Aquest 19 d'octubre, milers de persones s'han manifestat a València per exigir mesures urgents contra l'augment desmesurat dels preus del lloguer i la proliferació d'apartaments turístics. Sota el lema "València s'ofega", més de 200 col·lectius socials, veïnals i sindicats, acompanyats de formacions polítiques com Compromís, Esquerra Unida, Podemos i Sumar, han reclamat una intervenció immediata per garantir l'accés a una vivenda digna.
Huí dissabte 19 d’octubre, a partir de les 18:30 hores, milers de persones es van concentrar en les Torres de Serrans, iniciant una multitudinària manifestació pels carrers de València per exigir solucions urgents davant la crisi habitacional que colpeja la ciutat. La marxa, convocada per més de 200 col·lectius socials, associacions veïnals i sindicats, va avançar pels carrers més emblemàtics fins a culminar en la plaça de l'Ajuntament. Sota el lema "València s'ofega", la protesta va ser una crida clara a aturar la turistificació i l'especulació immobiliària que desplaça els residents dels seus barris.
Els manifestants van centrar les seues reclamacions en la necessitat d'actuar de manera immediata per evitar que la vivenda es continue convertint en un luxe inabastable per a la majoria de la població. Una de les demandes més repetides durant la marxa va ser declarar València com a "zona tensionada", fet que permetria regular l'augment desmesurat dels preus del lloguer. Segons dades recents de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València, el preu mitjà del lloguer a la ciutat ja supera els 1.600 euros, una xifra que està expulsant moltes famílies dels seus barris d’origen.
A més de la regulació dels lloguers, els manifestants van exigir la prohibició de la creació de nous apartaments turístics, que actualment superen els 11.500 en tota la ciutat, concentrats principalment en els barris més populars. Segons els col·lectius participants, aquesta turistificació està contribuint a la gentrificació de molts barris, transformant espais residencials en zones dominades pel turisme i el negoci hoteler.
Reclamacions centrals:
La mobilització va posar en relleu diverses demandes clau, entre elles la necessitat de fomentar la construcció de vivenda pública, amb l'objectiu de garantir una oferta accessible per a la població més vulnerable. Al mateix temps, es va fer una crida a limitar el negoci hoteler, amb mesures que frenen l’entrada massiva de turistes i crucers, que agreugen la saturació de la ciutat i la pujada de preus.
Entre els col·lectius que van recolzar la manifestació es trobaven sindicats com CC OO-PV, la CGT i diverses associacions veïnals que han sigut testimoni directe de com els seus barris han anat perdent població resident en favor de pisos turístics i lloguers a curt termini. A la protesta també van participar diverses formacions polítiques, com Compromís, Esquerra Unida, Podemos i Sumar, que van mostrar el seu suport a les reivindicacions dels manifestants per una vivenda digna.
Mobilització ciutadana:
Tot i que la mobilització va comptar amb el suport de diverses formacions polítiques, els organitzadors van voler subratllar que la protesta responia a una demanda social que afecta persones de tots els àmbits. Aquesta no és una qüestió partidista, sinó una resposta ciutadana a una crisi estructural que afecta tant treballadors, joves com famílies senceres. Durant la protesta, es va escoltar de manera repetida la consigna "La vivenda és un dret, no un privilegi", reclamant que l'accés a una vivenda digna es tracte com una prioritat i no com una mercaderia.
Els participants van comparar la situació actual amb la catàstrofe de la riuada de 1957, recordant que la resposta en aquell moment va ser la implementació de mesures estructurals per recuperar la ciutat. Ara, la ciutat necessita una resposta similar davant la crisi habitacional i la pressió turística.
La massiva manifestació, que ha tingut lloc als carrers de València, ha deixat clar que la crisi de la vivenda no pot continuar sent ignorada. Amb milers de persones reclamant una intervenció immediata, tant des de la societat civil com des de l'àmbit institucional, queda evident que València necessita una resposta contundent per frenar l'especulació immobiliària i garantir l'accés a una vivenda digna per a tots els seus habitants.
Cap comentari :