Unes 4.000 persones, segons la Delegació del Govern, han omplit este dissabte els carrers del centre de València per a denunciar l’escalada dels preus del lloguer i l’expansió urbanística i turística que, segons les entitats convocants, està convertint la ciutat en un espai inhabitable per al veïnat. Amb el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge i del territori”, la protesta ha unit sindicats de barri, moviments socials i col·lectius ecologistes en una marxa que ha reclamat polítiques públiques contra l’especulació i en defensa del dret a viure a la ciutat.
La mobilització s’enmarca en una jornada de protesta estatal amb més de 40 convocatòries arreu del territori, organitzades aquest dissabte pel matí i per la vesprada. Ciutats com Madrid, Barcelona o Màlaga han acollit també manifestacions massives amb reivindicacions similars. A tot arreu, s’ha posat sobre la taula la necessitat d’un canvi estructural en les polítiques d’habitatge, davant l’augment sostingut dels preus i la mercantilització creixent dels espais urbans.
La manifestació ha recorregut els principals carrers de la ciutat entre crits de “La ciutat, per a qui l’habita” i “Ni un metre més de ciment”, posant el focus tant en la pujada dels preus com en la destrucció del territori derivada de nous projectes urbanístics.
Preus disparats i expulsió del veïnat
Segons dades recents, el preu mitjà del metre quadrat a València s’ha incrementat un 24% en només un any, arribant als 2.836 €/m² a finals de 2024. Els barris amb major pressió turística i especulativa, com l’Eixample o Ciutat Vella, han superat els 4.000 €/m², mentre que el lloguer en zones com el Carme o El Cabanyal s’ha enfilat fins a un 20% més que la mitjana.
Esta situació, apunten els col·lectius, està estretament relacionada amb l’augment de les vivendes d’ús turístic. En districtes com El Mercat o La Seu, més del 9% de les vivendes tenen ús turístic, i en alguns barris es supera el 2% establit com a límit per la normativa municipal. València registra hui 23,7 vivendes turístiques per cada mil habitatges, una ràtio superior a la de ciutats com Madrid, i amb un fort impacte en la disponibilitat i el preu de l’habitatge.
L’habitatge públic, un recurs infrautilitzat
La protesta també ha assenyalat la gestió dels habitatges de la Sareb com un exemple de manca de voluntat política per a reforçar el parc públic. A la ciutat de València hi ha identificats 221 immobles propietat d’esta entitat, dels quals molts es troben buits o en venda. Només huit d’estos han sigut adquirits per l’Ajuntament per a ús social, mentre que altres municipis sí han signat convenis per a la cessió temporal d’habitatges.
Les organitzacions convocants denuncien que esta situació suposa una pèrdua d’oportunitats per a garantir l’accés a l’habitatge de famílies vulnerables, i exigeixen la cessió immediata i gratuïta de totes les vivendes buides de la Sareb per a ampliar el parc públic de lloguer.
Un model de ciutat en disputa
A més de la crisi d’habitatge, la marxa ha denunciat l’impacte dels plans urbanístics sobre el territori. Projectes com l’ampliació urbanística a la Punta, el PAI de Benimaclet o la construcció de noves zones residencials en sòl d’horta han estat assenyalats com a exemples d’un model que prioritza l’especulació en detriment del dret a un entorn habitable.
Diverses plataformes han exigit la paralització immediata d’estos projectes, així com una moratòria urbanística que permeta redefinir el creixement de la ciutat des de criteris socials, ambientals i de justícia territorial.
“La ciutat no pot continuar funcionant com un actiu financer. Necessitem mesures estructurals que garantisquen el dret a l’habitatge, i que posen límits clars al turisme i a l’expansió urbana”, afirmava una portaveu del Sindicat de Barri de Benimaclet al final del recorregut.
La mobilització ha conclòs llegint un manifest conjunt que reclamava una ciutat al servei de qui la viu, i no de qui la compra. Entre les demandes, s’hi inclouen la suspensió de noves llicències de vivenda turística, un parc públic robust de lloguer, i la defensa activa de l’horta i el territori com a bé comú.
Cap comentari :