Robots arqueòlegs, una valuosa ajuda per a arribar on els humans no poden

Eixams de robots aeris per a projectar hologrames sobre l'enclavament arqueològic de Els Millares, un robot mòbil terrestre autònom alimentat amb energia solar per a localitzar metalls en el jaciment de Baria o robots col·laboratius mimetitzats amb l'entorn en el jaciment de la Vilavella. Són alguns exemples dels finalistes del Desafiament 2024: Robòtica en Arqueologia, desenrotllat el curs passat per el Club de Robòtica de la Universitat d'Almeria, en col·laboració amb els grups d'investigació Automàtica, Robòtica i Mecatrònica i Abdera.

El repte va ser tot un èxit: 116 estudiants (34 equips) de Secundària i Batxillerat van presentar les seues idees d'aplicacions de robòtica en jaciments arqueològics de la província d'Almeria.

Es va plantejar als participants que proposaren idees basades en la tecnologia per a millorar la prospecció, excavació, anàlisi i conservació de jaciments, que facilitaren una investigació menys invasiva i més eficient al mateix temps, basada en dades.

Robots arqueòlegs per a tots els gustos

Encara que les maquetes dels estudiants d'Almeria incloïen algunes tecnologies futuristes i molt imaginatives, la realitat de la robòtica en arqueologia se centra, sobretot, en la realització de tasques repetitives o perilloses. Es poden utilitzar robots manipuladors, mòbils o combinacions dels dos, que poden estar teleoperados per un humà o ésser autònoms. Solen emprar intel·ligència artificial, incloent visió per computador i aprenentatge profund.

Treball de camp

Els objectius més habituals són la localització, la documentació i la caracterització de jaciments amb tècniques no invasives. La robòtica mòbil cobra ací un paper predominant en les tècniques de prospecció mitjançant l'ús de vehicles terrestres, aeris, marins i submarins que permeten detectar la presència de patrons indicatius de construccions realitzades per l'ésser humà.

Exemples mediàtics han sigut l'ús de robots aeris portant sensors com el radar d'obertura sintètica, que ha permés el descobriment de nous geoglifos en el desert de Nazca, o troballes en el desert d'Aràbia. Així mateix cal citar l'ús del sistema LiDAR per a localitzar jaciments maies coberts per vegetació.

Per terra i per mar

També s'han utilitzat robots terrestres amb georradares, magnetòmetres i cambres multiespectrals o termogràfiques per a detectar cavitats, fossats o murs. Destaquen els treballs de Lagóstena en Asta Règia (Jerez de la Frontera, Cadis) o l'exploració de jaciments vikings a Noruega mitjançant el robot desenrotllat per NIKU i AutoAgri.

Així mateix, la robòtica subaquàtica té un gran potencial en prospecció submarina i, fins i tot, excavació. És habitual la realització de batimetrías 3D amb vehicles utilitzant ecosondas multifeix o la detecció visual per a la documentació 3D del patrimoni subaquàtic.

Existixen desenrotllaments per a la interacció submarina, com el robot humanoide bimanual OceanOne amb retroalimentació hàptica, del Stanford Robotics Lab, que recupera artefactes i objectes de derelictes. Iniciatives europees, com ARROWS, en marxa des de 2015, pretenen proporcionar ferramentes tècniques a cost assequible.

A Espanya, AUTOMAR (Comité Espanyol d'Automàtica) va realitzar en 2017 les VII Jornades dedicades a la robòtica submarina en arqueologia. Per part seua, el Centre d'investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques, el Centre d'Investigació en Robòtica Submarina i el grup Systems, Robotics & Vision realitzen projectes de robots col·laboratius i altres que creguen mapes i visites immersives a derelictes amb tecnologies sonar i fotogrametria.

Vigilància i exploració de jaciments

La robòtica també ha demostrat ser una ferramenta excepcional en l'exploració d'espais estrets o en la inspecció de l'estat de conservació dels jaciments.

Fa ja quinze anys que el robot Tlaloque I va explorar un túnel sota el Temple de la Serp Emplumada de Teotihuacán. Sistemes similars s'han usat en el Temple Major dels asteques de Tenochtitlán i en la Gran Piràmide d'Egipte.

A Pompeia, han tingut un gran impacte mediàtic els robots Ringhio, un róver per a desplaçar-se pels carrers i l'interior de la domus, i ESPOT, quadrúpede utilitzat per a inspeccionar zones arqueològiques amb seguretat. Els dos recopilen i registren dades per a l'estudi i la planificació d'intervencions. Un altre exemple és ARCHEOROBOT, per a la digitalització subterrània de la Cloaca Màxima de Roma.

La robòtica s'utilitza també per a la detecció i neteja de males herbes en jaciments.

Treball de laboratori

S'ha demostrat la seua utilitat en labors de digitalització, restauració i catalogació de material arqueològic en projectes com RePAIR, que desxifra com encaixen fragments de frescos de l'antiga Pompeia. Després, torna a muntar-los usant un robot manipulador amb un efector final en forma de mà.

D'altra banda, iniciatives com Metatool combinen arqueologia, neurociència i robòtica per a entendre com la cognició va evolucionar en els primers humans per a permetre la creació de ferramentes i útils per a la seua vida diària.

Altres treballs recorren a robots que emulen comportaments dels nostres ancestres, basant-se en informació obtinguda d'esquelets i petjades fossilitzades.

Guies de museu

En l'activitat d'investigació, divulgació i museografia, destaquen les aplicacions de la robòtica social. Per exemple, Kettybot oferix visites guiades al Museu Arqueològic Municipal de Cabra (Còrdova). Estes visites es poden complementar amb realitat augmentada o realitat virtual per a aconseguir experiències immersives i inclusives.

Ens trobem en un moment d'innovació tecnològica en el qual la robòtica i la intel·ligència artificial han deslligat una revolució al servici del coneixement del nostre passat, la protecció del patrimoni i la seua difusió.

María de la Pau Román Díaz, Professora Titular d'Universitat en l'àrea de Prehistòria, Universitat d'Almeria i Francisco Rodríguez Díaz, Catedràtic en l'Enginyeria de Sistemes i Automàtica. Grup EP-197 Automàtica, Robòtica i Mecatrònica., Universitat d'Almeria

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.