#8M #Olocau #CulturaFeminista #CuéntameAmiga

Més d’un centenar de persones ompliren la Casa de la Cultura per assistir a l’actuació de SanaBé, un espectacle que va transformar la paraula i la música en una conversa íntima sobre la igualtat, les ferides i la força de sanar.

La informació de què disposem indica que Olocau va posar ahir punt final a la seua programació pel Dia Internacional de la Dona amb un acte carregat de sensibilitat i missatge. L’espectacle poètic musical Cuéntame amiga, que yo te canto, protagonitzat pel duo SanaBé —format per Susana Pomares i Begoña Conesa— va congregar al voltant de 110 persones a la Casa de la Cultura, en un esdeveniment organitzat per l’Ajuntament i la Regidoria d’Igualtat i Dona, amb el suport de l’associació Lluna d’artistes.

L’acte va arrancar amb una breu intervenció de la regidora Olga Brínquez, qui va posar el focus en la necessitat de continuar reivindicant el feminisme com a ferramenta per a construir una societat més justa. “El feminisme no és una amenaça per als homes, sinó una invitació a construir una societat més justa i equitativa, en la qual puguem viure sense restriccions imposades pel gènere”, afirmà davant del públic, que l’escoltava amb atenció.

També foren presents l’alcalde Antonio Ropero, així com els regidors Juan González i Desa Vilaplana, que van voler acompanyar este acte simbòlic amb què es tancava la commemoració del 8M a Olocau.

L’espectacle, tal com hem identificat al preparar aquesta informació, es va desenvolupar com una conversa entre amigues, en què les dues protagonistes compartien vivències comunes marcades per qüestions com els rols de gènere, la pressió social, la violència masclista o les imposicions que afecten a moltes dones al llarg de la seua vida.

Amb un format híbrid entre narració i música, SanaBé va fer un recorregut emocional que transitava des de la ferida fins a la sanació. Cadascun dels relats i cançons era una peça més del trencaclosques de l’empoderament, amb un llenguatge proper i emotiu que aconseguí connectar amb la sala. L’amistat, el respecte i l’afecte, així com gestos senzills com una abraçada, prengueren protagonisme dins d’una escenografia mínima però carregada de significat.

“Una fantàstica actuació que ens ha emocionat a tots”, va dir l’alcalde Ropero en acabar. A més, va voler fer balanç de la programació del 8M d’enguany, destacant “el treball extraordinari de la regidora Olga Brínquez” per fer possible “una excel·lent programació per a commemorar el Dia Internacional de la Dona”.

 Hi ha qui diu que la cultura no canvia el món. Però a Olocau, durant una hora llarga, va haver-hi un silenci col·lectiu que parlava més fort que mil consignes. A vegades, una història ben contada és tot el que fa falta per a sacsejar consciències.

Redacció Crònica font municipals