 |
Freepik, CC BY |
“M'encanten les matemàtiques no sols per les seues aplicacions tècniques, sinó sobretot perquè són belles”.
La matemàtica Rózsa Péter va escriure esta inspiradora frase en el seu llibre Playing with Infinity, dirigit a un públic no expert.
Crec que la majoria de les persones que ens dediquem professionalment a les matemàtiques pensem d'esta manera; em referisc a apreciar-les per la seua bellesa. En el meu cas, em dedique a la topologia, una àrea preciosa però molt teòrica, així que la part de les aplicacions està molt allunyada dels meus coneixements i els meus interessos.
No obstant això, actualment, les matemàtiques es valoren precisament per la seua gran varietat d'aplicacions en ciència i tecnologia. És esta percepció la responsable dels grans canvis en les matrícules dels graus de matemàtiques?
Qui estudia matemàtiques?
La Aliança STEAM pel talent femení, una iniciativa del Ministeri d'Educació i Formació Professional que té com a objectiu fomentar les vocacions STEAM en xiquetes i jóvens i reduir la bretxa de gènere, publica cada any les dades de l'evolució de matriculació en diferents graus universitaris.
L'última actualització, la corresponent a la gràfica que apareix davall, descriu l'evolució i distribució percentual de l'alumnat matriculat en el grau de Matemàtiques en les universitats públiques espanyoles entre els cursos acadèmics 1985/86 a 2022/23.“Me encantan las matemáticas no sólo por sus aplicaciones técnicas, sino sobre todo porque son hermosas”.
La matemática Rózsa Péter escribió esta inspiradora frase en su libro Playing with Infinity, dirigido a un público no experto.
Creo que la mayoría de las personas que nos dedicamos profesionalmente a las matemáticas pensamos de esta manera; me refiero a apreciarlas por su belleza. En mi caso, me dedico a la topología, un área preciosa pero muy teórica, así que la parte de las aplicaciones está muy alejada de mis conocimientos y mis intereses.
Sin embargo, actualmente, las matemáticas se valoran precisamente por su gran variedad de aplicaciones en ciencia y tecnología. ¿Es esta percepción la responsable de los grandes cambios en las matrículas de los grados de matemáticas?
¿Quién estudia matemáticas?
La Alianza STEAM por el talento femenino, una iniciativa del Ministerio de Educación y Formación Profesional que tiene como objetivo fomentar las vocaciones STEAM en niñas y jóvenes y reducir la brecha de género, publica cada año los datos de la evolución de matriculación en diferentes grados universitarios.
La última actualización, la correspondiente a la gráfica que aparece debajo, describe la evolución y distribución porcentual del alumnado matriculado en el grado de Matemáticas en las universidades públicas españolas entre los cursos académicos 1985/86 a 2022/23.
En estos casi 40 años de datos de matriculación en la carrera de Matemáticas, se observa un cambio sorprendente. Hasta el curso 2006/07, la carrera era bastante paritaria, incluso con un mayor porcentaje de alumnas en algunos años (en particular, entre los cursos 1994/95 y 2003/04).
Únase y apueste por información basada en la evidencia.
En los primeros años representados en la anterior gráfica, la carrera de Matemáticas tenía salidas profesionales fundamentalmente vinculadas con la docencia. Y la enseñanza es una actividad con una gran presencia de mujeres.
A partir del curso 2006/07, los datos expuestos en la gráfica muestran un cambio de tendencia ininterrumpido. En el último curso analizado, el 2022/23, las mujeres representan tan solo el 36,57 % del alumnado total matriculado en la carrera de Matemáticas.
Si miramos las cifras de matriculación (no sólo la distribución porcentual por sexo), sorprende ver que, en el curso 1987/88, el número de alumnas matriculadas era de 5086 y el de alumnos de 5130. Durante el curso 2022/23, la cantidad de alumnas matriculadas era prácticamente igual a la de 35 años antes, 5020, y la cantidad de alumnos era de 8707. El curso 1996/97, el de mayor cantidad de estudiantes en la carrera, tenía 9543 chicas y 8620 chicos matriculados. ¿Qué ha ocurrido a lo largo de estos años para que el porcentaje de mujeres y hombres matriculados haya cambiado tanto?
Las matemáticas interesan a las empresas
Los equipos que trabajan en las empresas son cada vez más multidisciplinares. Dependiendo del tipo de actividad a la que se dediquen, trabajan en ellas conjuntamente especialistas en biología, física, geología, química, matemáticas o distintas ramas de la ingeniería.
Cada persona experta aporta sus conocimientos técnicos y su manera de pensar para resolver los problemas planteados. En las compañías que las contratan, las personas egresadas en matemáticas proponen modelos que simulan situaciones de la vida real, crean algoritmos eficientes o calculan riesgos, entre otras tareas. Son empleos con grandes posibilidades de promoción, con buenas perspectivas de futuro, bien remunerados.
¿Por qué la respuesta ante esta situación tan “favorable” para una persona egresada en matemáticas difiere tanto en el caso de las mujeres y los hombres? Observando los datos de la evolución en la matriculación en la carrera de Matemáticas, entiendo que los que han cambiado esencialmente su forma de pensar son los chicos: probablemente, en otro momento, habrían elegido estudiar una ingeniería para acceder profesionalmente al ámbito empresarial; ahora optan quizás por las matemáticas por su prestigio, por sus posibilidades de cara al futuro, porque se les dan bien, ¿porque les gustan?
Por supuesto que muchas chicas que estudian Matemáticas optan también por salidas profesionales al margen de la enseñanza, pero ¿por qué sus elecciones son tan diferentes a las de los chicos? ¿Por qué ese prestigio que poseen las matemáticas no atrae a las mujeres de la misma manera que a los hombres?
