Era la nit més esperada de l'any. En un poble en creixement continu i amb el percentatge més alt de xiquets de la província, un grup de xiquets i xiquetes, abrigats amb bufandes de colors, eixien al carrer plens d'il·lusió. Hui era la cavalcada dels Reis Mags, i cada xiquet estava convençut que Melcior, Gaspar i Baltasar venien especialment per a veure'l a ell. Encara així, tots volien compartir aquell moment màgic amb els seus amics, rient i imaginant com serien els trons, els vestits brillants i, sobretot, com caurien caramels des dels carros.
Però aquella nit alguna cosa no anava bé. Els carrers estaven poc il·luminats, no sonava cap música, i la cavalcada... no apareixia. Van passar els minuts, les rialles van començar a apagar-se, i les mirades d'il·lusió es transformaren en gestos de desconcert. Els més majors comentaven a mitja veu: "Un altre any igual... l'ajuntament no s'organitza bé."
Els xiquets, que no entenien de pressupostos ni de falta de planificació, començaren a sentir una punxada al cor. ¿I si els Reis s'havien oblidat d'ells? ¿I si no venien perquè el poble era massa xicotet o perquè no havien sigut prou bons?
Però entre la multitud, la menuda Carla va alçar la veu: "I si fem nosaltres la cavalcada? Els Reis han de vindre, segur! Estan pel camí i potser es perden!"
El seu amic Joan, encara amb els ulls brillants, va afegir: "Sí! Podem ser nosaltres els patges! Encara tenim temps!"
Va ser com si una espurna d'il·lusió s'encenguera de nou. Els xiquets es mobilitzaren. Agafaren llanternes, mocadors, i fins i tot una carrossa improvisada feta amb una vella carreta decorada amb teles i estrelles de paper que havien fet a l'escola. Un grup de mares i pares, veient la determinació dels xiquets, s'uniren a la iniciativa. Van buscar robes de colors, van portar instruments i, entre tots, crearen una música alegre.
Mentre desfilaven pels carrers amb els seus fanalets i cantant nadales, una màgica sorpresa va ocórrer: entre la boira de la nit, van aparéixer tres figures altes, majestuoses, amb capes daurades i corones refulgents. Els vertaders Reis Mags! Resulta que havien arribat, però al no veure la cavalcada organitzada, havien estat buscant el poble sense saber on anar.
Amb emoció, Melcior es va apropar als xiquets: "Heu fet brillar la nit amb la vostra pròpia llum. La màgia no està en nosaltres, sinó en el vostre cor valent i solidari."
Aquella nit, el poble sencer va aprendre una gran lliçó: no importa la falta de recursos ni l'oblit dels adults, sinó l'esperit de col·laboració, la imaginació i les ganes de no rendir-se. La il·lusió no depén d'una gran carrossa, sinó de la capacitat de creure junts en la màgia.
I així, mentre la cavalcada improvisada omplia els carrers de música i alegria, els xiquets i xiquetes van entendre que, de vegades, són ells qui ensenyen als adults el valor de la veritable màgia.
Àgora CT.
Cap comentari :