Quantes vides s'haurien salvat amb alertes adequades?
El catedràtic de Geografia a la Universitat d'Alacant, Jorge Olcina, s’ha pronunciat recentment sobre els devastadors efectes de la DANA que ha colpejat diverses zones d’Espanya, especialment la Mediterrània. En una entrevista per a La Vanguardia,null conduïda pel periodista Antonio Cerrillo, Olcina reflexiona sobre les causes d’aquesta catàstrofe i les mancances en els sistemes d’alerta i de protecció civil que han contribuït a incrementar la gravetat dels danys i la pèrdua de vides humanes.
Olcina subratlla l'impacte crític de la DANA, que ha descarregat “500 litres en poques hores”, provocant inundacions torrencials en zones ja afectades per una planificació urbanística que no ha tingut en compte els riscos naturals de la regió. Aquest fenomen meteorològic, anomenat DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), es caracteritza per l'entrada d’aire fred en alçada, que es barreja amb aire més càlid en superfície, generant pluges intenses i d’efectes devastadors. L'acumulació d'aigua, combinada amb una xarxa hidrogràfica mal preservada, ha provocat danys econòmics considerables i pèrdua de vides que, segons l’expert, es podrien haver evitat amb millors sistemes de previsió i alerta.
El catedràtic critica especialment les mancances en la comunicació de les alertes. Tot i que la predicció de l’Aemet (Agència Estatal de Meteorologia) va ser encertada i va alertar sobre la magnitud de les pluges, Olcina remarca que "el problema és que aquests missatges no arriben amb la rapidesa necessària a la població”. Les alertes passen per diversos filtres burocràtics dins dels mecanismes de Protecció Civil, el que fa que els ciutadans rebin la informació massa tard. Olcina recalca que “molta gent no s’assabenta que s’ha decretat una alerta roja i que ha de romandre a casa”. En països com els Estats Units, les alertes per huracans o tornados arriben de forma instantània, i es prenen mesures dràstiques, com la intervenció de la Guàrdia Nacional per confinar o evacuar la població, cosa que, segons ell, hauria de ser un model a seguir a Espanya.
Un altre aspecte que Olcina considera fonamental és la manca de cultura de seguretat en les regions mediterrànies, on la població desconeix sovint les accions a seguir davant situacions d’alerta meteorològica. En aquest sentit, proposa que “la cultura de la seguretat i la emergència” s’incloga en l’educació, ja que és essencial que la gent entenga què fer davant un risc natural imminent.
La intensitat d'aquesta DANA s'ha vist amplificada per l’escalfament del mar Mediterrani, que ha aconseguit temperatures inusuals, al voltant dels 23ºC a finals d'octubre. Aquest escalfament proporciona l’energia necessària per a què les nuvolades acumulen gran quantitat de vapor d’aigua, descarregant amb violència sobre el territori. Segons Olcina, “el Mediterrani cada vegada més calent està canviant la manera de ploure en el litoral”, amb tempestes que deixen 200 litres en una o dues hores, un volum insostenible per qualsevol territori.
En la seua anàlisi, Olcina també destaca la influència de la topografia en la gravetat de les pluges en municipis concrets. Les serralades i muntanyes de la regió, com les de l’àrea de Bunyol i Requena, retenen les nuvolades, el que intensifica les descàrregues en aquestes zones. Així, comarques com la Safor i la Marina Alta a València i Alacant són punts crítics, on les tempestes s’estanquen i adquireixen una estructura ciclònica que genera quantitats de pluja històriques, com els 817 litres registrats en Oliva el 1987.
En un país on des de fa dècades s'ha construït "molt i malament", Olcina conclou que la planificació territorial recent ha intentat corregir errors amb mapes de risc que limiten la construcció en zones vulnerables. No obstant això, adverteix que és urgent millorar aquests protocols de gestió i comunicació, per tal que les alertes arriben directament als ciutadans, sense dependre únicament dels cossos tècnics. Tal com diu l’expert, “la informació ha de ser directa i immediata”. Olcina posa de relleu la necessitat de respectar les dinàmiques naturals, especialment les zones fluvials, com un recordatori que “no es pot construir en qualsevol lloc”.
Reflexions de Jorge Olcina, recopilades per Antonio Cerrillo en La Vanguardianull, evidencien la necessitat d'adaptar-se als efectes del canvi climàtic i de millorar els protocols d'alerta per prevenir futures tragèdies en un territori cada cop més vulnerable a fenòmens meteorològics extrems.
Àgora CT.
Cap comentari :