#COP29 #FinançamentClimàtic
Països com Cuba, l’Índia i Bolívia, juntament amb organitzacions ecologistes, han assenyalat que l’acord de la COP29 a Bakú no aborda adequadament les responsabilitats històriques dels països rics davant el canvi climàtic. El pacte estableix una meta de finançament de 1,3 bilions de dòlars per al 2035, però sense claredat sobre l'origen dels fons.
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP29), que ha tingut lloc a Bakú, Azerbaidjan, ha tancat amb un acord que estableix un objectiu global de 1,3 bilions de dòlars en finançament climàtic per al 2035. El compromís, fruit de llargues negociacions i una extensió del termini oficial de la cimera, inclou aportacions anuals de 300.000 milions de dòlars provinents de fons públics i privats. Tanmateix, la indefinició respecte a les fonts específiques d’aquests fons ha estat motiu de controvèrsia.
Segons hem pogut conèixer a Crònica, el debat principal ha girat al voltant de la responsabilitat dels països rics d’ajudar les nacions en desenvolupament a fer front als efectes del canvi climàtic, especialment tenint en compte que aquestes últimes han contribuït menys a la crisi climàtica. En aquest context, països com Cuba, l'Índia i Bolívia, juntament amb organitzacions ecologistes com 350.org i Ecologistes en Acció, han criticat l'acord, qualificant-lo de "mínim comú denominador". Han denunciat que els països més desenvolupats continuen eludint les seves responsabilitats històriques.
En contraposició, la Unió Europea, a través del comissari Wopke Hoekstra, ha defensat l'acord com un pas significatiu, destacant que marca "l'inici d'una nova era en el finançament climàtic". Aquestes posicions divergents han evidenciat les tensions persistents entre les nacions desenvolupades i en desenvolupament, especialment en el repartiment de càrregues i compromisos davant la crisi climàtica.
El context geopolític en què s’ha desenvolupat la COP29 ha estat especialment complex. Els conflictes armats en diverses regions i la recent reelecció de Donald Trump als Estats Units han influït en les negociacions. Això s’ha sumat a les advertències del secretari general de l’ONU, António Guterres, que havia instat els líders mundials a aconseguir un pacte ambiciós per mantenir el límit d’1,5 °C d’escalfament global. Tot i això, molts experts consideren que el resultat final ha quedat per sota de les expectatives.
La propera cimera del clima, la COP30, que tindrà lloc el 2025 a Belém, Brasil, està cridada a ser un punt d’inflexió en la lluita contra el canvi climàtic. De cara a aquesta cita, s’espera que els països presentin els seus plans climàtics actualitzats abans del febrer de 2025, un element clau per determinar l’impacte real de les mesures adoptades a Bakú. Mentrestant, el món continua afrontant un augment de les emissions i fenòmens meteorològics extrems que agreugen tant els danys econòmics com els humans.
Cap comentari :