En un escenari internacional marcat per la incertesa, les finances públiques espanyoles mostren un gir cap a l’estabilitat.

L’Estat espanyol tanca l’any 2024 amb un dèficit públic del 2,8% del PIB, millorant l’objectiu pactat amb Brussel·les i trencant la barrera del 3% per primera vegada des de 2018.

El dèficit de les administracions públiques s’ha reduït de manera significativa en comparació amb el 2023, quan es va situar en el 3,52% del PIB. El descens suposa una disminució de quasi tres quarts de punt percentual, amb un valor absolut de 44.597 milions d’euros. Així ho va anunciar la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, durant una roda de premsa en què va presentar l’avançament de les dades d’execució pressupostària corresponents a 2024.

Segons Montero, els resultats posen de manifest un "sanejament" dels comptes públics en un context marcat per la inestabilitat global. La ministra va subratllar que "Espanya, per cinqué any consecutiu, ha complit amb l’objectiu de dèficit i, a més, ha superat les previsions de la Comissió Europea".

Amb esta xifra, Espanya aconseguix abandonar la situació de dèficit excessiu que estableix el límit del 3% del PIB, un fet que no es produïa des de 2018. El càlcul del dèficit de 2024 no inclou inicialment l’impacte de les despeses extraordinàries derivades de la DANA —la Depressió Aïllada en Nivells Alts—, que va afectar especialment la Comunitat Valenciana. No obstant això, si s’incorporaren estes despeses excepcionals, el dèficit augmentaria fins al 3,15% del PIB, una xifra que també reflectiria una millora respecte a l’exercici anterior.

La ministra va recordar que les regles fiscals europees permeten excloure dels càlculs de dèficit les despeses associades a catàstrofes naturals, com ja es va fer fa més d’una dècada arran del terratrèmol de Llorca. Així, la millora de la salut fiscal s’ha produït fins i tot amb un increment puntual de despesa per causes sobrevingudes.

Redacció Crònica  FontAgències