Leer en castellano
El model de l’Estat del Benestar espanyol es troba en un moment crucial, marcat per la tensió entre dues visions ideològiques i polítiques: el liberalisme, que defensa que cada persona ha de resoldre els seus problemes aprofitant la posició que li han donat la vida i els seus ancestres, i la solidaritat de l’esquerra, que busca oferir suport a aquelles persones que es troben en situacions més difícils o menys còmodes. Mentres el sistema de finançament autonòmic continua sense reformes des de fa més d’una dècada, moltes autonomies han optat per reduir tributs com l’IRPF i l’Impost sobre el Patrimoni. Este moviment, motivat més pel desig d’atraure vots entre les classes que els donen suport o que volen captar, que per una voluntat de justícia fiscal, desperta inquietuds sobre la sostenibilitat de les polítiques públiques i l’equitat en la redistribució de la riquesa.
Les rebaixes fiscals: una anàlisi de mesures i impacte
Segons el "Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2024", més de la meitat de les comunitats han aprovat rebaixes fiscals en els últims dos anys. Estes mesures inclouen:
Comunitat Autònoma | Any d'Aplicació | Mesura Adoptada |
---|---|---|
Aragó | 2023 | Deflactació de fins al 5% per a rendes baixes. |
Extremadura | 2023 | Reducció per a ingressos inferiors a 20.200 €. |
Madrid | 2023 | Deflactació del 3,1% en tots els trams de l'IRPF. |
Navarra | 2023 i 2024 | Deflactació del 4% en 2023 i del 3% en 2024. |
Illes Balears | 2024 | Reducció dels tipus de gravamen en tots els trams. |
Cantàbria | 2024 | Reducció dels trams i tipus de l'IRPF. |
La Rioja | 2024 | Reducció dels trams i tipus de l'IRPF. |
País Basc | 2024 | Deflactació del 2,5% amb majors deduccions familiars. |
Tot i que les mesures es presenten com a suport per a les rendes vulnerables, el benefici real es concentra de manera desproporcionada en les rendes més altes. En el cas de la Comunitat Valenciana, s’han aprovat bonificacions significatives als impostos de Successions i Donacions, junt amb l’anunci de futures rebaixes fiscals que reforcen esta tendència desigual.
Impacte desigual en les rendes altes
Els impostos reduïts, com el de Patrimoni o el de Successions, tenen un efecte significatiu sobre les rendes mitjanes i altes. Destaquen exemples com:
Comunitat Autònoma | Mesura Adoptada |
---|---|
Andalusia | Bonificació del 100% en el Patrimoni per a rendes altes. |
Madrid | Rebaixes generalitzades en IRPF i bonificació completa en Patrimoni. |
Illes Balears | Increment del mínim exempt en Patrimoni a 3 milions €. |
Cantàbria | Bonificació del 100% en Patrimoni fins a 3 milions €. |
Estes rebaixes beneficien especialment els contribuents amb major capacitat econòmica, mentres que les classes treballadores, que depenen en major mesura dels serveis públics, són les més afectades pels recursos minvants.
Efectes sobre els serveis públics
La Fundació Alternatives estima que les rebaixes fiscals van provocar una pèrdua de recaptació de 5.719 milions d’euros en 2022, l’equivalent al 0,5% del PIB o 129 euros per habitant. Este impacte ha tingut repercussió directa en la capacitat de finançar serveis essencials:
Concepte | Dada |
---|---|
Pèrdua de recaptació | 5.719 milions d’euros menys. |
Impacte en Madrid | 928 € menys per habitant (2,39% del PIB). |
Serveis afectats | Sanitat, educació i serveis socials. |
L’erosió del principi de solidaritat amenaça la igualtat d’oportunitats i debilita l’estructura de l’Estat del Benestar.
Competències fiscals i contradiccions: el cas de la DANA a València
El 29 d'octubre de 2024, la DANA que va assotar València va posar en evidència les contradiccions en la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de protecció civil i gestió d'emergències. Segons l'article 149.1.29 de la Constitució Espanyola, l'Estat té competències exclusives en seguretat pública, mentre que les comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, han assumit competències en protecció civil segons els seus estatuts d'autonomia. Esta dualitat crea situacions de competències concurrents, on tant l'Estat com les comunitats comparteixen responsabilitats.
