#DANA #Massanassa #Sedaví
Els compostos espessants desenvolupats pel CSIC han facilitat l'extracció de llot en les zones més afectades per les inundacions a la comarca de l'Horta. Una innovació que accelera la neteja i redueix l'impacte mediambiental.
La investigació científica està canviant la manera com abordem les emergències, amb solucions que no només resolen problemes, sinó que també contribueixen a un futur més sostenible.
Els investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aconseguit avançar en la gestió del llot acumulat a garatges inundats per la DANA gràcies a l'ús de compostos espessants. Estos materials, amb la capacitat d'absorbir fins a 1.000 vegades el seu pes en aigua, transformen el llot en una substància viscosa i manejable, la qual cosa en facilita l'extracció mitjançant maquinària.
Segons Félix Antonio López, químic del Centre Nacional d'Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM), l'aplicació d'estos materials representa una innovació crucial en les tasques de neteja posteriors a desastres naturals, ja que accelera el procés i redueix els riscos per al medi ambient.
Proves amb èxit a Massanassa i Sedaví
L'eficàcia d'estos materials ha sigut comprovada en garatges de Massanassa i Sedaví, dues de les localitats més afectades per les inundacions. Gràcies a l'aplicació del polímer absorbent i d'una argila modificada, el llot es prepara per a ser retirat en qüestió d'hores. Els treballs d'extracció són realitzats per bombers, militars i empreses subcontractades, sota la coordinació de la Diputació de València.
Les empreses Tolsa i Cemex han sigut fonamentals en el subministrament dels materials necessaris. Cemex, per exemple, ha donat 11.000 quilograms del polímer utilitzat en les operacions. Esta col·laboració pública i privada ha permès oferir una resposta més ràpida i efectiva davant l'emergència.
Beneficis Mediambientals i Operatius
Un dels aspectes més destacables dels espessants és la seua contribució a la protecció mediambiental. En evitar que el llot siga abocat a rius i barrancs, es redueixen els impactes negatius sobre els ecosistemes locals. A més, els compostos utilitzats permeten reutilitzar el llot posteriorment, transformant-lo en un recurs amb aplicacions futures.
Esta tecnologia també ha accelerat la recuperació de les zones afectades, ja que facilita l'accés de la maquinària a espais subterranis. Això ha permès una neteja més ràpida i eficient en les àrees més perjudicades.
Un Treball Científic Coordinat
L'operatiu científic està liderat per un equip multidisciplinari del CSIC, encapçalat per Félix Antonio López i altres investigadors com Ana Guerrero Bustos i Eloy Asensio de Lucas de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (IETcc-CSIC). Este treball forma part del Grup d'Assessorament en Desastres i Emergències (GADE), activat el 30 d'octubre, l'endemà de les inundacions.
En l'operatiu també han participat més de 150 científics de 30 centres del CSIC, amb tecnologies avançades com drons per a mapatges aeris i estudis hidrogeològics per a avaluar els aqüífers afectats.
Perspectives per al Futur
L'èxit d'esta iniciativa subratlla la importància de la investigació científica i de la col·laboració multidisciplinària en la gestió de desastres naturals. A més, posa en evidència el potencial d'estes tecnologies per a una gestió més sostenible i efectiva de catàstrofes futures.
La introducció d'estos espessants és un exemple de com la ciència pot transformar les respostes d'emergència en oportunitats per a la innovació i la sostenibilitat, amb un impacte positiu en les comunitats afectades.
Crónica CT* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :