No hi ha més de vint minuts per comprovar que mentre a un costat del riu continuem vivint d’acord al que coneixem fins ara, a l’altra part, a l’Horta Sud viuen un malson que va començar a finals del passat mes d’octubre. Unes inundacions que els més grans van recordar com aquelles que hi va haver l’any 1957, unes imatges que semblaven d’altres països més acostumats a eixe tipus de desastres naturals i unes conseqüències d’allò més aborronadores -més de dos-centes persones mortes- són alguns dels trets que caracteritzen allò que s’ha conegut científicament com la Dana. De fet, és un mot que hom ja interpreta com un element nostrat, a l’abast del que ja es coneix com la vida més actual. Malauradament, és un agent atmosfèric que va vindre fa temps per recordar-nos les conseqüències del que es coneix com el canvi climàtic, malgrat aquells més escèptics que s’hi neguen a pensar que això que ocorre és una cosa que ocorre des de fa anys, cíclicament i de forma periòdica. Tant s’hi valen els informes, les paraules dels científics i tota la casuística al voltant d’una realitat nova que hem començat a tastar amb tota la cruesa possible. Sempre hi ha gent que li agrada anar contracorrent, contra la ciència i contra la ciència. Els agrada parlar més de conspiracions, conxorxes o altre tipus de maquinacions que no dels estudis rigorosos, comprovat i amb dades concretes. El més trist és que a alguns els agrada fer negoci amb eixe tipus de programes televisius on tenen cabuda personatges que no tindrien espai en cap graella mediàtica seriosa.
La part emocional encara és molt present a totes les reaccions que es poden vore, diàriament, a les televisions com a gran exponent i altaveu més fort per traslladar la situació actual als pobles afectats per la Dana. Ha transcorregut més d’un mes i sembla que hagen passat mesos, molt de temps per a un malson que va començar per sacsejar la vida de persones corrents i ha trasbalsat qualsevol quotidianitat inimaginable. Mentre en molts pobles valencians fem una vida normal, en poc més de vint minuts en vehicle pateixen una situació ben diferent. Pocs podrien pensar que en una època en la qual la tecnologia és el motor de la vida i on està tot sistematitzat fins l’últim racó, encara hi puguen haver algun tipus d’escletxa i badall per on se’ns esmuny la vida com sempre l’hem entesa. Si fa un temps algú haguera previst una catàstrofe d’estes dimensions hauríem pensat que estava pensant, si més no, en algun tipus de guió de cinema que no en la realitat que ens circumda. Mentre a esta part del riu, separats pel llit nou del Túria, fem totes aquelles activitats que hem fet al llarg dels últims anys, a la comarca de l’Horta Sud en fan una de ben diferent. Han hagut de començar de zero, com si hagueren de tornar a passar per totes les fases i etapes possibles que els permeten de fer una vida el més a prop de la que portaven fins ara. Anar a treballar, dinar a casa tranquil·lament, fer un cafè a la terrassa del bar, dormir plàcidament o llegir un llibre al sofà mentre, de lluny, s’escolta el so de la televisió són accions inimaginables per a alguns valencians.
En tota esta nova realitat, caldria posar en relleu el paper que ha fet la societat civil a l’hora de prendre la iniciativa en la reconstrucció social de les ciutats, pobles i viles més afectades per la Dana. Mentre alguns dirigents estan més entestats a continuar en la baralla polític i en l’enfrontament entre uns i altres, els ciutadans han hagut de prendre la iniciativa perquè eixe malson acabe el més prompte possible. Malauradament, les feines d’emergència encara tardaran a acabar, després vindrà l’etapa de la reconstrucció fins que, finalment, hi haurà una fase per tornar a la “normalitat”, és a dir, a la vida que portaven abans que ocorreguera la Dana. Sens dubte, un repte notable que posarà cadascú al seu lloc, on la vàlua o el descrèdit de cadascú serà un punt molt important a tindre en compte. Una diferència de només vint minuts marca la vida “normal” d’un altra que no té res a vore. Un autèntic malson.
Escriu en diferents mitjans, entre d'altres en Levante, Provincias i ha estat com a cap de premsa en diversos ajuntaments. Actualment ho fa normalment, com a opinió, en Infoturia, Levante-emv i també a Crònica Camp de Tùria
Cap comentari :