#LleiMordassa #ProtestaPolicial
La "Llei Mordassa", oficialment Llei Orgànica 4/2015 de Protecció de la Seguretat Ciutadana, ha estat en el punt de mira per les seues implicacions sobre els drets fonamentals, especialment la llibertat d'expressió i de protesta. Tot i les promeses de reforma per part del govern i altres partits progressistes, la llei es manté vigent mentre els cossos de seguretat i les forces de la dreta defensen el seu manteniment, com es va evidenciar hui amb la manifestació policial davant el Congrés.
Les manifestacions d'este matí davant el Congrés dels Diputats, organitzades pels sindicats policials i les associacions de la Guàrdia Civil, van servir per expressar el rebuig frontal a les reformes plantejades pel govern de coalició. Durant la concentració, on es van reunir desenes de policies, van ser presents líders polítics de la dreta com Alberto Núñez Feijóo, qui va reiterar el suport del Partit Popular a la llei i la seua oposició als canvis proposats.
Feijóo, al costat del portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, i la portaveu d'Interior, Ana Vázquez, va assegurar que el seu compromís amb els cossos de seguretat serà "a llarg termini", remarcant la intenció del PP de mantindre la norma, aprovada el 2015 amb la majoria absoluta de la seua formació.
Entre les propostes de reforma més contestades destaca l’eliminació de les pilotes de goma com a material antidisturbis i la reducció de sancions per desobediència. Els crits, petards i fum van marcar el ritme d'una protesta que va transcórrer sota la pluja, amb una forta presència dels sindicats JUPOL, SUP i CEP, principals defensors del manteniment de la normativa vigent.
Reaccions i crítiques a la llei de la comunitat internacional
La "Llei Mordassa" ha rebut crítiques constants d'organismes internacionals. La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, la va qualificar de "vaga i imprecisa", advertint en una carta de 2021 que obri la porta a "limitacions desproporcionades i arbitràries" a la llibertat d'expressió i reunió. Per la seua banda, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ja va expressar la seua preocupació per la norma el 2015.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha resolt diverses sentències entre 2011 i 2021 contra Espanya per casos d'insults a figures públiques, senyalant una restricció a la llibertat d'expressió que, segons els crítics, té correlació amb el marc legal de la llei de seguretat ciutadana.
Restriccions i sancions polèmiques
Des de la seua aprovació, les xifres associades a la "Llei Mordassa" evidencien una aplicació extensiva: entre 2015 i 2019 es van imposar més de 197.000 sancions, acumulant multes per un valor superior als 73 milions d'euros, segons Greenpeace. La capacitat sancionadora, sumada a la discrecionalitat atorgada als agents, ha estat objecte de crítiques per possibles abusos i arbitrarietats.
En l’àmbit dels drets humans, la "devolució en calent" de migrants a Ceuta i Melilla s'ha denunciat repetidament com una violació del dret internacional, deixant a la llei subjecta a contínues objeccions per part d’organitzacions com Amnistia Internacional.
L'impacte sobre la premsa
Diversos col·lectius de periodistes han advertit que la norma limita la llibertat d'informació. Amnistia Internacional ha denunciat que la "Llei Mordassa" posa traves a la tasca dels professionals de la informació, dificultant la documentació d'actuacions policials, la qual cosa representa un risc per a la llibertat de premsa i la transparència.
Divisió política i perspectives de reforma
Enmig de les protestes, la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, va assegurar que "hi ha els vots necessaris" per aprovar la reforma. Tot i això, la pressió política de la dreta, amb el suport visible de figures com Javier Ortega Smith de Vox, manté el debat viu. Segons hem pogut conéixer en Crònica, la norma és considerada per moltes organitzacions com un mecanisme que facilita actuacions repressives en detriment dels drets fonamentals.
 |
| Foto huí d'EP |
Cap comentari :