A vegades són les imatges que es publiquen fora del nostre país les que ens fan mirar-nos al mirall de la realitat. L’article publicat hui per Sam Jones en The Guardian, titulat "We’re living like wild animals: Europe’s largest shantytown waits in vain for power", ofereix una crua i detallada visió de la situació que pateixen els residents de la Cañada Real, un barri marginal situat als afores de Madrid. Des de fa quatre anys, diverses parts d’aquesta comunitat, considerada el major assentament irregular d’Europa, estan sumides en la foscor, sense subministrament elèctric, un problema que ha empitjorat les ja precàries condicions de vida dels seus habitants.
El punt clau que destaca Jones en aquest reportatge és el drama quotidià que viuen prop de 4.000 persones, entre elles 1.800 xiquets, que han estat privades d’electricitat des del 2 d’octubre de 2020. L’origen d’aquesta situació, segons l’empresa proveïdora d’energia Naturgy, està en l'ús il·legal i intensiu de la xarxa, fet que va provocar la desconnexió d’emergència per a evitar un col·lapse major. Malgrat les advertències de l’ONU, que va qualificar l'absència d'electricitat com una violació del dret a un habitatge digne i als drets bàsics de salut, alimentació i educació, la situació continua sense solució a l’horitzó.
El text posa rostre humà a aquesta crisi amb el testimoni de famílies com la de Quinito Fernández, que, juntament amb altres veïns del sector sis de la Cañada, intenta sobreviure comprant combustible per a alimentar generadors que encenen durant el dia per a il·luminar les seues llars i permetre als seus fills fer els deures. Fernández descriu la duresa d’aquesta vida: "Hi ha dies que no tenim prou diners per a comprar combustible per als generadors, i això ens passa des de fa quatre anys." En les seues paraules, "Vivim com animals salvatges; hi ha gossos que viuen millor que nosaltres."
El reportatge també fa referència a les greus conseqüències per a la salut, tant física com mental, d’aquesta situació. En l'estiu, les temperatures poden superar els 40 graus, i les famílies s’han de refredar amb mànegues. En hivern, en canvi, amb temperatures sota zero, els xiquets es desperten a fosques i es renten la cara amb aigua congelada. La manca d’electricitat impedeix també tindre electrodomèstics bàsics com una nevera, obligant les famílies a menjar aliments enllaunats o comprar el menjar cada dos dies.
El problema de l'electricitat, no obstant, no és només una qüestió d’accés, sinó també de dignitat humana. Segons un estudi recent esmentat per Jones, la situació de pobresa energètica extrema en la qual es troben aquestes famílies està augmentant la segregació i la estigmatització dels residents de la Cañada Real. Un dels autors de l’estudi, Ulpiano Ruiz-Rivas Hernando, explica que "Ací no es tracta de no poder pagar les factures de la llum, es tracta de no tindre el dret a tindre una factura." Aquesta desconnexió massiva és, segons l’estudi, "la major registrada en dècades a Europa" i està tenint conseqüències devastadores per a la meitat dels habitants del barri.
Malgrat el suport que diverses institucions han promès, com l’acord recent per a invertir 330 milions d’euros en la reubicació de famílies vulnerables durant els pròxims 10 anys, la realitat és que les solucions es retarden i moltes persones continuen esperant una solució. Com diu Antonio Fernández, l’oncle de Quinito: "Per què no vénen els polítics, inclòs el primer ministre Pedro Sánchez, a viure sense electricitat durant una setmana? No podrien aguantar."
El que emergeix amb força de l’article de Sam Jones és una sensació d'abandonament. Mónica Moreno, una auxiliar de veterinària que viu a la Cañada, ho resumeix així: "La part més difícil ha sigut acceptar que simplement no tenim cap dret." Així, mentre els veïns esperen una "gran llum" després de quatre anys de foscor, la realitat sembla cada vegada més desesperançadora.
En conclusió, l’article de Sam Jones a The Guardian mostra la crisi humanitària prolongada en la qual milers de persones viuen, açí mateix, en la capital de l'Estat i en condicions indignes, amb un accés limitat a serveis bàsics com l’electricitat, en un dels països més rics d’Europa. La manca d’acció efectiva per part de les autoritats responsables ha condemnat aquesta comunitat a la marginalitat i a una vida "com animals salvatges", com lamenten els seus propis habitants.
Àgora CT
 |
| Al sector 6 de la Cañada Real de Madrid els residents han d'utilitzar bombones de gas butà i generadors de gasolina per tenir electricitat durant unes hores al dia. Antonio, de 40 anys amb els seus néts, Yumara i Diego. Fotografia: Pablo García/The Observer |
Cap comentari :