#DANAValència #MazónDimissió #Justícia
La sisena manifestació des de l’octubre ha recorregut els carrers de València per exigir responsabilitats al president Mazón per la gestió de la DANA que va colpejar greument la província. Familiars de víctimes, bombers, sanitaris i col·lectius socials reclamen justícia, mentre l’oposició carrega durament contra la inacció del Consell.
Cinquè mes de dol i ràbia. Sisena manifestació. Més de 200 morts. I una exigència que no para de repetir-se: “Mazón, dimissió”.
Este dissabte, València ha tornat a ser l’escenari d’una nova marxa ciutadana per denunciar la gestió de la DANA per part de la Generalitat Valenciana. Ja en van sis des del passat 29 d’octubre, quan el temporal va causar una tragèdia que encara cueja.
La concentració va arrencar a les 18.20 h des de la plaça de l’Ajuntament i va fer un recorregut pel centre històric: carrers les Barques, Poeta Querol, la Pau, plaça de la Reina, Brodadors i Micalet, fins acabar a la plaça de la Mare de Déu.
A la capçalera, una pancarta directa: “Mazón dimissió”, amb un llaç negre i una foto del president girada del revés. Al seu darrere, familiars de víctimes, professionals de serveis d’emergències, sanitat i serveis socials, i també membres dels comités de reconstrucció. Tot acompanyat pel so de dolçaines i tabalets, que feia d’eco del que la gent no deixava de cridar: “Assassí”, “Justícia”, “Volem votar”.
Hi havia també fotos de persones mortes i cartells amb lemes com “Malson, Picassent t’espera” o “20.11, ni oblit ni perdó”. Una altra pancarta advertia: “Mazón a la presó”.
“Que ho pague qui ho haja de pagar”
Entre la gent, hi havia veus trencades per la pèrdua i la impotència. María Teresa Romero Alarcón no faltava. Ella va perdre la seua filla, el gendre i el nét, atrapats prop del barranc del Poyo, a Aldaia. “No van donar cap avís. L’únic que demane és justícia, perquè el que he perdut no me ho tornaran. Però que ho pague qui ho haja de pagar”, deia, serena però ferma.
També hi va ser Nicolás Valverde, bomber. Va parlar clar sobre el que va passar i el que encara no s’ha aclarit: “Encara estem discutint on era el president aquell dia, què va fer o quan va arribar. Si no ha sigut capaç de donar explicacions clares, hauria de fer un pas enrere i convocar eleccions”.
Àngels López, infermera a Alzira, ho recorda com un dia de caos. Denuncia que la Conselleria de Sanitat no va aplicar cap mesura preventiva tot i l’alerta roja. “És una negligència clara. Fins i tot es va cridar a pacients perquè acudiren a les consultes”, lamenta.
Veus des de l’oposició
Des de Compromís, el síndic Joan Baldoví no es va mossegar la llengua: “El poble ha dictat sentència: Mazón ha de marxar”. Va acusar-lo de “mentir, fugir de la responsabilitat i embrutar el nom de la Generalitat”.
Jordi Mayor, portaveu del PSPV, va afegir: “No pot representar-nos algú tan indigne. Esta manifestació és l’eco de totes les víctimes que no van poder ser ateses pel 112 a causa de les retallades i la mala gestió del PP”. Va remarcar que volen fer fora el Partit Popular “amb les urnes, l’única forma digna de netejar les institucions”.
Rosa Pérez Garijo, d’Esquerra Unida i exconsellera de Transparència, també va intervindre. Segons ella, “Carlos Mazón no mereix continuar com a president per la seua negligència”. Va denunciar que “encara estem lluny de la reconstrucció: tenim garatges, instituts i vivendes que no es poden habitar”.
Va posar exemples concrets: “Hui es compleixen 5 mesos de la DANA i Catarroja està lluny de la reconstrucció: molts negocis tancats, escoles sense condicions, la majoria de semàfors no estan, sense ascensors, sense institut, amb passos de vianants esborrats… molts cansats”.
Convocatòria coral
La mobilització ha sigut impulsada per una llarga llista d’entitats, entre les quals: Acció Cultural del País Valencià, Amical de Mauthausen, SEPC, COS, Endavant, Entrebarris, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, LAMBDA, Societat Coral El Micalet, Ca Revolta, Comissió Ciutat-Port, Decidim o la FAMPA València, entre moltes altres.
Una mostra clara que la memòria col·lectiva i la indignació compartida continuen vives.
Redacció Crònica
Cap comentari :