Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana i exlider del PP valencià, ha sigut condemnat a deu anys i cinc mesos de presó per rebre comissions il·legals en la privatització de les ITV i el Pla Eòlic. La sentència posa punt final a una etapa clau en la història del Partit Popular valencià, marcada per grans contractes públics i l'ombra de la corrupció. De nou la familia Cotino i el PP al voltant de la corrupció. Un PP valencià comdenat indirectament, o no tant indirectament.
La secció quarta de l’Audiència de València ha imposat una condemna de deu anys i cinc mesos de presó a Eduardo Zaplana, exlíder del Partit Popular valencià i expresident de la Generalitat, pel cobrament de comissions il·legals. Segons hem conegut en Crònica, les investigacions es van centrar en dues adjudicacions importants: la privatització de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) i el Pla Eòlic, tots dos contractes aprovats durant el seu mandat.
A més de Zaplana, altres persones pròximes a ell també han estat condemnades. Entre elles es troben Juan Francisco García, exjefe de gabinet, i Joaquín Barceló, testaferro confés, a més dels empresaris Vicente i José Cotino Escrivá. Tots ells van reconéixer els fets durant el procés judicial. Tanmateix, Mitsouko Henríquez, exsecretària de Zaplana, ha sigut absolta.
Els germans Cotino, Vicente i José, tenen una connexió familiar amb Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes i figura vinculada a la trama Gürtel. Aquest últim va morir el 15 d'abril de 2020 mentre encara era investigat.
El final d'una època política
La condemna de Zaplana suposa un punt final per al zaplanisme, un moviment que va modelar el Partit Popular a la Comunitat Valenciana durant més de dues dècades. Encara que Zaplana va deixar la presidència de la Generalitat fa més de vint anys, la seua influència en la política valenciana es va mantindre fins a la seua caiguda. La sentència posa fi a aquesta era, evidenciant l'abast de les pràctiques corruptes que es van dur a terme durant el seu govern.
Segons la Fiscalia Anticorrupció, les adjudicacions fraudulentes es van canalitzar a través de societats pantalla amb comptes en països com Luxemburg i Andorra. Els fons es van utilitzar per a inversions immobiliàries a Madrid i la Marina, un detall que es va destapar durant les confessions dels acusats. No obstant això, el nom d’Eduardo Zaplana no apareix en cap document directe vinculat amb els comptes.
Aquest cas és representatiu no sols d'una figura, sinó d'una etapa de la política valenciana caracteritzada per les privatitzacions massives i els grans esdeveniments. La sentència tanca, per ara, un dels capítols més foscos i de corrupció en la història del PP valencià, revelant els excessos d'una època en què la corrupció va influir directament en la gestió de la Generalitat.
Cap comentari :