En els últims 20 anys, la NASA ha enviat cinc vehicles robotitzats (rovers) a Mart. L'objectiu és aprofundir en la comprensió dels processos fisicoquímics o fins i tot biològics que han tingut lloc en el planeta roig.
Amb la miniaturització de l'instrumental científic, eixos vehicles 4x4 s'han anat transformant en xicotets laboratoris de mostres, capaces d'obtindre imatges, espectres, i fins i tot realitzar precises anàlisis químiques en remot.
Ara assistim a un descobriment sensacional realitzat per el rover Curiosity, que marca un abans i un després en l'exploració de Mart. La troballa de constituents essencials d'àcids grassos en el cràter Gale podria confirmar que, en el remot passat, Mart va albergar formes de vida en uns certs entorns hidrotermals.
Biofirmas químiques que revelen vida orgànica
Detectar molècules orgàniques en antigues roques seria una evidència de l'habitabilitat passada de Mart, i podrien convertir-se en biofirmas químiques per a buscar vida en altres mons.
Els experiments realitzats per l'instrument d'Anàlisi de Mostres a bord del Curiosity ja van detectar prèviament diverses classes de compostos orgànics clorats i sofre en les roques sedimentàries del cràter Gale, amb estructures químiques de fins a sis àtoms de carboni.
En el nou estudi que ara veu la llum, liderat per la prestigiosa astroquímica francesa Caroline Freissinet, s'han identificat els compostos orgànics més grans en el planeta roig fins a la data, fonamentals en l'estructura de les membranes cel·lulars.
S'ha detectat degà (C₁₀H₂₂), undecano (C₁₁H₂₄) i dodecano (C₁₂H₂₆), alliberats de la mostra d'una roca sedimentària anomenada Cumberland. Es tracta d'una mena de roca de gra fi coneguda com lutita, que va ser perforada per Curiosity en el fons del cràter Gale.
La tècnica emprada
Després de perforar la roca, els investigadors van utilitzar un procediment analític optimitzat mitjançant SAM (Sample Analysis at Mars), per a la detecció de molècules orgàniques més grans en el xicotet laboratori a bord del Curiosity.
L'evidència, referendada per experiments en laboratoris terrestres, dona suport a la hipòtesi que els alcans detectats es van conservar en la roca en forma d'àcids carboxílics de cadena llarga. Sí, just es tracta de compostos orgànics fonamentals en l'estructura lipídica de les membranes cel·lulars.
L'exitosa selecció d'entorns astrobiològics
Les primeres sondes Viking de la NASA van trobar en Mart un entorn superficial extrem en el qual la radiació ultraviolada deteriora ràpidament la matèria orgànica. No obstant això, el cartografiat extensiu realitzat des d'orbitadores com el Mars Global Surveyor va permetre identificar regions de gran interés geoquímic i fins i tot astrobiològic.
El cràter Gale i el cràter Jezero, visitats per el rover Perseverance, van anar dos de les regions claus identificades (i ara explorades) fruit d'eixe extens treball.
Hui dia sabem que és perfectament possible que s'hagen pogut preservar en Mart molècules orgàniques d'ancians organismes.
En el planeta roig abunden els filosilicatos o argiles. En la Terra, eixos silicats hidratats posseïxen la capacitat d'absorbir, transportar i protegir els compostos orgànics quan es depositen ràpidament en condicions químiques reductores, tal com pensem que va ocórrer en Mart.
De fet, s'observen estructures de molècules orgàniques que podrien preservar-se a llarg termini en roques sedimentàries d'ambients àrids, com hauria ocorregut després d'eixa etapa humida primigènia del planeta roig. Per si no fora prou, les anàlisis de laboratori de sulfats terrestres mostren que eixos minerals també són capaços de preservar molècules orgàniques.
Cal emfatitzar un aspecte molt important. Encara que ara s'hagen descobert “sol” alcans de cadena llarga, potser constituents d'àcids grassos, això no vol dir que la mostra no puga contindre molècules orgàniques molt més complexes.
De fet, la NASA recorda les limitacions de l'instrument SAM, incapaç de realitzar un estudi molt més detallat d'eixa complexitat orgànica com faríem en laboratoris terrestres.
Per això, no podem sinó mostrar la nostra emoció per haver donat amb mostres amb eixe extraordinari potencial. De moment, no arriben a parlar-nos de vida i només mostren complexitat orgànica, fruit de la catàlisi inorgànica en un ambient hidrotermal, però la seua mera existència corrobora que Mart és el planeta on podem fer passos de gegant en la nostra comprensió de l'origen de la vida. Amb un poc de sort, la seua exploració podria revelar que també va sorgir en el planeta roig.
Irònicament, els fascinants resultats que ara veuen la llum arriben en un moment en què la missió de retorn de mostres de la NASA podria quedar postergada, pels plans d'enviar una missió tripulada al planeta veí. El treball realitzat tots estos anys per el rover Perseverance, que ha anat recol·lectant mostres en diferents entorns d'interés astrobiològic, podria quedar en l'oblit.
Com em confessava Daniel P. Glavin, del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, segon autor de l'estudi:
“Imaginem tindre una lutita del cràter Jezero en els nostres laboratoris. Podríem desenrotllar una anàlisi molt més extensa i adequat per a quantificar l'abundància i distribució d'àcids grassos (i altres molècules prebiòtiques importants, per descomptat), fer mesuraments isotòpics específics de compostos i fins i tot correlacions amb minerals i textures. Encreuem els dits perquè això succeïsca en la dècada vinent.”
Josep M. Blat Rodríguez, Investigador Principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
.jpg)
Cap comentari :