Els EUA intensifiquen el seu diàleg amb Europa després del silenci sobre Gaza: preparen una resposta conjunta davant l'atac iranià

Després d'un any de silenci davant la violència a Gaza, els Estats Units han canviat el to en la seua política exterior. En una sèrie de conversacions amb potències europees, s'ha obert el debat sobre una resposta coordinada als atacs recents d'Iran contra Israel, mentre es continua la inacció en el cas palestí.

Després d'un any de violència continuada a la Franja de Gaza i davant la inacció aparent de la comunitat internacional, els Estats Units han intensificat el seu diàleg diplomàtic amb les potències europees per a coordinar una resposta conjunta a l'escalada de tensions a l'Orient Mitjà. Segons hem conegut en Crònica, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha encapçalat les conversacions amb els seus homòlegs del Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia, amb la finalitat de tractar els atacs recents d'Iran contra Israel i les implicacions regionals que poden derivar-ne.

La reunió, que va ser celebrada de manera virtual, va comptar amb figures destacades com David Lammy (Regne Unit), Annalena Baerbock (Alemanya), Jean-Noël Barrot (França) i Antonio Tajani (Itàlia). La discussió es va centrar en la necessitat d'una acció coordinada. Segons el comunicat oficial publicat pel Departament d'Estat, els mandataris van debatre “l'atac sense precedents de l'Iran contra Israel” i van coincidir en la necessitat de treballar conjuntament per a abordar aquesta nova fase de tensions regionals.

Un altre tema clau en l'agenda va ser la implementació de la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, una mesura adoptada l'any 2006 que busca establir un perímetre de seguretat al sud del Líban i reforçar la presència de la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (FINUL). Els mandataris van subratllar la necessitat de continuar amb aquest desplegament per a contribuir a l'estabilitat en la regió, especialment a la frontera entre Israel i el Líban, i van apuntar com a objectiu “facilitar el retorn segur dels desplaçats”, que han hagut d'abandonar les seues llars a causa de les hostilitats.

D'altra banda, la situació crítica a Gaza també va formar part de les discussions. El conflicte, que es va intensificar fa quasi un any després dels atacs de Hamàs contra Israel, ha provocat una crisi humanitària de dimensions catastròfiques. Malgrat diversos intents de negociació per a aconseguir un alto-el-foc, els atacs i bombardejos han continuat sense treva, empitjorant les condicions de vida per als residents palestins de Gaza.

En aquest context, els líders internacionals han coincidit que, a més d'una resposta immediata als atacs recents, és fonamental trobar una solució a llarg termini per a la crisi a Gaza. Entre les prioritats debatudes hi ha l'establiment d'un alto-el-foc durador, l'alliberament dels ostatges en mans de Hamàs i l'augment urgent de l'ajuda humanitària a l'enclavament palestí. La discussió també va abordar les dificultats que s'han experimentat a l'hora de garantir l'accés de l'ajuda humanitària a la regió, obstacle que s'ha perpetuat per la inseguretat i els enfrontaments constants.

Mentrestant, la política exterior dels Estats Units ha estat objecte de crítica per sectors progressistes i grups humanitaris. L'administració nord-americana, que ha sigut criticada per la seua permissivitat aparent respecte a les accions militars a Gaza, ara sembla estar fent un gir cap a una postura més assertiva en relació amb la crisi iraniana. Aquestes noves conversacions podrien marcar una nova etapa en la seua estratègia cap a l'Orient Mitjà.

Tanmateix, l'impacte d'aquestes conversacions encara està per veure's. Segons fonts diplomàtiques, els pròxims mesos seran determinants per a avaluar si aquests esforços resulten en una solució per a la violència a la regió o si simplement perpetuen el cicle de conflictes, que durant l'últim any ha segat milers de vides i agreujat la crisi humanitària al territori palestí.