Els nadius digitals no tenen competències digitals

Que no s'enfaden els meus estudiants, no és gens personal. Però porte quasi 20 anys fent classe d'Informàtica i cada vegada veig menys destresa en l'ús de l'ordinador. Preguntes com “On s'ha desat l'arxiu que acabe de descarregar?” s'han tornat cada vegada més comuns a l'aula. I no és que ho diga jo.

Des de l'inici del segle XXI, la idea del “nadiu digital” ha sigut present en el discurs educatiu i tecnològic. L'escriptor estatunidenc Mark Prensky va encunyar el terme en 2001 per a descriure a les generacions nascudes en un entorn digital, assumint que la seua constant exposició a la tecnologia els conferia habilitats innates en el seu maneig. Este concepte, encara que popular, ha sigut àmpliament debatut i qüestionat en la literatura acadèmica.

La simple familiaritat amb dispositius com a telèfons mòbils i tauletes no implica necessàriament el desenrotllament de competències digitals avançades o adaptades a entorns professionals.

Diversos assajos o informes com el de l'ECDL Foundation europea refuten la idea que la competència digital siga innata en els jóvens i advertixen sobre la creença errònia que l'ús de dispositius electrònics per a l'oci es traduïx en habilitats aplicables al món laboral.

Per part seua, altres experts establixen una distinció clau entre la simple interacció amb dispositius digitals i el desenrotllament de capacitats crítiques com la creació de contingut, la resolució de problemes i la seguretat digital.

Vergonya de no saber

El mite del nadiu digital també ha afectat la percepció empresarial sobre la preparació dels acabats de graduar. Moltes empreses esperen que els jóvens manegen amb fluïdesa ferramentes específiques sense necessitat de formació addicional.

No obstant això, dades del Ministeri de Treball i Economia Social indiquen que un percentatge considerable de jóvens afronta dificultats en tasques digitals bàsiques, des de la gestió de documents en el núvol fins a l'ús de fulls de càlcul i programari de presentació.

I no sols dificultats. Els jóvens de la generació Z (nascuts aproximadament entre 1997-2010) experimenten, fins i tot, vergonya o inseguretat quan han d'enfrontar-se a dispositius considerats bàsics en l'entorn laboral, com a impressores, escàners o programes de gestió. Als Estats Units, ho han batejat com Tech Shame.

Jóvens en la bretxa

El concepte de bretxa digital no es limita únicament a la falta d'accés a la tecnologia, també abasta diferències en el seu ús i en l'adquisició de competències necessàries per a aprofitar-la eficaçment. En el cas dels jóvens, esta bretxa es manifesta en una falta d'habilitats avançades en el maneig de ferramentes informàtiques essencials en l'àmbit laboral i acadèmic.

Un dels factors clau en esta bretxa digital és que, mentres que en moltes institucions s'han integrat dispositius tecnològics a l'aula, l'ensenyança d'habilitats digitals avançades continua sent insuficient.

L'alfabetització digital ha d'anar més enllà del simple ús de ferramentes i abastar competències com la creació de contingut digital, la gestió de dades i la ciberseguretat. No obstant això, estes àrees continuen estant absents en gran part dels programes educatius.

Dificultats en el treball

Les repercussions d'esta bretxa digital en el mercat laboral són significatives. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, l'alfabetització digital és una de les competències més demandades en el futur del treball.

Les empreses requerixen professionals capaços de manejar programari especialitzat, interpretar dades i adaptar-se a entorns digitals en constant canvi. No obstant això, moltes reporten dificultats per a trobar candidats amb el nivell requerit, la qual cosa genera una desconnexió entre l'oferta i la demanda d'ocupació.

També té un impacte en l'equitat laboral, ja que aquells jóvens amb accés a formació addicional en estes àrees tenen un avantatge competitiu sobre els qui depenen exclusivament de l'educació formal. Això contribuïx a una segmentació del mercat laboral, on l'accés a oportunitats ben remunerades està condicionat per la capacitació en habilitats digitals, el que reforça les desigualtats preexistents.

Per a abordar estos problemes, és necessari replantejar la formació digital dins del sistema educatiu i fomentar programes de capacitació específics que asseguren el desenrotllament d'habilitats tecnològiques aplicades i avançades. La alfabetització digital deure considerar-se un component essencial en la preparació de les noves generacions per al mercat laboral actual.

Francisco José García Ull, Professor d'anàlisi de dades, privacitat, ètica i IA, Universitat Europea

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.