#MazónDimissió #DANAValència #TransparènciaJa

Este dissabte es complixen cinc mesos d'una de les tragèdies més dures que ha viscut la província de València. 228 persones van morir per la DANA del 29 d’octubre i, hui encara, moltes preguntes fonamentals sobre la gestió d’aquell dia continuen sense resposta. El president Carlos Mazón manté el silenci o l’ambigüitat sobre què va fer, on va estar i amb qui, mentre el malestar entre les víctimes i l’oposició no para de créixer.

Este dissabte 29 de març fa cinc mesos d’una DANA que va sacsar de dalt a baix la província de València i va deixar una xifra insuportable: 228 persones mortes. Però més enllà de les xifres i del dol, hi ha una altra cosa que no acaba de fer net: la gestió del president Carlos Mazón durant aquell dia. Encara hui, ningú ha aconseguit saber amb claredat què va fer exactament ni per què algunes decisions clau van tardar tant a arribar.

La manifestació convocada per a este aniversari apunta justament a eixe silenci, a eixa opacitat que envolta la resposta del Consell aquell dia. Les crítiques no són només per les omissions, sinó per les mentides que s’han anat descobrint. La falta de transparència sobre l’agenda de Mazón i el ball de versions no han fet més que encendre els ànims.

Una de les veus més actives ha sigut Joaquín Amills, president de l’associació SOS Desapareguts. Segons ell, el mateix Mazón li va reconéixer en una reunió que “tot va fallar”. Paraules que pesen, especialment quan els fets mostren que, efectivament, algunes coses bàsiques van fallar estrepitosament.

Per exemple, el Cecopi —el Centre de Coordinació Operativa Integrat— no es va activar fins a les 17.00 h. I això que a les 07.36 h del matí, l’AEMET ja havia llançat l’avís roig. Mentrestant, hi havia escoles tancades, carreteres tallades i gent incomunicada a zones com Utiel-Requena. Ningú ha explicat encara per què es va tardar tant.

I el president? Eixe mateix dia, a les 14.30 h, després de reunir-se amb la patronal i els sindicats, se’n va anar a dinar al restaurant El Ventorro. I allà, per si faltava alguna cosa, va criticar la Universitat de València per suspendre les classes, dient que era una mesura “exagerada”. No s’ha publicat la factura del dinar ni s’ha aclarit si hi havia més gent, com la periodista a qui, segons s’ha dit, hauria oferit la direcció d’À Punt. L’equip del president s’ha excusat dient que hi va anar com a líder del PP valencià, no com a president de la Generalitat.

No s’ha fet públic tampoc el registre complet de telefonades d’aquell 29 d’octubre. Presidència assegura que no gestiona el contracte amb l’operadora, i la informació oferida per Mazón no prové de cap document oficial.

Ara bé, la pregunta clau continua sent la mateixa: què va fer Mazón entre que va eixir del restaurant i va aparéixer al Cecopi a les 20.28 h? Segons la seua primera versió, hi va arribar a les 19.00 h. Després, la versió oficial va canviar. Segons algunes fonts, va eixir del restaurant cap a les 18.00 h i a les 18.30 h va telefonar a l’alcalde de Cullera. Però en cap moment va parlar de la DANA.

A tot això cal sumar més errors: el missatge d’alerta no es va enviar fins a les 20.11 h, al Cecopi hi va haver talls de llum i ningú va controlar el barranc del Poyo, tot i que a les 12.20 h ja s’havia activat una alerta. De fet, una unitat de bombers forestals hi havia sigut enviada… però algú va ordenar la seua retirada a les 15.00 h.

La jutgessa que porta el cas a Catarroja ha qualificat com a “inexplicable” la inacció de la Generalitat. A les 17.10 h, ja hi havia constància que el barranc s’havia desbordat a Chiva. I encara així, res.

Amb tot això sobre la taula, la sensació que queda entre familiars de les víctimes, col·lectius socials i oposició és que no només es va fallar en la gestió, sinó també en les explicacions. El relat oficial s’ha anat construint a trossos, amb pedaços i sense voluntat de fer net.

Redacció Crònica