Quin és l'objectiu de la desinformació en emergències com la de la DANA?

A l'hora d'escriure estes línies seguim sense saber el nombre exacte de víctimes que ha ocasionat el que ja és el major desastre natural a Espanya en anys: la DANA que va descarregar sobre el llevant i el sud d'Espanya durant esta mateixa setmana. Creiem que el primer missatge que hem de llançar des de #ací és, precisament envers eixes víctimes i els seus familiars. El nostre suport i solidaritat amb tots ells.

Els éssers humans ens veiem a nosaltres mateixos com el cim de l'evolució animal, com la culminació de mil·lennis de perfeccionament. No obstant això, allunyats de l'ambient familiar urbanita i artificial que hem creat com la nostra zona de confort, ixen a la llum totes les nostres vulnerabilitats. Mesurem malament les nostres forces. Però, sobretot, deixem de ser conscients de la magnitud de les quals entren en joc en el món natural i en el geopolític.

Les aigües regirades trauen de cadascun de nosaltres el millor i el pitjor. Herois anònims o d'uniforme que es despengen des d'helicòpters o se submergixen en rius de llot per a alleujar el sofriment dels altres. Però també depredadors que, com a ossos caçant salmons en ple esforç per remuntar el corrent, aprofiten l'exposició aliena per al seu propi profit.

Desinformació i ciberseguretat

Mentres la DANA inundava part d'Espanya, en la Facultat de Comunicació de la Universitat de Múrcia, estàvem coordinant en eixe moment, precisament, les II Jornades sobre Desinformació i Defensa, organitzades conjuntament pel Ministeri de Defensa des de la seua Secretaria General de Política de Defensa i la pròpia Universitat de Múrcia. Un tema transversal des d'una òptica multidisciplinària i un interés global.

Allí comentem com la tecnologia pot convertir-se en una arma i que la desinformació no es basa en notícies falses, sinó en falses notícies. Part de relats interessats que, sota el format d'una notícia que no és tal i aprofitant l'estat de vulnerabilitat de l'audiència, es fa passar per veritat.

Potser no durant molt de temps, potser no per a tots, però sí durant el temps necessari perquè suficients persones arriben a conclusions equivocades o, almenys, distintes a les que aconseguirien de tindre una visió veraç de la situació.

A riu regirat, guany de ciberdelinqüents

Ha ocorregut durant i després de la tragèdia d'esta setmana. I va ocórrer anteriorment en totes i cadascuna de les circumstàncies en les quals les forces o l'atenció d'un col·lectiu estava dedicada a tasques més urgents.

Va ocórrer també durant la pandèmia. En plena crisi sanitària de la COVID-19, els objectius més cobejats per ciberdelinqüents de tot el món van ser els mateixos hospitals que trobaven les seues capacitats desbordades en un intent de salvar vides.

Com més necessaris eren els hospitals, més crítica es tornava la seua funció i, per tant, major era el seu valor social… i la recompensa econòmica a obtindre. En aquell moment, criminals de tot el món es van dedicar a atacar les xarxes digitals hospitalàries.

Els centres sanitaris es van quedar, si no totalment incapacitats, sí seriosament limitats en les seues opcions per a traure tot el partit possible als seus recursos.

Precisament, quan més necessari era que ho feren. La prioritat no era evitar un atac informàtic, sinó alleujar el sofriment de pacients i familiars. Però l'atac va suposar serioses limitacions en les seues possibilitats de fer-lo. Un atac que paralitzava les seues bases de dades i historials “per un grapat de dòlars”.

Els atacs de ransomware xifraven equips o arxius i impedien que els facultatius accediren a ells fins que satisferen una quantitat. Quan està més disposat algú a pagar un rescat que quan té l'aigua al coll?

També en aquells moments, es van difondre mil campanyes de desinformació respecte de les vacunes, del nombre de víctimes, de les causes, de les conseqüències.

La por és un dels principals punts de suport per a la palanca de la desinformació. La por ens impulsa a buscar la llum. I eixa busca ens porta, com a les arnes, a acceptar qualsevol punt lluminós per molt que puga cremar-nos.

A qui beneficien les faules?

Recordem que la Constitució empara el dret a una informació veraç. La mentida pot servir dos propòsits. Normalment, busquem el qui prodest, el “a qui beneficia”. Quants missatges falsos dels quals hem rebut estos dies pretenien obtindre un benefici per al qual el llançava a costa del sofriment alié?

L'altra possibilitat és la busca del perjuí de l'altre o, fins i tot, de la majoria. “A qui perjudica”. Quan més units hem d'estar, quan més focalitzats han d'estar els nostres esforços, qui sale guanyant en soscavar eixos esforços?

La desinformació en temps de catàstrofes és particularment efectiva per a recaptar dades sobre aquells més vulnerables en eixos moments, directament o infiltrant les bases de dades d'aquells encarregats de donar-los auxili.

Molts delinqüents es lucren en línia, igual que uns altres ho fan saquejant comerços i magatzems. Per a uns altres, nacionals i estrangers, és també una excel·lent ocasió per a generar caos i descontent; per a remoure les aigües en les quals pretenen pescar.

Si el dividix et impera (igual que el qui prodest) són locucions llatines, és perquè no es van inventar ahir. La desinformació és tan antiga com les riuades i les inundacions. Això sí, la tecnologia ha allargat les potes a les mentides. En les jornades de la Universitat de Múrcia i en molts altres fòrums seguim obstinats que també servisca per a impedir-los córrer.

Ángel Gómez d'Ágreda, Professor en el Departament d'Enginyeria d'Organització, Administració d'Empreses i Estadística, Universidade de Santiago de Compostel·la i Juan Miguel Aguado Terrón, Catedràtic de Periodisme en la Universitat de Múrcia, Universitat de Múrcia

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.