Els ‘dumbphones’ o ‘telèfons ximples’, una ajuda en la tendència de la desconnexió digital

És difícil confirmar quants dumbphones es venen a Espanya actualment. Estudis realitzats per marques comercials, com SPC, apunten que el 12,2  % dels usuaris ja ha canviat el seu telèfon intel·ligent per un telèfon ximple. Això apunta al fet que la tendència al detox digital continua guanyant adeptes.

Raons per al canvi

Les xifres de connexió a internet demostren l'alta intensitat en el seu ús. Només a Espanya, les últimes dades de la Enquesta sobre l'Equipament i Ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en les Llars que publica l'INE assenyalen que en l'en el 99,5 % de les vivendes hi ha almenys un telèfon mòbil i el 85 % dels enquestats es connecta a internet diverses vegades al dia. Per a la majoria de la població és una activitat quotidiana.

Telèfons intel·ligents, emprats per a tot

Els coneguts com telèfons intel·ligents, o telèfons intel·ligents, s'han estés de manera que ens oferixen infinitat de funcionalitats per a estar connectats: navegadors des dels quals consultar pàgines o entrar en cercadors, servicis de missatgeria instantània, xarxes socials i un ampli ventall d'aplicacions des de les quals realitzar multitud de gestions i activitats. I tot això des de pràcticament qualsevol lloc i en qualsevol moment.

La seua facilitat d'ocupació i d'accés explica que este tipus de telèfons s'hagen fet pràcticament indispensables per a desembolicar-nos en el nostre dia a dia. De fet, quasi la mitat dels usuaris de telèfons intel·ligents està connectat entre una i quatre hores al dia a internet a través d'estos dispositius, el 18,3 % fins i tot supera este temps, segons dades de Statista.

Els risc i l'alerta

Els riscos associats a esta hiperconectividad s'han relacionat amb l'ansietat per estar pendent de manera constant de notificacions i novetats que es puguen produir.

S'ha relacionat l'ús del mòbil amb l'insomni, en posar-nos davant les pantalles minuts abans d'anar a dormir i allargar el temps de consum alterant rutines de somni. I també s'ha associat a l'addicció i les dificultats per a relacionar-nos o desenrotllar un altre tipus d'activitats que no estiguen mediades pel seu ús.

El camí per a posar límits

Davant esta situació, irrompen mesures que busquen limitar eixos efectes nocius i aconseguir una major desconnexió digital, especialment entre els usuaris més vulnerables: els menors i la població més jove.

Així, assistim al complex debat de la incorporació de mesures restrictives tant en comunitats autònomes com en centres educatius per a impedir l'ús de telèfons mòbils en les hores lectives.

També s'està avançant en els últims mesos a dissenyar mecanismes per a impedir l'accés a unes certes aplicacions, com les xarxes socials, per part dels menors i a pujar dels 14 als 16 anys l'edat de consentiment per al tractament de dades personals (i per tant per a crear un perfil) en estos entorns, tal com arreplega l'avantprojecte de llei orgànica de protecció dels menors d'edat en els entorns digitals, aprovat al juny de 2024 pel Consell de Ministres.

El paper de l'educació i la tecnologia

L'educació mediàtica continua tenint un paper fonamental per a garantir una bona relació amb la tecnologia. Esta última també oferix recursos per a ajudar-nos a adoptar rutines o hàbits que contribuïsquen a un major benestar. Des d'aplicacions que oferixen una anàlisi sobre l'ús i temps que dediquem a cada aplicació fins a fixar limitadors per a no estar més d'una certa quantitat de minuts connectat. Però una altra de les solucions són els menge dumbphones.

La moda dels telèfons ximples

Els dumbphones o, cosa que és el mateix, els telèfons ximples s'estan estenent. La denominació sorgix per a distingir-se de manera clara dels telèfons intel·ligents i apel·la a una mena de terminal bàsic que no inclou totes eixes funcionalitats dels altres terminals. Per tant, al no tindre totes eixes opcions de connectivitat poden ajudar a marcar límits i gaudir així de temps per a altres activitats que no estan relacionades amb l'ús d'un cel·lular.

Estos dumbphones recorden a eixos mòbils inicials en els quals bàsicament el que es podia fer era realitzar crides o enviar missatges i tenen un cert atractiu nostàlgic. Es tracta de dispositius evolucionats d'aquells primitius mòbils. Inclouen, per exemple, pantalles tàctils i l'ús del color. Tenen com a al·licient que el preu és més baix i la duració de la bateria pot ser major.

Per a joves i majors

Diferents generacions s'estan aproximant a ells. Són atractius per a persones d'avançada edat que només volen realitzar i rebre crides. També, per a pares o tutors que volen poder contactar amb els seus fills però, al mateix temps, protegir-los de l'accés a altres servicis i funcionalitats. I l'inesperat és que estos telèfons també interessen als milenials, la generació Z i els centenials, justament per a allunyar-se d'unes certes aplicacions que acaben absorbint el seu dia a dia.

Sorgix així la paradoxa de recórrer a uns certs dispositius, com estos terminals de comunicació mòbil, als dumbphones, a la recerca de la desconnexió.

Encara que, per contradictori que semble, la tecnologia pot ajudar en la gestió dels problemes que hem apuntat, no s'ha de recórrer a ella en exclusiva.

Sensibilitzar-se i conéixer, amb dades precises, el temps que gastem en els nostres telèfons intel·ligents i en cadascuna de les aplicacions és un primer pas per a poder canviar rutines, però és necessari reconéixer si hi ha un problema o fins i tot prendre consciència de la possible dependència que puga existir per a buscar ajuda professional en cas de ser necessària. Un telèfon ximple pot ser una ajuda, però no basta.

Silvia Martínez Martínez, Directora del Màster Universitari Mitjà social: Gestió i Estratègia, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.