#HabitatgeSocial #CrisisHabitacional
Espanya avança amb el seu ambiciós Pla d'Habitatge de Lloguer Assequible, amb 80.745 habitatges ja mobilitzats. No obstant això, la crisi habitacional persisteix, especialment per als sectors més vulnerables. Models internacionals com els de França i Viena ofereixen lliçons clau, revelant tant fortaleses com desafiaments en la gestió de l’habitatge social.
El Govern d’Espanya, a través del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, ha mobilitzat fins ara 80.745 habitatges dins del Pla d'Habitatge de Lloguer Assequible. Aquest programa, que té com a objectiu arribar a les 184.000 unitats, combina recursos del Pla de Recuperació - NextGenerationEU, acords amb entitats locals i altres iniciatives estatals. Segons dades oficials, s’han signat més de 556 acords per a la construcció de 24.283 habitatges en edificis eficients energèticament, superant les expectatives inicials.
Entre altres iniciatives, la mobilització de sòls públics gestionats per SEPES permetrà edificar unes 20.000 vivendes en terrenys adquirits al Ministeri de Defensa. Tanmateix, la demanda d'habitatge social continua superant l'oferta, especialment a regions com Catalunya, on la crisi habitacional afecta desproporcionadament joves i famílies amb ingressos baixos.
La posada en marxa d’aquest pla exigeix una coordinació estreta entre les administracions estatal i autonòmiques. En el context d’un estat autonòmic que no acaba d’assolir una estructura federal, la distribució de competències deixa un espai d’actuació per al govern estatal, però només amb la col·laboració activa de les Comunitats Autònomes. Aquesta col·laboració és clau per assegurar que els objectius es transformen en solucions efectives per a la ciutadania.
Comparacions internacionals
El model francès: una advertència sobre l'excés d'habitatge social
França, amb un parc d’habitatge social que representa el 25% de l’oferta urbana, destina anualment 38.000 milions d’euros al sector. Malgrat que el seu índex de pobresa (14,5%) és inferior al percentatge d'habitatges socials (17%), aquesta política ha generat controvèrsies. Segons Michel Aubouin, aquestes vivendes han deixat de ser una solució transitòria i s’han convertit en un sistema permanent que no aconsegueix alleujar la creixent demanda.
Aquest model també afronta crítiques per l’impacte econòmic, contribuint a un dèficit públic del 5,5% del PIB el 2023. Tot i així, el sistema francès es manté com a referent, encara que amb advertències sobre les limitacions d’una oferta excessiva.
Viena: un model amb tensions recents
La capital austríaca, amb una política d’habitatge social que cobreix el 50% dels seus residents, ha estat durant dècades un model internacional. Amb un pressupost anual de més de 400 milions d’euros i un sistema de finançament que involucra treballadors i empresaris, Viena ha aconseguit mantenir lloguers assequibles i una qualitat de vida reconeguda mundialment.
Tanmateix, l’especulació immobiliària i l'encariment dels materials han reduït el percentatge de noves promocions socials. ONG com Volkshilfe assenyalen que la proporció de promocions socials ha caigut del 80% al 20% en les últimes dècades. A pesar d’això, Viena continua subvencionant entre 5.000 i 7.000 habitatges nous cada any, reflectint la importància cultural i social d’aquest model.
Noves fites i terminis a Espanya
Per afrontar els reptes, el Govern espanyol ha fixat objectius concrets dins del Pla d'Habitatge de Lloguer Assequible. Es preveu que les 184.000 vivendes compromeses estiguen disponibles abans de 2030, prioritzant la finalització dels projectes actuals abans de juny de 2026.
A més, els acords amb comunitats autònomes i ajuntaments busquen agilitzar els tràmits administratius i urbanístics per accelerar la construcció de les vivendes pendents. El Ministeri d’Habitatge també estudia mesures addicionals per incrementar la disponibilitat de sòl públic, amb especial atenció a les regions amb un major dèficit habitacional.
El repte és ambiciós, però els esforços es dirigeixen cap a un creixement sostenible del parc públic d’habitatges, amb l’objectiu d’acostar Espanya als estàndards europeus i garantir el dret a un habitatge digne per a tota la ciutadania.
Cap comentari :