"Estem molt a prop de posar fi a una de les lleis més limitadores dels últims 40 anys. La Llei Mordassa". Aquesta declaració sintetitza el sentiment general de molts col·lectius socials i partits polítics que des de 2015 han lluitat per derogar la Llei de Seguretat Ciutadana, aprovada amb la majoria absoluta del Partit Popular per controlar les protestes socials en un moment de crisi i tensions polítiques.
La derogació de la Llei Mordassa és una causa urgent, tant per les conseqüències que ha tingut en la vida democràtica com pel risc que una nova majoria de dretes mantinga aquesta normativa. En temps de descompte, els partits progressistes hauran de superar les seues discrepàncies per assegurar que aquesta oportunitat no es perda. Estem segurs en Crònica que aquesta reforma pot suposar un pas decisiu cap a la protecció de les llibertats i els drets fonamentals.
Un camí llarg i ple d’obstacles
Després de quasi una dècada de vigència, la Llei Mordassa afronta el seu tercer intent de derogació. Tot i les promeses electorals reiterades de Pedro Sánchez des de 2016, fins ara no s'ha aconseguit un consens polític suficient per modificar aquesta llei, considerada una "hipoteca per a la democràcia". Aquest dijous, el projecte de reforma va superar un segon tràmit parlamentari, gràcies a una majoria ajustada de 176 vots, tot i l’oposició frontal de PP i Vox.
El suport a la reforma prové d'una coalició diversa que inclou EH Bildu, Esquerra Republicana, PNV i Sumar. Tanmateix, la seua aprovació final penja d'un fil, ja que depèn de Junts i Podemos, que continuen manifestant discrepàncies clau.
Els punts calents del debat
El projecte de reforma pretén introduir canvis significatius en aspectes controvertits de la llei original:
Bales de goma: Es proposa una substitució progressiva, encara que Junts i Podemos exigeixen la seua eliminació immediata.
Sancions administratives: Es redueixen de "greus" a "lleus" i s'introdueixen criteris més objectius per evitar la discrecionalitat policial.
Devolucions en calent: S’hi inclou una reforma de la Llei d’Estrangeria per posar fi a aquestes pràctiques.
Malgrat aquestes modificacions, Junts considera la proposta insuficient i l’ha qualificat com una "versió light" de la llei original. També critica la responsabilitat imposada als organitzadors de manifestacions i les intromissions en la privacitat ciutadana a través de registres policials.
La batalla parlamentària
El debat al Congrés dels Diputats ha revelat fortes tensions ideològiques. Vox i PP han protagonitzat discursos virulents, qualificant la reforma de "llei del caos" i "llei de la kale borroka". Mentrestant, EH Bildu i altres grups han criticat la falta d'arguments consistents de la dreta i han destacat les contradiccions del PSOE, que ha utilitzat la llei més que cap altre govern anterior, amb un 65% de les sancions imposades des de 2015.
D'altra banda, Junts va evitar participar en el debat, fet que podria respondre a una estratègia de distanciament polític davant el govern de Sánchez. Aquesta postura també coincideix amb altres esdeveniments polítics, com les primàries d’ERC o la petició de moció de confiança presentada recentment.
Una urgència democràtica
Des de la seua aprovació, la Llei Mordassa ha estat denunciada per organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch per vulnerar drets fonamentals. Entre 2015 i 2022, s'han imposat més de 291.400 sancions administratives, sent el 77% per "resistència o desobediència" i "falta de respecte a l’autoritat". Aquests mecanismes han estat utilitzats com a eina de repressió contra moviments socials, com el grup veïnal No a la Tala o el Sindicat d’Habitatge de Carabanchel, que acumulen multes que sumen desenes de milers d'euros.
La majoria progressista sorgida de les eleccions de juliol de 2023 té ara l’oportunitat d’acabar amb una llei que ha actuat com a mecanisme de disciplinament social, castigant amb asfíxia econòmica la dissidència i la protesta democràtica.
Àgora CT
Cap comentari :