Enric Bonet, des de Nova York, exposa en el seu article publicat a CTXTpublicat a CTXT com el ressorgiment de Donald Trump en l’escenari polític nord-americà ha passat de provocar protestes i caigudes a les borses en 2016 a ser acollit amb resignació i fins i tot suport per part dels mercats i una bona part dels ciutadans. Amb el títol "Times Square, Wall Street y la banalización del trumpismo," Bonet planteja un retrat crític de la normalització d’una figura que, tot i ser polèmica, s'ha guanyat el suport d'un ampli espectre de la societat, incloent minories i les elits capitalistes.
Bonet inicia amb una observació sobre la desafecció política al país, on el fervor polític europeu sembla absent. "Més d’un terç de l’electorat s’absté," destaca Bonet, dibuixant una societat que veu la política com un simple espectacle. Aquesta indiferència es reflecteix en els esdeveniments de la nit electoral a Times Square, on les pantalles gegants transmetien els resultats amb Trump liderant en estats clau com Geòrgia i Carolina del Nord. Mentre els simpatitzants de Trump portaven gorras amb el lema "Make America Great Again," els altres espectadors miraven amb indiferència.
L'article també subratlla el canvi en les actituds cap a Trump, amb grups com les minories ètniques, especialment entre els homes hispans, mostrant un suport creixent, "un 54% d’aquests homes es mostren favorables a Trump." En aquest context, Bonet ofereix el testimoni de Nasim Khonsary, una estudiant de doctorat que defensa Trump perquè "sempre diu el que pensa i fa el que diu." Aquesta tendència, segons l'article, il·lustra una fractura en el teixit social on els votants progressistes no troben representació en figures com la vicepresidenta Kamala Harris, a qui Khonsary critica com "una manipuladora" que adapta la seua identitat segons el públic.
Un altre aspecte clau és el canvi de percepció en el món econòmic. En contrast amb el caos borsari de 2016, "Wall Street ha celebrat el retorn a la Casa Blanca amb una obertura rècord de més del 3% en el Dow Jones," assenyala Bonet. Les expectatives sobre la política de Trump es centren en baixades de tipus d’interès i reformes neoliberals que beneficien les elits i una classe mitjana que veu en Trump un defensor de l’economia. Figures com Elon Musk, propietari de Tesla, també formen part d'aquesta aliança atípica entre capitalisme tecnològic i classes mitjanes.
La normalització de Trump es manifesta també en la desaparició d'aquelles protestes massives que varen seguir la seua elecció en 2016. A diferència d’aquella època, ara es percep una resignació generalitzada. "Trump ha sigut normalitzat per la majoria dels habitants d’aquest país," explica James, un consultor demòcrata que observa com la societat nord-americana ha canviat respecte a l’acceptació del moviment trumpista. Aquesta situació reflecteix, segons Bonet, un declivi de la democràcia occidental, on l’extrema dreta comença a ser una norma acceptada.
Finalment, Bonet suggereix que aquest moviment no és sols un fenomen nord-americà, sinó una tendència que s’estén a Occident, alimentada pel desencantament i la desigualtat econòmica. Amb un estil detallat i observador, Enric Bonet descriu un paisatge polític i social complex en què Trump representa més que un simple candidat, convertint-se en un símbol de la crisi d'un sistema en transformació.
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :