La revolució dels esbossos: del traç a mà a la intel·ligència artificial

“Em va costar quatre anys pintar com Rafael, però tota una vida aprendre a dibuixar com un xiquet”.

Amb esta conegudíssima frase, Picasso apuntava que aconseguir una cosa simple pot ser el més difícil.

Abans de pintar el Guernica, Picasso va fer 66 esbossos. Sí, 66 intents per a trobar la millor manera de mostrar l'horror de la guerra. Cada dibuix va ser un pas per a millorar: intentar coses noves, canviar detalls i donar forma al que hui és una obra mestra. Molts d'estos esbossos es conserven en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.

Picasso no és un cas aïllat. Molts autors, Leonardo da Vinci entre ells, van realitzar esbossos abans de compondre les seues obres. Per exemple, els esbossos de L'últim sopar van permetre a da Vinci decidir com asseure als apòstols, quins gestos tindrien i com es veuria el fons. Alguns d'estos dibuixos preliminars es conserven en la Royal Collection Trust, a Londres.

En l'art, tot comença amb un esbós. Però els esbossos també són molt importants en l'enginyeria i el disseny, on es realitzen dibuixos ràpids que permeten provar idees abans de construir una cosa gran.

Pot ser que l'expressió “dibuixos ràpids” faça pensar que són simples i fàcils, però res més lluny de la realitat. Es necessiten molts coneixements, molta pràctica i molta habilitat per a realitzar un esbós. No obstant això, hui dia, la revolució de la intel·ligència artificial (IA) ha donat lloc a ferramentes que ens permeten crear-los de manera ràpida i senzilla, dibuixant en segons el que als grans artistes els prenia dies o setmanes.

Els esbossos de la IA

La IA pot fer diferents tipus d'esbossos. Pot crear dibuixos que semblen fets a mà, esbossos simples amb pocs detalls i esbossos que arrepleguen estils artístics i corrents pictòrics, com el cubisme o l'impressionisme. La intel·ligència artificial també pot fer dibuixos tècnics que poden usar-se en projectes d'arquitectura o enginyeria. D'esta manera, és possible provar moltes idees i estils sense més esforç que el de la nostra imaginació.

Però pot una màquina reemplaçar el procés creatiu ple d'intents, errors i descobriments?

Un gos estil renaixentista

La IA ha millorat molt en els últims anys i ara pot crear i canviar imatges de diferents maneres, seguint principalment dos estratègies. La primera és text-a-imatge, que crea imatges a partir d'una descripció escrita. Per exemple, si una persona escriu “un gos jugant a la platja amb estil renaixentista”, la IA pot fer moltes imatges diferents que representen eixa escena seguint l'estil dels mestres de l'època.

Una ferramenta popular que fa això és DALL-E, el nom de la qual està inspirat en l'artista Salvador Dalí. DALL-E és molt útil per a artistes i dissenyadors perquè transforma idees escrites en dibuixos o esbossos. Això ajuda molt en començar un projecte o quan es volen provar idees noves de manera ràpida.

Una altra ferramenta recent capaç de transformar text a imatges és Flux1.1. Amb ella, és possible crear imatges d'alta qualitat en poc temps. Estes tecnologies són molt útils perquè permeten a qualsevol persona crear imatges i explorar idees, estalviant un temps que pot emprar-se a plantejar noves idees, més atrevides i arriscades.

Esbós del David de Miguel Ángel generat amb IA pels autors de l'article.

Una imatge a partir d'una altra

La segona estratègia és imatge-a-imatge, que crea una nova imatge a partir d'una altra. Per exemple, pot canviar l'estil d'una imatge, agregar detalls o simplificar un dibuix.

Cada vegada apareixen noves ferramentes més ràpides i millors. Alguns programes de IA poden dur a terme estes transformacions de manera efectiva, com CLIPasso, una ferramenta que convertix imatges complexes en esbossos més simples.

El seu nom prové de la combinació del sistema CLIP i del cognom de Pablo Picasso. CLIPasso utilitza xarxes especials per a analitzar les imatges i convertir-les en línies o traços que semblen dibuixos fets a mà. Esta ferramenta és útil per a simplificar idees ràpidament i per a crear dibuixos fàcils d'entendre que servisquen com a base per a projectes creatius.

Esta nova tecnologia està canviant la manera en la qual treballen artistes, però el millor és que fins i tot persones que no saben dibuixar o no tenen experiència prèvia poden usar-les per a crear coses belles i participar en el procés artístic.

Sense emocions

No obstant això, la IA també té límits. Les màquines són ràpides i bones per a seguir patrons, però no tenen emocions ni records. Quan algú crea art, posa en ell el seu cor, els seus sentiments i els seus errors, i això és el que fa que la seua obra siga especial. La IA no pot fer això perquè manca de vida i d'experiències personals. Per això, encara que esta tecnologia pot ajudar a crear dibuixos molt bonics, l'art fet per humans sempre tindrà un valor especial que reflectirà la creativitat, les emocions i la història de cada persona.

En el futur, les ferramentes de IA continuaran millorant, seran més senzilles d'usar i permetran a cada persona crear coses segons el seu propi estil.

Acabem de travessar el llindar d'una revolució tecnològica que obri moltes oportunitats per als artistes, enginyers i arquitectes. Ara poden arriscar-se a provar coses noves i crear de forma més ràpida i senzilla. Es combina velocitat i flexibilitat, la qual cosa permet a més persones participar en l'art i en el disseny. Gràcies a estes tecnologies, l'humà i l'artificial treballen junts. Això ens porta a un futur on tots poden ser més creatius i inclusius partint d'un començament, l'esbós.

David Freire-Obregón, Professor d'Enginyeria Informàtica i Investigador en Intel·ligència Artificial, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i Oliverio Jesús Santana Jaria, Professor d'Enginyeria Informàtica i Investigador en Intel·ligència Artificial, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.