La Generalitat Valenciana, segons l'article 49.3.14ª de l'Estatut d'Autonomia i la Llei 13/2010 de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, és l'òrgan superior de direcció i coordinació en aquesta matèria. Això inclou funcions de planificació, prevenció, elaboració de mapes de risc i comunicació d'alertes. No obstant això, la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil també atorga a l'Estat facultats d'intervenció en casos d'emergències greus que superen les capacitats autonòmiques. Durant la DANA, retards en l'emissió d'alertes per part de la Generalitat i discrepàncies amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van evidenciar mancances de coordinació i eficàcia.
El president de la Generalitat va criticar el govern central per la resposta tardana de la UME, mentre que el Ministeri per a la Transició Ecològica va defensar que la responsabilitat primària d'emetre alertes recau en els serveis d'emergència autonòmics. Aquesta confrontació entre administracions posa en evidència la necessitat urgent de revisar i clarificar les competències per tal de garantir una resposta més efectiva davant futures emergències.
Una reforma inajornable: cap a un Estat Federal consolidat
Les situacions com la DANA de València i les rebaixes fiscals posen de manifest la necessitat de revisar les competències i el finançament autonòmic. No és una qüestió de manca de claredat en les competències, sinó de garantir que aquestes siguen assumides amb responsabilitat per tots els governs autonòmics. Primer cal assegurar que les comunitats autònomes compten amb una finançament adequada i revisar el sistema vigent per incloure principis de solidaritat intercomunitària.
La solució passa per una ampliació i un desenvolupament profund de l’estructura federal, fent que cada comunitat autònoma siga responsable de la seua pròpia finançament, i limitant les aportacions estatals a situacions extraordinàries. En altres paraules, cal apostar per un Estat Federal consolidat, que permeta assumir les competències de manera coordinada i eficient. Mantindre l’actual posició mixta només continuarà generant conflictes a mitjà i llarg termini, com de fet ja està passant.
Les rebaixes fiscals autonòmiques i les disputes competencials posen en risc la sostenibilitat de l’Estat del Benestar. Mentres concentren beneficis en les rendes altes, minven els recursos disponibles per a serveis essencials, erosionant la solidaritat territorial i la justícia social. Una reforma del sistema fiscal i competencial resulta indispensable per a garantir la sostenibilitat del model i preservar la cohesió social en tot el territori.
*En Castellano
¿Las rebajas fiscales autonómicas: una amenaza para el Estado del Bienestar?
El modelo del Estado del Bienestar español se encuentra en un momento crucial, marcado por la tensión entre dos visiones ideológicas y políticas: el liberalismo, que defiende que cada persona debe resolver sus problemas aprovechando la posición que le han dado la vida y sus ancestros, y la solidaridad de la izquierda, que busca ofrecer apoyo a aquellas personas que se encuentran en situaciones más difíciles o menos cómodas. Mientras el sistema de financiación autonómica continúa sin reformas desde hace más de una década, muchas autonomías han optado por reducir tributos como el IRPF y el Impuesto sobre el Patrimonio. Este movimiento, motivado más por el deseo de atraer votos entre las clases que les apoyan o quieren captar, que por una voluntad de justicia fiscal, despierta inquietudes sobre la sostenibilidad de las políticas públicas y la equidad en la redistribución de la riqueza.
Las rebajas fiscales: un análisis de medidas e impacto
Según el "Panorama de la Fiscalidad Autonómica y Foral 2024", más de la mitad de las comunidades han aprobado rebajas fiscales en los últimos dos años. Estas medidas incluyen:
Comunidad Autónoma | Año de Aplicación | Medida Adoptada |
---|---|---|
Aragón | 2023 | Deflactación de hasta el 5% para rentas bajas. |
Extremadura | 2023 | Reducción para ingresos inferiores a 20.200 €. |
Madrid | 2023 | Deflactación del 3,1% en todos los tramos del IRPF. |
Navarra | 2023 y 2024 | Deflactación del 4% en 2023 y del 3% en 2024. |
Islas Baleares | 2024 | Reducción de los tipos impositivos en todos los tramos. |
Cantabria | 2024 | Reducción de tramos y tipos del IRPF. |
La Rioja | 2024 | Reducción de tramos y tipos del IRPF. |
País Vasco | 2024 | Deflactación del 2,5% con mayores deducciones familiares. |
Aunque las medidas se presentan como apoyo para las rentas vulnerables, el beneficio real se concentra de manera desproporcionada en las rentas más altas. En el caso de la Comunidad Valenciana, se han aprobado bonificaciones significativas en los impuestos de Sucesiones y Donaciones, junto con el anuncio de futuras rebajas fiscales que refuerzan esta tendencia desigual.
