El marisc conquereix les taules per Nadal: fins a quin punt és saludable?

Estem a les portes de les festes nadalenques, i els preparatius ja estan en marxa. Sempre present en qualsevol celebració, el menjar es fa encara més especial en aquestes dates. I els mariscs ixen de les seues closques per a convertir-se en els reis del mar i de les nostres taules.

La veritat és que, en aquesta època, els preus del marisc no estan com per donar-se grans banquets. No obstant això, ens donem la llicència de gaudir-ne fins on ens permet la butxaca. Però aquest beneplàcit es veu enterbolit, de vegades, pels dubtes sobre si són o no saludables i quant podem consumir-ne.

Omega 3 i tot el bo del marisc

En estudiar els seus beneficis per a la nostra salut, el marisc sol estar inclòs en les investigacions que es duen a terme sobre el peix en general. Així, s’ha vist que un consum alt d’aquests aliments procedents de la mar està associat a una reducció del risc de mortalitat i d’un bon nombre de patologies, com la malaltia coronària, l’accident cerebrovascular i la insuficiència cardíaca.

Per si hi havia algun dubte, cal recordar que peixos i mariscs són els únics aliments que contenen quantitats importants de dos àcids grassos omega 3 fonamentals per al nostre organisme: l’EPA i el DHA. De fet, més d’un milió de morts al món s’atribueixen a dietes baixes en omega 3 d’aquesta procedència.

L’EPA i el DHA estan implicats en molts processos biològics, i els estudis apunten que poden ser beneficiosos per a la salut mental, el cervell i el comportament. A més, tenen funcions antiinflamatòries.

Centrant-nos en el marisc, a més d’omega 3 (menys que el peix), també proporciona proteïnes d’alta qualitat, que es digereixen molt bé. Per contra, té poc greix. Quant a vitamines i minerals, alberga vitamines B3 i B12, fòsfor i zinc.

A més, és important destacar que els mol·luscos (cloïsses, petxines, escopinyes, musclos, ostres) són rics en ferro, i del que s’absorbeix molt bé. I, finalment, el marisc conté molt de iode, fonamental per al funcionament de la glàndula tiroide.

Sodi i colesterol

En el capítol dels possibles inconvenients nutricionals, hem de parlar del sodi (sal) i el colesterol. En el seu conjunt, el marisc és el tipus d’aliment que més sodi té de manera natural. Aquesta situació empitjora quan el consumim en conserva o bullit amb sal afegida.

L’altre component potencialment nociu és el colesterol, que abunda sobretot en mariscs del tipus calamar o gamba. No obstant això, la importància del colesterol dels aliments i la seua possible acumulació en sang és un tema per al qual encara no hi ha una resposta fàcil. De fet, les guies alimentàries ja no centren la seua atenció en aquest nutrient. Per marcar una pauta, seguir les recomanacions oficials de consum de peix i marisc (3 racions per setmana) no suposa un risc per a la salut.

Cadmi i purines

És ben coneguda l’afirmació que no és bo xuclar el cap de les gambes. En aquesta ocasió hi ha una raó per a això i s’anomena cadmi, un metall que tendeix a acumular-se en el fetge i en el ronyó, on pot ser tòxic.

Fa ja uns anys, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va alertar del risc de contaminació per cadmi i ens donava consells respecte al marisc. També s’acumula en ronyó i fetge dels crustacis i està en el cap de gambes i mariscs similars.

En el cas dels crustacis del tipus cranc (centollo, bou de mar…), el cadmi s’emmagatzema en el cos, per la qual cosa només es recomana menjar la carn de les seues potes.

D’altra banda, el marisc és ric en purines, molècules orgàniques que poden alliberar-se a la sang i donar lloc a àcid úric. L’acumulació d’àcid úric augmenta el risc de gota, també incrementat per l’alcohol, la carn roja i la fructosa.

Com gaudir sense posar en risc la salut

Pretendre que en aquesta època seguim les recomanacions dietètiques pot semblar exagerat. No obstant això, gaudir del menjar no pot suposar un risc per a la nostra salut.

Quant al marisc, deixem intactes el cap de les gambes, gambots, quisquilles i tot crustaci d’aquesta família. Quant al cranc, centollo, bou de mar i família, mengem només les potes.

És preferible que el marisc siga fresc o, almenys, que no estiga salat, i no convé emmascarar el seu sabor afegint-li sal en cuinar-lo. Per a evitar el risc de gota, moderem també l’alcohol i la carn roja; res de nou podem aconsellar a aquells que ja la pateixen.

Gaudim del marisc els dies assenyalats i la resta tractem de compensar amb un altre tipus d’aliments poc habituals aquests dies, que tots sabem quins són. Això sí, no convertim això en una norma, sinó en una excepció.

Ana Belén Ropero Lara, Professora Titular de Nutrició i Bromatologia - Directora del projecte BADALI, web de Nutrició. Institut de Bioenginyeria, Universitat Miguel Hernández

Aquest article va ser publicat originalment en The Conversation.