La idea d'implementar una renda bàsica incondicional, un ingrés monetari per a garantir l'existència material de tota la població, no és nova. Ja en 1796 el polític i filòsof anglés Thomas Paine defenia en la seua obra Justícia agrària el dret a un ingrés incondicional, garantit per la possessió col·lectiva de la terra.

En els últims 50 anys el tema ha anat adquirint rellevància per diferents raons: des de les creixents desigualtats socials –que han incrementat el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social– fins a canvis en el mercat laboral, producte d'avanços tecnològics que han produït una pèrdua neta d'ocupació al costat de l'increment de la productivitat.

El context europeu i la sostenibilitat financera

La renda bàsica universal no és el mateix que l'ingrés mínim vital. Una renda bàsica és una assignació monetària pública incondicional dirigida a tota la població (independentment de les seues condicions socioeconòmiques), mentres que l'ingrés mínim vital és una prestació pública condicionada a situacions de vulnerabilitat (pobresa, discapacitat, desocupació).

Des de finals de la dècada de 1980 els països europeus han anat aplicant programes de rendes mínimes per a pal·liar el problema de la pobresa.

En 1988, França va implementar el revenu minimum d’insertion (RMI), per a donar suport econòmic a les persones sense recursos. Al maig de 2020 el Govern espanyol va aprovar un ingrés mínim vital (IMV) per a persones en situació de pobresa severa. Altres països europeus com Alemanya, Suècia, Portugal, Itàlia i Bèlgica compten també amb programes de rendes mínimes.

En 1989, el Comité Econòmic i Social de les Comunitats Europees assenyalava:

“La pobresa ha de ser combatuda en totes les seues causes i en totes les seues conseqüències, ja que es tracta d'una injustícia que no pot acceptar una societat basada en principis i valors humanistes (…) Resulta evident que ningú pot, a priori, ser considerat responsable de la seua pobresa”.

Les polítiques assistencials es mostren insuficients per a garantir una vida digna a tota la població europea. De fet, en 2023, 94,6 milions de persones (el 21,4 % del total) estaven en risc de pobresa o exclusió social.

Es pot finançar una renda bàsica europea?

Si s'aspira a implantar una renda bàsica europea (EBI, per les seues sigles en anglés), esta ha de ser sostenible i equitativa. Què significa això?

Sostenibilitat financera implica que l'EBI es puga poder finançar a llarg termini, sense ampliar les desigualtats socials existents. I finançament equitatiu significa que els col·lectius més vulnerables no vegen la seua situació empitjorada.

Una reforma de l'impost sobre la renda de les persones físiques i la introducció d'un impost europeu sobre la riquesa i sobre les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle permetrien finançar una renda bàsica europea.

Per a arribar a esta conclusió realitzem un estudi de microsimulació estadística utilitzant les estadístiques sobre ingressos i condicions de vida publicades per Eurostatde (EU-SILC 2020). Això ens va permetre observar l'impacte que tindria una renda bàsica europea en la distribució de la riquesa i la reducció de la pobresa i les desigualtats a Europa.

El disseny de la renda bàsica europea

La renda bàsica que proposem és individualitzada per llar. Això significa que cada persona de la casa rep la renda bàsica de manera separada, però la quantia s'ajusta d'acord amb les característiques de cada llar. Per a fer el càlcul s'aplica al primer adult un pes de 1, als majors de 13 anys un pes de 0,5 i als menors d'eixa edat un pes de 0,3, seguint l'anomenada “escala d'equivalència modificada de l'OCDE” que té en compte que, a mesura que més persones cohabiten en una llar, els costos augmenten però de manera decreixent a causa de les economies d'escala en el consum. La intenció és reflectir les necessitats econòmiques de cada llar segons la seua grandària i estructura.

El model de renda bàsica proposat busca acabar amb la pobresa. D'ací ve que la suma de l'EBI es vincule al llindar de risc de pobresa (60 % de la renda mitjana). Amb això es busca garantir una quantitat suficient per a cobrir les necessitats bàsiques de totes les persones i ajudar a redistribuir la riquesa de forma més justa.

Reduir la desigualtat

La nostra proposta està dissenyada per a finançar-se sense generar dèficit estructural: la recaptació tributària actual es mantindria sense canvis per a poder fer front al gasto públic. El finançament de l'EBI es basa en una reforma de l'impost sobre la renda, la introducció d'un impost comú europeu sobre la riquesa i un impost a les emissions de CO₂.

El cost brut del model seria de 3,23 bilions d'euros però s'eliminarien les ajudes socials de menor quantia que la renda bàsica, la qual cosa generaria 1,19 bilions d'euros d'estalvi per al finançament del model. Així, la diferència entre el cost brut i l'estalvi seria el cost net de finançament de la renda bàsica universal: 2,04 bilions d'euros.

Este model suposaria una millora significativa de la distribució de la renda, passant de 0,3756 a 0,3000 el coeficient de Gini (que mesura la desigualtat d'ingressos en una mateixa regió o país en el qual 0 representa la igualtat perfecta).

A més, la implementació de l'EBI aconseguiria l'eliminació de la pobresa relativa (quan una persona és més pobra si li la compara amb una altra) i de la pobresa severa (per la qual una persona no té cobertes les seues necessitats bàsiques).

Inclusió, equitat i cohesió

Amb les reformes fiscals apropiades i una distribució eficient dels recursos, és econòmicament viable finançar una renda bàsica que elimine la pobresa i reduïsca les desigualtats en el total de països de la UE. En este sentit, el model proposat, que inclou una fiscalitat progressiva i mediambiental, oferix un full de ruta per als responsables polítics en el qual la renda bàsica és una opció política.

La pandèmia va posar en evidència la necessitat de comptar amb sistemes de benestar robustos, reforçant la rellevància de la renda bàsica a l'hora de garantir la seguretat financera de la població.

Mentres els reptes i les incògnites entorn de la renda bàsica persistixen, els resultats d'esta investigació mostren que una EBI és econòmicament sostenible i que permetria garantir l'existència material de totes les persones, fomentant una Europa més inclusiva, equitativa i cohesionada.

Julen Bollain, Professor i investigador, Doctor en Estudis sobre Desenrotllament, Mondragon Unibertsitatea

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.