Xip cerebral per a reclusos: una presó dins del cap Xip cerebral per a reclusos: una presó dins del cap
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Xip cerebral per a reclusos: una presó dins del cap

Frame Stock Footage/Shutterstock


En un futur pròxim, les presons podrien no tindre parets ni barrots. Imagine's un sistema on, en lloc de complir una condemna després de les reixes, els reclusos tenen l'opció de rebre un xip cerebral que controla el seu comportament i grava les seues emocions. Este concepte no és ciència-ficció, és una proposta real anomenada Cognify.

Esta controvertida ferramenta en desenrotllament suggerix una nova manera de rehabilitar als delinqüents mitjançant la implantació de records artificials i l'ús d'intel·ligència artificial (IA) per a reconfigurar els patrons de pensament. Però fins a quin punt pot considerar-se justa? Estem creant una solució revolucionària o aplanant el camí cap a una distopia tecnològica?

El sistema Cognify pretén oferir als reclusos una opció inusual: complir una sentència en una presó tradicional o acceptar un implant cerebral com este.

La idea central és que els delinqüents puguen “viure” el seu castic en minuts mitjançant una sèrie de records artificials que els confronten amb el mal que han causat. Esta tecnologia, desenrotllada a partir de investigacions sobre la modulació del comportament, busca reconfigurar les neurones responsables de les conductes criminals, obligant el reu a experimentar culpa, penediment i empatia.

Els defensors de Cognify argumenten que és una forma més humana i eficient de gestionar el sistema penal. Per què gastar anys en presons superpoblades quan, en teoria, un implant cerebral podria reformar a un criminal en minuts? El sistema promet reduir les taxes de reincidència i accelerar la reintegració social. No obstant això, la premissa no deixa de generar preguntes inquietants.

Rehabilitació o control mental?

Els seus defensors sostenen que la neurotecnología podria ser la clau per a reduir la reincidència i facilitar la reintegració dels delinqüents en la societat. Però és realment possible canviar la naturalesa d'una persona alterant els seus pensaments mitjançant un xip cerebral? I, més important fins i tot, és legal i ètic?

La premissa central d'esta tecnologia, la possibilitat de modificar el comportament dels reclusos directament en el seu cervell, planteja profundes qüestions ètiques. El procés de rehabilitació, tradicionalment, s'enfoca a canviar conductes a través de la reflexió personal, el treball i l'educació.

La neurotecnología, o comunicació entre un processador informàtic i el cervell, fa possible modificar pensaments i comportaments. was a bee / Wikimedia Commons, CC BY

Amb la neurotecnología, el penediment ja no seria una elecció conscient, sinó un procés programat per un algorisme. Això genera una reflexió inevitable: podem considerar verdaderament rehabilitada a una persona que ha sigut forçada a experimentar penediment?

A més, si un xip pot controlar els pensaments d'un individu, què ens impedix usar eixa mateixa tecnologia per a controlar a altres sectors de la població sota el pretext de la seguretat o l'orde? La història està plena d'exemples de com les tecnologies inicialment concebudes per al bé acaben sent utilitzades amb finalitats opressius.

El fet que un xip puga intervindre en els pensaments planteja una pregunta crucial: qui controla la tecnologia? Si permetem que els reclusos estiguen subjectes a este nivell de control mental, què impedix que la societat en general seguisca el mateix camí? La llibertat mental podria convertir-se en una relíquia del passat si no s'establixen límits clars.

Presons invisibles

Un dels aspectes més radicals de la neurotecnología és la seua capacitat per a crear una “presó sense murs”. En lloc de confinar als delinqüents en un espai físic, els seus moviments, pensaments i comportaments estarien baix constant vigilància digital. Això podria marcar la fi de les presons tradicionals com les coneixem.

Les presons complixen una funció simbòlica en la societat: representen les conseqüències tangibles dels actes criminals. Quines implicacions tindria reemplaçar-les per un control mental invisible? En un context on la societat espera que el castic siga visible i reparador, una presó mental podria semblar insuficient o fins i tot permissiva. Estem llestos per a redefinir el concepte de pena en una era digital?

No obstant això, la tecnologia per a modificar pensaments i comportaments planteja una qüestió encara més fonamental: l'autonomia personal. La intervenció directa en la ment d'un individu desafia principis fonamentals sobre la llibertat de pensament i la integritat personal.

Països com Xile ja han començat a legislar sobre els neuroderechos, en un intent per protegir les persones de l'accés no autoritzat als seus processos neuronals.

Innovació o distopia?

Encara que la neurotecnología pot semblar una solució moderna i eficient per al problema de l'amuntegament en les presons i la reincidència, les seues implicacions ètiques són profundes. Controlar la ment dels delinqüents podria semblar una solució ideal a curt termini, però podria erosionar la dignitat humana i plantejar seriosos riscos a llarg termini.The Conversation

Damián Tuset Varela, Investigador en Dret Internacional Públic i IA. Tutor Màster Relacions Internacionals i Diplomàcia UOC, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Este article va ser publicat originalment en The Conversation

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

BlueSky Mastodon NotaLegal