Impacto desigual en las rentas altas
Los impuestos reducidos, como el de Patrimonio o el de Sucesiones, tienen un efecto significativo sobre las rentas medias y altas. Destacan ejemplos como:
Comunidad Autónoma | Medida Adoptada |
---|---|
Andalucía | Bonificación del 100% en el Patrimonio para rentas altas. |
Madrid | Rebajas generalizadas en IRPF y bonificación completa en Patrimonio. |
Islas Baleares | Incremento del mínimo exento en Patrimonio a 3 millones €. |
Cantabria | Bonificación del 100% en Patrimonio hasta 3 millones €. |
Estas rebajas benefician especialmente a los contribuyentes con mayor capacidad económica, mientras que las clases trabajadoras, que dependen en mayor medida de los servicios públicos, son las más afectadas por los recursos menguantes.
Efectos sobre los servicios públicos
La Fundación Alternativas estima que las rebajas fiscales provocaron una pérdida de recaudación de 5.719 millones de euros en 2022, el equivalente al 0,5% del PIB o 129 euros por habitante. Este impacto ha tenido repercusión directa en la capacidad de financiar servicios esenciales:
Concepto | Dato |
---|---|
Pérdida de recaudación | 5.719 millones de euros menos. |
Impacto en Madrid | 928 € menos por habitante (2,39% del PIB). |
Servicios afectados | Sanidad, educación y servicios sociales. |
La erosión del principio de solidaridad amenaza la igualdad de oportunidades y debilita la estructura del Estado del Bienestar.
Competencias fiscales y contradicciones: el caso de la DANA en Valencia
El 29 de octubre de 2024, la DANA que azotó Valencia puso en evidencia las contradicciones en la distribución de competencias entre el Estado y las comunidades autónomas en materia de protección civil y gestión de emergencias. Según el artículo 149.1.29 de la Constitución Española, el Estado tiene competencias exclusivas en seguridad pública, mientras que las comunidades autónomas, como la Comunidad Valenciana, han asumido competencias en protección civil según sus estatutos de autonomía. Esta dualidad crea situaciones de competencias concurrentes, donde tanto el Estado como las comunidades comparten responsabilidades.
La Generalitat Valenciana, según el artículo 49.3.14ª del Estatuto de Autonomía y la Ley 13/2010 de Protección Civil y Gestión de Emergencias, es el órgano superior de dirección y coordinación en esta materia. Esto incluye funciones de planificación, prevención, elaboración de mapas de riesgo y comunicación de alertas. No obstante, la Ley 17/2015 del Sistema Nacional de Protección Civil también otorga al Estado facultades de intervención en casos de emergencias graves que superen las capacidades autonómicas. Durante la DANA, retrasos en la emisión de alertas por parte de la Generalitat y discrepancias con la Confederación Hidrográfica del Júcar evidenciaron carencias de coordinación y eficacia.
El presidente de la Generalitat criticó al gobierno central por la respuesta tardía de la UME, mientras que el Ministerio para la Transición Ecológica defendió que la responsabilidad primaria de emitir alertas recae en los servicios de emergencia autonómicos. Esta confrontación entre administraciones pone en evidencia la necesidad urgente de revisar y clarificar las competencias para garantizar una respuesta más efectiva ante futuras emergencias.
Una reforma inaplazable: hacia un Estado Federal consolidado
Situaciones como la DANA de Valencia y las rebajas fiscales ponen de manifiesto la necesidad de revisar las competencias y la financiación autonómica. No es una cuestión de falta de claridad en las competencias, sino de garantizar que estas sean asumidas con responsabilidad por todos los gobiernos autonómicos. Primero es necesario asegurar que las comunidades autónomas cuenten con una financiación adecuada y revisar el sistema vigente para incluir principios de solidaridad intercomunitaria.
La solución pasa por una ampliación y un desarrollo profundo de la estructura federal, haciendo que cada comunidad autónoma sea responsable de su propia financiación, y limitando las aportaciones estatales a situaciones extraordinarias. En otras palabras, es necesario apostar por un Estado Federal consolidado, que permita asumir las competencias de manera coordinada y eficiente. Mantener la actual posición mixta solo continuará generando conflictos a medio y largo plazo, como de hecho ya está ocurriendo.
Las rebajas fiscales autonómicas y las disputas competenciales ponen en riesgo la sostenibilidad del Estado del Bienestar. Mientras concentran beneficios en las rentas altas, reducen los recursos disponibles para servicios esenciales, erosionando la solidaridad territorial y la justicia social. Una reforma del sistema fiscal y competencial resulta indispensable para garantizar la sostenibilidad del modelo y preservar la cohesión social en todo el territorio.
Àgora CT.
Cap comentari :