¿Importa realmente que no haya paridad en los estudios de matemáticas?
Probablemente muchas personas piensen que no es tan grave, porque los porcentajes en otras disciplinas son peores. Y tienen razón: en el grado de Informática, en el curso 2022/23, las alumnas matriculadas representan el 14,57 % del total de estudiantes. En el grado de Física, en ese mismo curso, solo el 28,44 % del estudiantado es femenino.
Sí, efectivamente, estos datos son peores. Pero entiendo que la evolución en el caso del grado de Matemáticas ha sido especialmente rápido, especialmente sorprendente, especialmente preocupante.
Es una muy mala noticia que cualquiera de estas carreras tenga un porcentaje tan bajo de mujeres entre sus estudiantes. De igual manera que es una mala noticia que los grados en Educación o en Salud y Servicios Sociales tenga un porcentaje tan bajo de hombres entre sus estudiantes.
En un mundo en el que la tecnología juega un papel tan relevante, es una mala noticia que las mujeres no participen en la creación y las decisiones en este campo. Si las matemáticas, la informática o la física “no interesan” a las mujeres en la misma medida que a los hombres, no se trata de un mero asunto de “gustos”. Las preferencias de unas y otros se “moldean” desde edades muy tempranas, y dependen en gran medida de los estereotipos de género. No cortemos las alas ni a las unas ni a los otros.
En estos quasi 40 anys de dades de matriculació en la carrera de Matemàtiques, s'observa un canvi sorprenent. Fins al curs 2006/07, la carrera era bastant paritària, fins i tot amb un major percentatge d'alumnes en alguns anys (en particular, entre els cursos 1994/95 i 2003/04).
En els primers anys representats en l'anterior gràfica, la carrera de Matemàtiques tenia eixides professionals fonamentalment vinculades amb la docència. I l'ensenyança és una activitat amb una gran presència de dones.
A partir del curs 2006/07, les dades exposades en la gràfica mostren un canvi de tendència ininterromput. En l'últim curs analitzat, el 2022/23, les dones representen tan sols el 36,57% de l'alumnat total matriculat en la carrera de Matemàtiques.
Si mirem les xifres de matriculació (no sols la distribució percentual per sexe), sorprén veure que, en el curs 1987/88, el nombre d'alumnes matriculades era de 5086 i el d'alumnes de 5130. Durant el curs 2022/23, la quantitat d'alumnes matriculades era pràcticament igual a la de 35 anys abans, 5020, i la quantitat d'alumnes era de 8707. El curs 1996/97, el de major quantitat d'estudiants en la carrera, tenia 9543 xiques i 8620 xics matriculats. Què ha ocorregut al llarg d'estos anys perquè el percentatge de dones i hòmens matriculats haja canviat tant?
Les matemàtiques interessen a les empreses
Els equips que treballen en les empreses són cada vegada més multidisciplinàries. Depenent del tipus d'activitat a la qual es dediquen, treballen en elles conjuntament especialistes en biologia, física, geologia, química, matemàtiques o diferents branques de l'enginyeria.
Cada persona experta aporta els seus coneixements tècnics i la seua manera de pensar per a resoldre els problemes plantejats. En les companyies que les contracten, les persones diplomades en matemàtiques proposen models que simulen situacions de la vida real, creguen algorismes eficients o calculen riscos, entre altres tasques. Són ocupacions amb grans possibilitats de promoció, amb bones perspectives de futur, ben remunerats.
Per què la resposta davant esta situació tan “favorable” per a una persona diplomada en matemàtiques diferix tant en el cas de les dones i els hòmens? Observant les dades de l'evolució en la matriculació en la carrera de Matemàtiques, entenc que els que han canviat essencialment la seua manera de pensar són els xics: probablement, en un altre moment, haurien triat estudiar una enginyeria per a accedir professionalment a l'àmbit empresarial; ara opten potser per les matemàtiques pel seu prestigi, per les seues possibilitats de cara al futur, perquè se'ls donen bé, perquè els agraden?
Per descomptat que moltes xiques que estudien Matemàtiques opten també per eixides professionals al marge de l'ensenyança, però per què les seues eleccions són tan diferents a les dels xics? Per què eixe prestigi que posseïxen les matemàtiques no atrau a les dones de la mateixa manera que als hòmens?
Importa realment que no hi haja paritat en els estudis de matemàtiques?
Probablement moltes persones pensen que no és tan greu, perquè els percentatges en altres disciplines són pitjors. I tenen raó: en el grau d'Informàtica, en el curs 2022/23, les alumnes matriculades representen el 14,57% del total d'estudiants. En el grau de Física, en eixe mateix curs, només el 28,44% de l'estudiantat és femení.
Sí, efectivament, estes dades són pitjors. Però entenc que l'evolució en el cas del grau de Matemàtiques ha sigut especialment ràpid, especialment sorprenent, especialment preocupant.
És una molt mala notícia que qualsevol d'estes carreres tinga un percentatge tan baix de dones entre els seus estudiants. D'igual manera que és una mala notícia que els graus en Educació o en Salut i Servicis Socials tinga un percentatge tan baix d'hòmens entre els seus estudiants.
En un món en el qual la tecnologia juga un paper tan rellevant, és una mala notícia que les dones no participen en la creació i les decisions en este camp. Si les matemàtiques, la informàtica o la física “no interessen” a les dones en la mateixa mesura que als hòmens, no es tracta d'un mer assumpte de “gustos”. Les preferències de les unes i els altres es “modelen” des d'edats molt primerenques, i depenen en gran manera dels estereotips de gènere. No tallem les ales ni a les unes ni als altres.
Marta Macho-Stadler, Professora de matemàtiques, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
.jpg)
Cap comentari :