L'Audiència Provincial de Madrid ha decidit reobrir el cas del ninot que representava al president del Govern, Pedro Sánchez, apallissat i penjat a les portes de la seu nacional del PSOE, al carrer Ferraz, durant la passada Nit de Cap d'Any. Este cas, que havia sigut inicialment arxivat pel Jutjat d’Instrucció 26 de Madrid, ha generat una nova reflexió sobre la frontera entre la protesta legítima i els possibles delictes d'odi o amenaces.
L'arxiu inicial i els arguments de la magistrada
En febrer, la magistrada Concepción Jerez va determinar que els fets no constituïen cap delicte. En el seu auto, va afirmar que "la falta d'educació no és delicte" i que les expressions manifestades durant la protesta no representaven una incitació directa a l'odi ni amenaces cap a Pedro Sánchez o el PSOE. A més, va defensar que "és lògic que aquells que discrepen d’un partit polític protesten davant la seua seu". Aquesta decisió va portar al tancament inicial de la investigació.
El recurs del PSOE i la reacció judicial
Davant l'arxiu del cas, el PSOE, amb el suport del Ministeri Fiscal i de la representació legal del president del Govern, va interposar un recurs de quasi 60 pàgines on argumentava que els fets podrien constituir un delicte d'incitació a l'odi per ideologia política. En un punt clau del recurs, es recordava que el PSOE havia sigut perseguit durant la dictadura franquista i la Guerra Civil, fet que justificaria la consideració del partit com un col·lectiu vulnerable.
A més, la denúncia incloïa altres delictes potencials, com la incitació a la violència i al magnicidi; injúries greus al Govern de la Nació i al president en l'exercici del seu càrrec; amenaces al PSOE i als seus militants, amb l'agreujant de discriminació ideològica; i fins i tot un possible delicte de desordres públics, que podria comportar penes de fins a 5 anys de presó.
L'Audiència Provincial ordena reobrir el cas
En la seua resolució, l'Audiència Provincial ha decidit anul·lar parcialment l'arxiu inicial i ha ordenat que es revisen els fets denunciats. El tribunal considera que cal avaluar si els actes podrien ser qualificats com delictes de greus amenaces contra el Govern, així com altres possibles infraccions greus. Amb aquesta decisió, es reobri el cas i es deixa sense efecte l’arxiu dictat inicialment pel Jutjat d’Instrucció.
Un debat més ampli sobre la llibertat d’expressió: Depèn de quí siga la victima?
Este cas s'emmarca dins d'una sèrie d’episodis semblants que han sigut interpretats de manera diversa pels tribunals. Algunes actuacions simbòliques, com la crema d’un ninot de Carles Puigdemont en Coripe o l’ús d’imatges de líders polítics com dianes de tir, han sigut arxivades, mentre que altres, com les amenaces a Santiago Abascal amb un ninot tirotejat, han derivat en condemnes judicials. La línia que separa la protesta simbòlica de la incitació a l'odi o les amenaces continua sent motiu de debat jurídic i social.
Amb esta nova decisió judicial, es torna a obrir una discussió que transcendeix el cas concret: fins a quin punt poden protegir-se actes de protesta en un marc democràtic sense que això implique una amenaça o discriminació cap a altres persones o col·lectius?
La composició social de la majoría dels Magistrats tal i com s'ha denunciat recentment podría marcar els pròxims passos en la instrucció d’este cas podrien oferir noves perspectives sobre este complex equilibri entre la llibertat d’expressió i els límits legals.
 |
| actes de cap d'any davant la seu del PSOE |
Cap comentari :