Serà la grip aviària H5N1 la pròxima pandèmia humana?

La grip aviària és una amenaça global, latent i inquietant. El nivell d'alarma s'ha elevat arran dels recents casos confirmats i registrats de transmissió del virus H5N1 des de les vaques als humans i dels possibles casos de transmissió entre persones als Estats Units, actualment en estudi.

Des del brot inicial del virus de la influença aviària altament patògena (IAAP) H5N1 en 1959 entre aus de corral a Escòcia i la seua posterior transmissió als humans en 1997, a Hong Kong, el panorama ha canviat considerablement.

L'aparició i expansió mundial dels virus de la grip aviària d'alta patogenicitat (IAAP) del llinatge H5 A/goose/Guangdong/1/96 (GsGd) han produït epizoòties –malalties contagioses que ataquen a un número elevat i inusual d'animals– repetides en aus silvestres i poblacions d'aus de corral a nivell mundial, inclosa la regió antàrtica. L'escenari, que inclou a centenars de milions d'aus mortes pel virus de la grip aviària H5N1 en els últims anys, era ja de per si mateix preocupant, per l'impacte ecològic i el perill que suposava. Per desgràcia, la situació ha anat a pitjor, perquè el virus ha continuat propagant-se i ha generat una panzootía –una pandèmia en animals– , infectant a mamífers terrestres i marins silvestres, així com a animals domèstics, de companyia i de granja.

La majoria dels virus H5N1 caracteritzats genèticament des de l'any 2020 pertanyen al clade 2.3.4.4b, amb algunes excepcions regionals. Altres virus H5N1 circulants pertanyen al clade 2.3.2.1a o al clade 2.3.2.1c. La veritat és que l'esdeveniment panzoótico en curs causat pel virus H5N1 pot ser considerat un dels més importants de la història en termes de pèrdues econòmiques, àrees geogràfiques afectades i nombre d'espècies i animals individuals infectats.

Grip aviària en les vaques

Recentment el virus va fer un pas més. El 25 de març de 2024, es va informar que per primera vegada el virus H5N1 havia sigut detectat en mostres de llet no pasteuritzada i en la gola del bestiar lleter en els EE. UU.. Era la primera vegada que es detectava el virus de la grip aviària H5N1 en vaques.

En les setmanes posteriors, van continuar notificant-se casos d'H5N1 en bestiar lleter que mostrava signes clínics, encara que també va haver-hi casos sense malaltia aparent.

El contagi inesperat de les vaques no és una bona notícia. A data de 2 d'octubre de 2024, catorze estats dels Estats Units d'Amèrica havien notificat brots en vaques lleteres i el nombre de ramats lleters afectats ascendien a 243.

Les anàlisis de dades de les seqüències dels virus de vaques lleteres infectades suggerixen un únic esdeveniment de transmissió des d'una au infectada amb un virus H5N1 de clade 2.3.4.4b a una única vaca lletera. L'esdeveniment, estimen, va ocórrer a la fi de 2023 o principis de 2024.

Fins ara, este clade no ha sigut detectat en bestiar lleter fora dels EE. UU. Les dades semblen indicar que l'H5N1 s'ha adaptat a la perfecció a un nou hoste: les vaques. I l'elevada presència del virus en les glàndules mamàries i la llet d'estos animals suggerix que la contaminació de les màquines utilitzades en el munyiment puga haver jugat un paper important en la transmissió del patogen.

Menys llet i amb mal aspecte

Si bé encara està per dilucidar de quina manera es transmet el virus entre les vaques, estudis recents han demostrat que el teixit mamari d'estos animals té receptors per a l'H5N1, la qual cosa podria fer-ho susceptible a la infecció.

Per descomptat, el problema adquirix una dimensió econòmica rellevant perquè, encara que les vaques infectades no emmalaltixen greument, produïxen menys llet i d'aparença no grata per al consumidor. Donat la grandària i el poder de la indústria lletera estatunidenca, esta circumstància podria arribar a tindre una repercussió important en la producció lletera mundial. Per sort, s'ha comprovat que la pasteurització elimina o inactiva al virus, per la qual cosa es recomana no consumir llet crua.

El brot actual d'H5N1 en el bestiar lleter en els EE. UU. ha suscitat una gran inquietud sobre l'augment del risc de transmissió sostinguda entre humans. Esta alarma està justificada perquè, des d'abril de 2024, als Estats Units d'Amèrica, han sigut notificats diversos casos humans d'infecció pel virus de la influença aviària H5N1 que han sigut associats amb l'exposició a vaques lleteres malaltes. Diverses de les persones infectades van manifestar afectacions oculars i símptomes respiratoris lleus.

Si el virus es tornara endèmic en les vaques, suposaria un risc afegit i alt per a l'aparició de futurs casos en humans.

El temor al fet que es transmeta entre persones: 7 casos en EE. UU.

Per si no fos prou, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) estatunidencs investiguen diversos casos de persones infectades amb el virus H5N1 que no han tingut exposició ocupacional o immediata coneguda a animals malalts o infectats. Entre elles està el conegut com a pacient de Missouri, la primera persona dels Estats Units en la qual no ha pogut ser explicat com es va contagiar amb el virus H5N1 altament patogen.

Este pacient, que tenia patologies prèvies, va ser ingressat amb dolor en el pit, vòmits i diarrea. Encara que el realment preocupant és que ja hi ha set casos de persones que van tindre contacte amb el pacient Missouri i van desenrotllar símptomes.

Les autoritats sanitàries estatunidenques descarten, de moment, que la grip aviària es transmeta entre persones, però resulta evident que és prioritari aclarir si existix transmissió humana de l'H5N1 en el brot d'EE. UU.

La mitat dels infectats moren

El risc de pandèmia és preocupant perquè, a nivell mundial, des de l'1 de gener de 2003 fins al 19 de juliol de 2024, van ser notificats 896 casos d'infecció humana pel virus de la grip aviària H5N1 en 24 països. D'estos 896 casos, 463 van ser mortals (taxa de mortalitat del 52 %, més de la mitat dels afectats).

La millor manera de previndre la grip aviària H5N1 és evitar les fonts d'exposició sempre que siga possible. Per esta raó, per exemple, és aconsellable evitar el contacte directe amb aus silvestres, aus de corral i altres animals malalts o morts, a més de no tocar ni consumir llet crua ni productes lactis crus, especialment d'animals amb infecció confirmada o sospita d'infecció amb el virus H5N1.

Per descomptat, els virus de la grip aviària suposen un risc important per a la salut pública i és essencial estar preparats davant la potencial aparició d'una pandèmia. D'aquí ve que ja existisquen programes per al desenrotllament de vacunes eficaces contra el virus H5N1.

Vacunar-se contra la grip estacional és important

A més, encara que la vacuna contra la grip estacional només prevé enfront d'esta mena d'infecció i no protegix contra la grip aviària H5N1, és important que les persones que puguen estar exposades amb freqüència a aus o altres animals infectats o potencialment infectats es vacunen contra la grip estacional, idealment dos setmanes abans de la seua possible exposició. Això es deu al fet que pot reduir la prevalença i la gravetat de la grip estacional i podria reduir el risc –molt poc freqüent– de coinfecció amb un virus estacional humà i un virus aviari al mateix temps, alhora que el risc teòric que la recombinació entre els dos puga donar lloc a un nou virus.

Estes infeccions duals, si bé són molt rares, podrien donar lloc teòricament a una recombinació genètica dels dos virus i originar un nou virus de la grip que desencadene un important problema de salut pública.

Estem davant la pitjor crisi mundial de la història de grip aviària H5N1 i existix una incertesa creixent sobre l'impacte que pot aconseguir en els humans. És prioritari elevar la vigilància, realitzar una comunicació eficient i àgil dels nous casos, augmentar la transparència i reforçar les mesures de prevenció i control.

Raúl Rivas González, Catedràtic de Microbiologia. Membre de la Societat Espanyola de Microbiologia., Universitat de Salamanca

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.