El tracte a la infància migrant a Espanya, sota la lupa del Comité de Drets del #Xiquet

En 1990, Espanya va ratificar la Convenció sobre els Drets del #Xiquet. Ratificar esta Convenció significa respectar i promoure els drets de tots els #xiquet, #xiquet i adolescents que estan a Espanya.

Cada cinc anys, Espanya té l'obligació de revisar les seues actuacions davant el Comité de Drets del #Xiquet de Nacions Unides. Esta revisió permet veure fins a quin punt es respecten els drets dels menors.

Actualment està acabant el VII Cicle del procediment d'informes periòdics d'Espanya davant el Comité de Drets del #Xiquet. Este procediment té quatre fases. #Ací ens centrarem en els drets de la infància migrant.

Primera fase: les qüestions prioritàries

El 10 de febrer de 2023, el Comité de Drets del #Xiquet va informar a Espanya de la llesta de qüestions prèvia a la presentació d'informes.

El document de 15 pàgines es referix 38 vegades a #xiquet migrants, adolescents migrants, #xiquet en situació de migració o #xiquet o menors no acompanyats. La protecció dels drets de la infància migrant apareix com un tema prioritari. El protagonisme el tenen els #xiquet.

L'objectiu és garantir la recopilació de dades, el principi de no discriminació, l'interés superior del #xiquet, el respecte per les opinions del #xiquet i evitar l'explotació i els abusos sexuals. Es proposen mesures especials de protecció per a #xiquet sol·licitants d'asil, refugiats i no acompanyats i #xiquet en situació de migració. A més, s'assenyala la importància de cuidar de la seua salut mental i el seu accés a l'educació.

Al novembre de 2022, UNICEF ja havia emés un informe preliminar que anava en eixa línia.

Segona fase: l'informe espanyol

El 12 de març de 2024, Espanya va presentar el Informe de l'Estat partix per a respondre a la llista de qüestions prèvia al Comité de Drets del #Xiquet.

El document, de 35 pàgines, inclou nou referències a #xiquet, #xiquet i adolescents no acompanyats, menors migrants o #xiquet en situació de migració. Hi ha quatre referències al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. I altres quatre mencions a crisis o contingències migratòries. D'això es desprén un llenguatge de tipus administratiu en un context de crisis repetides. Les paraules tenen un significat i amb este vocabulari el protagonisme de la infància no resulta tan evident com en l'Informe del Comité.

En el seu informe, Espanya esmenta plans de formació per a atendre i escoltar els #xiquet migrants, iniciatives per a previndre la seua explotació sexual i la seua tracta i mesures per a evitar el seu abandó escolar. Es referix a mesures extraordinàries implementades a Ceuta per a donar accés a l'educació a uns 1 000 menors d'edat que van entrar el 17 de maig de 2021.

I aborda les mesures especials de protecció proposades abans pel Comité. S'explica l'avantprojecte de llei per a un nou procediment de determinació de l'edat. S'evoca l'adopció, en 2022, del Model de gestió de contingències migratòries per a la infància i adolescència no acompanyada i del Pla de Resposta davant crisis migratòries per a menors migrants 2022-2023.

Apareix un altre punt important. Segons dos sentències recents del Tribunal Suprem, les repatriacions de #xiquet marroquins per Espanya, des de Ceuta, a l'agost de 2021, no es van ajustar a la Llei d'Estrangeria. En esmentar-ho en el seu informe, l'Estat reconeix les contradiccions entre la norma i l'aplicació de la llei. En general, és un gran desafiament per a la garantia de drets.

Tercera fase: informes alternatius

Durant la tercera fase del procediment, les parts interessades poden presentar informes alternatius davant el Comité de Drets del #Xiquet. Entre març i agost de 2024, es van presentar deu d'organitzacions de la societat civil i un informe del Defensor del Poble. A estos informes cal sumar altres dos.

De tretze informes, cinc no esmenten res de la situació de la infància migrant i altres cinc inclouen referències puntuals. Tres informes es dediquen de manera exclusiva a la infància migrant. Destaquen dos factors d'especial vulnerabilitat: l'absència de protecció familiar i la manca de documentació.

Mentres la Fundació Arrels se centra en els #xiquet, #xiquet i adolescents que arriben a Espanya sense protecció familiar, la Fundació Emet Arc de Sant Martí i els seus col·laboradors aborden la realitat dels #xiquet separats d'un adult, i/o mancats de documentació, quan arriben a Espanya. La Fundació Cepaim i els seus col·laboradors es dediquen a la infància apàtrida.

En esta mateixa línia, el Consell General de l'Advocacia Espanyola dedica un apartat específic als #xiquet no acompanyats. L'informe assenyala irregularitats i incompliments jurídics i socials. I recomana comptar amb advocats especialitzats en dret de menors i estrangeria.

Fapmi-ECPAT Espanya denúncia els riscos d'explotació sexual dels #xiquet i #xiquet sols. Estos riscos es produïxen quan arriben a Espanya, quan estan sota la tutela de l'Estat i quan són repatriats. Es veuen agreujats per la situació d'amuntegament que patixen durant la seua trajectòria migrant.

Quant al Defensor del Poble, insistix que hauria de facilitar-se la reagrupació familiar. A la llum dels altres informes, cobra especial sentit.

La Plataforma d'Organitzacions per la Infància, per part seua, dedica sis de 44 àmbits d'actuació a la infància migrant. A més de qüestions esmentades en altres informes, es referix a la necessària lluita contra la segregació escolar a Espanya i la infància sense escolaritzar a Melilla.

Quarta fase: compareixença d'Espanya

Quan s'òbriga la quarta i última fase del procediment, Espanya haurà de comparéixer i dialogar sobre les qüestions abordades pels informes. Després, el Comité dels Drets del #Xiquet emetrà unes Observacions Finals. Este document servirà de base perquè Espanya duga a terme noves mesures per a la infància.

En cinc anys, s'obrirà un nou procediment durant el qual es repetiran de nou les fases #ací explicades. Veurem llavors si es produïxen avanços o quins són els nous reptes per a respectar els drets de la infància migrant.

Elisa Brey, Professora en sociologia, Universitat Complutense de Madrid

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.