 |
| S/Shutterstock |
El pa sembla responsable poc menys que de tots els mals del món. Almenys així ho fan veure certs continguts d'internet que asseguren difondre consells d'alimentació. Davant d'això, és com si estiguérem atrapats en la trama de la novel·la Por i aprensió a Las Vegas, de Hunter S. Thompson, en què les percepcions es distorsionen i les exageracions prenen el control de la realitat albirada.
El pa ha sigut un aliment bàsic des de fa més de 10.000 anys. Darrerament se li carrega la causa de la hipertensió i la diabetis, quan aquestes condicions cròniques són multifactorials. De fet, el consum de certs tipus de pa està associat amb una reducció del risc de malalties cardiovasculars.
El pa és font de carbohidrats complexos, fibra dietètica, vitamines i minerals. La fibra és essencial per al funcionament digestiu i la prevenció de malalties com el càncer colorrectal i l’obesitat. El consum diari recomanat de al voltant de 25 grams de fibra es pot cobrir amb la ingesta de pa.
Els carbohidrats complexos proporcionen energia útil per a l’organisme i la demonització cap a ells es dóna per la confusió entre els carbohidrats simples i els complexos:
Els carbohidrats simples poden causar increments sobtats en els nivells de sucre en la sang.
Els carbohidrats complexos tenen un efecte moderat i sostingut sobre la glucosa en sang, la qual cosa pot ajudar a prevenir la resistència a la insulina i, en última instància, la diabetis tipus 2.
La glucosa és la font principal d’energia del cos. El rellevant no és la seua presència en els aliments, sinó la rapidesa amb què s’absorbeix en el torrent sanguini. L’índex glucèmic de certs tipus de pa és menor comparat amb altres aliments rics en sucres simples. A més, la presència de fibra retarda tant la digestió com l’absorció de glucosa.
Què passa amb el gluten i els olis vegetals?
El gluten, un complex proteic que es troba en el blat i altres cereals, ha tingut la seua quota de demonització en alguns cercles. No obstant això, les malalties relacionades amb el gluten, com la malaltia celíaca i la sensibilitat al gluten, afecten una part xicoteta de la població (menys de l’1 % per a la malaltia celíaca; entre l’1 i el 6 % per a la sensibilitat no celíaca).
Això implica que per a la gran majoria de persones, més del 90 %, el gluten no suposa cap mal. El mal el pot generar consumir sense necessitat molts productes sense gluten que, paradoxalment, estan més processats i contenen menys nutrients i menys fibra que els elaborats amb gluten.
També s’han criticat els olis vegetals i la margarina usats en les formulacions de pa. Les greixos amb àcids grassos trans, presents en les margarines clàssiques i els olis hidrogenats, estan associades amb un major risc de malaltia cardíaca. No obstant això, les margarines modernes han reduït el seu contingut i algunes estan formulades amb olis vegetals rics en àcids grassos insaturats.
Els olis vegetals no hidrogenats (com l’oli d’oliva i el de colza) són coneguts pels seus beneficis per a la salut cardiovascular. L’oli d’oliva, en particular, és una pedra angular de la dieta mediterrània, la qual té al pa com una de les seues guarnicions emblemàtiques, sent aquesta reconeguda mundialment pel seu impacte positiu en la longevitat i la salut en general.
És el pa un ultraprocessat?
El consum excessiu d’aliments ultraprocessats i dietes riques en sucres afegits i greixos (particularment aquelles amb àcids grassos saturats) contribueix al risc de malalties cròniques. El pa, no obstant això, no cau necessàriament en aquesta categorització.
La inclusió de grans sencers en les formulacions de pa es relaciona amb una reducció del risc de diabetis tipus 2, obesitat i malalties cardíaques. El pa pot contindre compostos amb acció antioxidant i compostos antiinflamatoris que poden reduir el dany cel·lular i la inflamació sistèmica.
El consum de grans sencers, com els que es troben en el pa integral, s’associa amb una reducció significativa del risc de mortalitat per qualsevol causa, incloses les malalties cardiovasculars i el càncer.
El pa pot formar part d'una dieta sana
Tots aquests estudis emfatitzen la importància de considerar la qualitat del pa i la seua inclusió dins d’un patró d’alimentació saludable en lloc de fer afirmacions categòriques sobre la seua perillositat.
El pa no és inherentment nociu. Les afirmacions extremes sobre el seu consum passen per alt la seua complexitat. Com a part d’una dieta equilibrada amb aliments frescos, grans sencers, fruites, verdures i greixos saludables, el pa pot ser el complement que proporcione energia i nutrients essencials.
Atorgar-li a un sol aliment la responsabilitat principal de diversos problemes de salut desvia l’atenció dels factors de risc reals, com el consum excessiu d’aliments ultraprocessats i el sedentarisme. El consum moderat de pa, de fet, pot ajudar-nos a tindre una percepció de la realitat no distorsionada en un cos sa i satisfet per períodes prolongats.
Fabián Patricio Cuenca Mayorga, Research fellow, Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea
Aquest article va ser publicat originalment en The Conversation.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cap comentari :