A vegades els cometes són decebedors, generen grans expectatives, però es tornen tímids i es desintegren, com li va ocórrer al ATLAS C/2024 S1. També els cal ens sorprenen positivament i comencen a gallejar-se prop del Sol per a deixar-nos atònits amb la seua bellesa. És el cas del nou cometa que comença a ser visible en les proximitats de l'horitzó estes pròximes vesprades.
Els cometes ATLAS
El nou visitant, ATLAS C/2024 G3, va ser descobert el 5 d'abril de 2024 pel programa de busca i seguiment de cossos menors ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) sobre la base d'imatges obtingudes amb el telescopi reflector de 0,5 m situat en Riu Furtat, Xile. Este sistema de detecció és tan exitós que ja ens estem acostumant a cridar amb el seu acrònim a bona part dels nous milotxes que engalanen el firmament.
En el moment del descobriment, el cometa 2024 G3 era un objecte molt feble que es trobava a 655 milions de quilòmetres del nostre planeta, quasi a la mitat de distància que ens separa de Saturn. El 13 de gener ha passat pel periheli (la seua posició més pròxima al Sol) a només 14,5 milions de quilòmetres del Sol lluint tant com el planeta Júpiter, encara que no resulta fàcil veure'l en estar molt a prop angularment de la nostra estrela. No obstant això, ho podrem intentar veure o fotografiar en ple vesprejar.
D'on procedix el cometa ATLAS 2024 G3?
Este cometa s'acosta a 14 milions de quilòmetres del Sol, per la qual cosa es classifica en una categoria coneguda com milotxes faldilla o sunskirters. Procedix de l'anomenada Núvol d'Oort, un magatzem de cossos gelats en el límit gravitatori solar.
ATLAS C/2024 G3 es mou en una òrbita lleugerament excèntrica que el seu afelio (distància més llunyana al Sol) es troba a aproximadament a unes 10 000 vegades la distància mitja Terra-Sol, coneguda com a Unitat Astronòmica (ua).
Els cometes emmagatzemats en el Núvol d'Oort es van formar, possiblement, entre la vora exterior del cinturó principal i la regió dominada pels planetes gegants (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú). A conseqüència de trobades amb ells, van ser impulsats gravitatòriament cap a esta regió externa del sistema solar.
En el Núvol d'Oort els milotxes han romàs literalment ultracongelats, a una temperatura que oscil·la, depenent de la distància al Sol, entre els -173⁰ C i els -233⁰ C. Poden romandre en estes circumstàncies milers de milions d'anys. Un pas pròxim d'un altre cometa, o fins i tot d'un cos planetari o d'una estrela, pot impulsar-los cap al Sol. D'eixe mode s'explica que cada any es descobrisquen desenes de nous cometes procedents d'eixa remota regió.
Com sabem que ha sobreviscut al seu pròxim pas al Sol?
Com és la primera vegada que ATLAS C/2024 G3 ha sigut observat, ningú coneixia quin seria el seu comportament. Fins a desembre, brillava poc, però el 2 de gener de 2025, l'especialista Terry Lovejoy va informar que havia patit un esclat i havia incrementat la seua lluminositat significativament. L'endemà ja havia aconseguit la lluentor de les estreles més lluminoses. Des de llavors el cometa ha continuat augmentant la seua lluminositat i el podem seguir malgrat la seua proximitat al Sol.
Una dels grans dubtes que teníem era si este cometa sobreviuria a un pas tan pròxim al Sol. Ho ha aconseguit, i amb nota. És a dir, superant en lluentor les expectatives inicials. Els amants dels cometes comptem esta vegada amb un apassionat aliat en l'Estació Espacial Internacional (ISS). Es tracta de l'astronauta Don Pettit, que ens ha sorprés amb imatges espectaculars de l'ATLAS C/2024 G3 des de l'altura privilegiada de la ISS.
Com i quan podrem observar-ho?
A partir de les pròximes vesprades el cometa s'anirà separant angularment del Sol i, encara que vaja perdent lluentor, millorarà la seua visibilitat.
Per a veure-ho cal buscar un lloc fosc amb l'horitzó Oest totalment lliure d'obstacles i esperar al que es pose el Sol. Gaudim el lent vesprejar per a començar a rastrejar l'horitzó en la zona en la qual hem vist ocultar-se l'astre rei. Cal advertir que ningú ha d'intentar veure-ho amb un mitjà òptic durant el dia a risc de perdre la vista (mai s'ha d'apuntar un instrument al Sol o prop d'ell sense protecció adequada i consell expert).
Alguns especialistes estan prenent ara fotografies en ple dia, però coneixen bé la posició del cometa i bloquegen l'acció enlluernadora del Sol amb una paret o teulada (que ho oculten). D'eixe mode no es posa en risc ni la vista ni el telescopi. No obstant això, no és fàcil i revertix riscos.
El millor moment per a fotografiar-lo
Les millors vesprades per a veure-ho o fotografiar-ho ocorren esta mateixa setmana. El cometa transcorre per la constel·lació de Capricorn. Cada vesprejar, si ens fixem en el lluminós parell de planetes Saturn i Venus que es troben en la part superior d'Aquari podem emprar uns prismàtics, baixant fins a fregar l'horitzó sud-oest, prop del qual trobarem el cometa.
Els astrofotógrafos poden intentar aplicar un filtre polaritzador per a evitar l'enlluernador halo de llum solar. Els primers dies hi ha molt poc marge però, particularment durant el pròxim cap de setmana, el cometa s'haurà allunyat a uns 15 ⁰ del Sol i es mantindrà per uns dies accessible en la primera mitja hora de la nit. No serà un objectiu gens fàcil, però sí molt gratificant i valuós per als astrofotógrafos.
La naturalesa ens servix a vegades les seues sorpreses en xicotetes dosis, atés que pocs dies després, a partir del dia 21, quedarà sota l'horitzó al mateix temps que perdrà la seua lluminositat mentres cau en declinació per a només ser visible, cada vegada més feble, des de l'hemisferi sud.
Josep M. Blat Rodríguez, Investigador Principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :