El que ens espera de la intel·ligència artificial en 2025

La intel·ligència artificial (IA) està marcant un abans i un després en la història de la tecnologia, i 2025 portarà més sorpreses. No és fàcil fer una predicció del que ens espera, però sí destacar tendències i reptes que definiran el futur immediat de la IA per a l’any vinent. Entre ells, el repte dels anomenats “metge centaure” o “professor centaure”, clau per als que estem immersos en el desenvolupament de la IA.

L’explosió de la ciència basada en IA

La IA s’ha convertit en una eina fonamental per a abordar grans desafiaments científics. Àrees com la salut, l’astronomia i l’exploració espacial, la neurociència o el canvi climàtic, entre altres, es beneficiaran encara més del que ja ho estan fent.

AlphaFold (que va merèixer el Nobel en 2024) ha determinat l’estructura tridimensional de 200 milions de proteïnes, pràcticament totes les que es coneixen. El seu desenvolupament representa un avanç significatiu en biologia molecular i medicina. Això facilita el disseny de nous fàrmacs i tractaments, i 2025 marcarà l’eclosió del seu ús (de lliure accés, per cert).

Per la seua banda, ClimateNet utilitza xarxes neuronals artificials per a realitzar anàlisis espacials i temporals precisos de grans volums de dades climàtiques, essencial per a entendre i mitigar l’escalfament global. L’ús de ClimateNet serà fonamental en 2025 per a predir esdeveniments climàtics extrems amb major exactitud.

Diagnòstics mèdics i judicis: el paper de la IA

La justícia i el diagnòstic mèdic es consideren escenaris d’alt risc. En ells és més urgent que en cap altre àmbit establir sistemes perquè l’humà tinga sempre l’última decisió.

Els experts en IA treballem per garantir la confiança de l’usuari, que el sistema siga transparent, que protegisca les persones i que l’humà estiga en el centre de les decisions.

Ací entra en escena el repte del “metge centaure”. Els centaures són models híbrids humà-algoritme que combinen l’analítica formal pròpia de les màquines i la intuïció humana. Un “centaure metge + un sistema de IA” millora les decisions que prenen els humans pel seu compte i els sistemes de IA pel seu. Un metge serà sempre qui preme el botó d’acceptar, i un jutge qui determine si la sentència és justa.

La IA que prendrà decisions per nosaltres

Els agents de IA autònoms basats en models de llenguatge són l’objectiu per a 2025 de les grans empreses tecnològiques com OpenAI (ChatGPT), Meta (LLaMA), Google (Gemini) o Anthropic (Claude).

Fins ara, aquests sistemes de IA fan recomanacions; en 2025 es desitja que prenguen decisions per nosaltres.

Els agents de IA realitzaran actuacions personalitzades i precises en tasques que no siguen d’alt risc, sempre ajustades a les necessitats i preferències de l’usuari. Per exemple: comprar un bitllet d’autobús, actualitzar el calendari, recomanar una compra concreta i realitzar-la. També podran contestar el nostre correu electrònic, tasca que ens porta molt de temps al dia.

En aquesta línia, OpenAI ha llançat AgentGPT i Google Gemini 2.0, plataformes per al desenvolupament d’agents de IA autònoms. Per la seua banda, Anthropic proposa dues versions actualitzades del seu model de llenguatge Claude: Haiku i Sonnet.

L’ús del nostre ordinador per la IA

Sonnet pot utilitzar un ordinador com ho faria una persona. Això significa que pot moure el cursor, fer clic en botons, escriure text i navegar per pantalles. També habilita una funcionalitat per a automatitzar el nostre escriptori. Permet als usuaris concedir a Claude accés i control sobre certs aspectes dels seus ordinadors personals, com ho fan les persones. Aquesta capacitat batejada com “ús de l’ordinador” podria revolucionar la manera com automatitzem i gestionem les nostres tasques quotidianes.

En el comerç electrònic, els agents de IA autònoms podran fer una compra per a l’usuari. Donaran assessorament en la presa de decisions empresarials, gestionaran inventari de manera automàtica, treballaran amb proveïdors de tot tipus, inclosos proveïdors de logística, per a optimitzar el procés de reposició, actualitzaran els estats d’enviament fins a generar factures, etc.

En el sector de l’educació, podran personalitzar plans d’estudi per a estudiants. Identificaran àrees de millora i suggeriran recursos d’aprenentatge adequats. Avançarem cap al concepte de “professor centaure”, ajudat per agents de IA en educació.

El botó d’aprovar

La noció d’agents autònoms suscita interrogants profunds sobre el concepte d’“autonomia humana i control humà”. Què implica en realitat l’“autonomia”?

Aquests agents de IA introduiran la necessitat d’una preaprovació. Quines decisions permetrem que aquestes entitats prenguen sense la nostra aprovació directa (sense el control humà)?

Ens enfrontem a un dilema crucial: saber quan és millor ser “automàtics” en l’ús d’agents de IA autònoms i quan necessitem prendre la decisió, és a dir, recórrer “al control humà” o la “interacció humà i IA”.

El concepte de preaprovació adquirirà una gran rellevància en l’ús dels agents de IA autònoms.

Els petits ChatGPT que entraran al mòbil

2025 serà l’any de l’expansió de models de llenguatge petits i oberts (SLM, sigles de small language models). Aquests són models de llenguatge que en un futur podran estar instal·lats en un dispositiu mòbil, permetran controlar el nostre telèfon mitjançant veu de manera molt més personal i intel·ligent que amb assistents com Siri i respondran el correu electrònic per nosaltres.

Els SLM són compactes i més eficients, no requereixen servidors massius per al seu ús. Es tracta de solucions de codi obert que es poden entrenar per a escenaris d’aplicació concrets. Poden ser més respectuosos amb la privadesa dels usuaris i resulten perfectes per al seu ús en ordinadors de baix cost i telèfons mòbils.

Seran d’interès per a la seua adopció empresarial. Això serà factible perquè els SLM tindran un cost menor, més transparència i, potencialment, més audibilitat.

Els SLM faran possible la integració d’aplicacions per a recomanacions mèdiques, en l’educació, per a traducció automàtica, resum de textos o correcció ortogràfica i gramatical instantània. Tot des de petits dispositius sense necessitat de connexió a internet.

Entre els seus importants avantatges socials, poden facilitar l’ús de models de llenguatge en educació en àrees desfavorides. Poden millorar l’accés a diagnòstics i recomanacions amb models SLM especialitzats en salut en zones amb recursos limitats. El seu desenvolupament és fonamental per a donar suport a comunitats amb menys recursos. Poden accelerar la presència del “professor o metge centaure” en qualsevol àrea del planeta.

L’avanç en la regulació europea de IA

El 13 de juny de 2024 es va aprovar la regulació europea de IA, que en dos anys entrarà en vigor. Durant 2025 es crearan normes i estàndards d’avaluació, incloent normes ISO i IEEE.

Prèviament, en 2020, la Comissió Europea va publicar la primera Llista d’Avaluació per a la IA Confiable (ALTAI). Aquesta relació inclou set requisits: agència i supervisió humanes, robustesa tècnica i seguretat, governança de dades i privadesa, transparència, diversitat, no discriminació i equitat, benestar social i ambiental i responsabilitat. Constitueixen la base de les futures normes europees.

Comptar amb normes d’avaluació és clau per a auditar els sistemes de IA. Vegem un exemple: què passa si un cotxe autònom té un accident? Qui assumeix la responsabilitat? El marc normatiu abordarà qüestions com aquestes.

Un objectiu a mencionar

Dario Amodei, CEO d’Anthropic, en el seu assaig titulat Màquines d’Amor i Gràcia (Machines of Loving Grace, octubre 2024), fixa la visió de les grans empreses tecnològiques: “Crec que és fonamental tindre una visió de futur realment inspiradora, i no només un pla per apagar incendis”.

Hi ha visions contraposades d’altres pensadors més crítics. Per exemple, la representada per Yuval Noah Harari i debatuda en el seu llibre Nexus.

Per això, necessitem una regulació. Aquesta aporta l’equilibri necessari per al desenvolupament d’una IA confiable i responsable i poder avançar en els grans reptes per al bé de la humanitat destacats per Amodei. I junt amb ells, tindre els mecanismes de governança necessaris com “pla per apagar incendis”.

Francisco Herrera Triguero, Catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial, Universitat de Granada

Aquest article va ser publicat originalment en The Conversation.