
Mentre el govern valencià criminalitza la immigració, la realitat de la DANA mostra una comunitat migrant solidària i fonamental en la reconstrucció
L'estratègia discursiva del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que vincula la immigració amb la delinqüència i la saturació de recursos, queda totalment desmuntada en contrast amb la realitat sobre el terreny. Mentre Mazón exigeix dades sobre la nacionalitat de les persones detingudes per pillatge després de la DANA i anuncia el tancament de la Comunitat a la immigració, el que ha succeït en els carrers valencians demostra just el contrari: la comunitat migrant ha estat una de les peces clau en les tasques d'ajuda i reconstrucció després de la catàstrofe.
El relat de Mazón: la por i la criminalització de la immigració
La intervenció de Carlos Mazón a Les Corts va estar marcada per una clara intenció de generar alarma sobre la presència de persones migrants. En el seu discurs, va insistir que la Comunitat Valenciana "ha rebossat la seua capacitat" i va anunciar que no acceptaria més "repartiments d'immigració il·legal". A més, va voler relacionar la immigració amb els saquejos després de la DANA, demanant que es registre la nacionalitat dels detinguts per aquests delictes.
Aquest discurs se suma a una estratègia política de col·laboració amb Vox, amb qui el PP valencià continua apropant-se, alimentant un relat de confrontació amb el govern espanyol i les polítiques migratòries. Però mentre el Consell fa aquest ús polític de la immigració, les dades sobre el terreny expliquen una història ben diferent.
La realitat sobre el terreny: la resposta solidària de la comunitat migrant
El relat que Mazón tracta d'imposar queda en evidència quan es revisen els fets que han tingut lloc després de la DANA. La realitat és que han sigut moltes les persones migrades que han ajudat activament en les tasques de rescat, neteja i suport a les víctimes.
Les dades recopilades per diverses organitzacions i mitjans confirmen que les comunitats migrades van jugar un paper fonamental en la resposta d'emergència, organitzant-se des del primer moment per recollir i distribuir ajuda, oferir menjar als afectats i fins i tot participar en rescats directes.
Associacions Migrants al capdavant de l'ajuda humanitària
- La Plataforma Intercultural de València (que agrupa més de 62 associacions de persones migrades) va crear una xarxa logística per atendre les necessitats dels afectats.
- Organitzacions com l'Associació Ecuatoriana El Rincón de Ibarra, l'Associació Casa Guinea Ecuatorial, la Federació Unió Africana i CIM Burkina van habilitar punts de recollida i distribució d'aliments i materials.
- En barris devastats com Picanya, persones d’Afganistan, Síria, Geòrgia i Veneçuela van cuinar i repartir aliments entre els damnificats.
- En diversos municipis, joves migrants van netejar cases afectades, reparant locals comercials i oferint suport emocional a les víctimes.
Aquestes iniciatives no només van proporcionar assistència pràctica, sinó que van demostrar que la solidaritat no entén d’orígens ni fronteres.
El reconeixement institucional: una resposta oposada a la de Mazón
L’impacte de la DANA en la població migrant va ser tan gran que, davant la magnitud de la crisi, el govern espanyol va anunciar la regularització de 25.000 persones migrades sense papers que residien a les zones afectades. Aquesta mesura permet que aquestes persones obtinguen permisos de residència i treball, una decisió que reforça el seu paper actiu en la reconstrucció i evita que queden en una situació de màxima vulnerabilitat.
Aquesta resposta xoca frontalment amb el discurs de Mazón, que no només evita reconéixer la contribució migrant sinó que intenta generar alarma sobre la seua presència. Mentre el Consell insisteix en "tancar la porta", el govern estatal opta per una política d’integració i reconeixement.
Un relat polític basat en la por contra una realitat de convivència i solidaritat
El contrast entre el discurs de Mazón i la realitat que han recollit els mitjans i les organitzacions és abismal. Mentre el govern valencià alimenta un relat de por i divisió, la comunitat migrant ha demostrat amb fets el seu compromís amb la societat valenciana.
- Mazón diu que la immigració il·legal és un problema, però la realitat mostra que sense la participació migrant, la resposta a la DANA hauria sigut molt més difícil.
- Mazón parla de saturació de recursos, però les dades mostren que la comunitat migrant ha sigut part de la solució i no del problema.
- Mazón insisteix en vincular la immigració amb la delinqüència, mentre que centenars de persones migrades han sigut fonamentals en la reconstrucció i en la protecció dels més vulnerables.
Aquesta diferència entre el relat polític i la realitat social evidencia com el govern valencià utilitza la immigració com a eina de confrontació i no com un element d’enriquiment i cohesió. Quan València més ho necessitava, van ser moltes mans migrades les que van ajudar, i això desmunta qualsevol intent de criminalitzar un col·lectiu que ha demostrat ser part essencial del teixit social valencià.
Cap comentari :