en habitatges baixos, la qual cosa les convertia en especialment vulnerables.

Amnistia Internacional també denuncia que la proliferació de notícies falses va contribuir a la confusió i la inseguretat, i subratlla la necessitat de reforçar canals institucionals de comunicació fiables i accessibles per combatre la desinformació.

L’organització ha formulat un total de 14 recomanacions adreçades a la Generalitat, al Govern central, a la Fiscalia i als ajuntaments. Entre les mesures proposades hi ha impulsar investigacions penals transparents, revisar els protocols d’alerta i comunicació, incorporar l’aprenentatge en el sistema ES-Alert, fomentar la participació ciutadana en els processos de recuperació i desenvolupar campanyes de formació sobre com actuar en situacions d’emergència. 

El barranc del Poio (EP)