Per què la 'Tizona' va ser l'espasa favorita del Cid Campeador

La tradició o la literatura atribuïxen a la 'Tizona' el fet de ser l'espasa favorita de Don Rodrigo Díaz, conegut com el Cid Campeador. L'heroi va nàixer en Vivar (Burgos) en una data suposada entre els anys 1043 i 1048. Va morir a València, en combat, en 1099. Les seues gestes les relata El cantar de mio Cid, la primera obra poètica extensa de la literatura espanyola i l'únic cantar èpic castellà conservat quasi complet.

L'Espasa és una espasa real, encara que la seua genealogia és complexa i la seua datació i la seua contemporaneïtat amb el Cid ha generat controvèrsies entre els especialistes. L'espasa, al llarg de la seua història, va patir importants modificacions. Per exemple, la seua actual empunyadura està datada entre els segles XV i XVI. D'altra banda, les inscripcions en llatí de la fulla, que es van imprimir amb àcid, són lleugerament anteriors a l'empunyadura.

Què diu l'acer de l'espasa

Fins fa poc, la datació de peces d'acer es basava en la tipologia i en la tecnologia de fabricació. Pot ser que per a uns certs casos això supose una aproximació raonable. Per a altres casos, com el de l'Espasa, genera incertesa. El Grup de Tecnologia Mecànica i Arqueometalurgia de la Universitat Complutense de Madrid, que dirigia el professor Antonio José Criado Portal, va poder datar la fulla amb precisió a través de diverses tècniques experimentals basades en l'envelliment natural dels metalls. L'antiguitat d'esta fulla la col·locava 950 anys en el passat, això és, en el segle XI. Així es va demostrar que era contemporània del Cid Campeador. Es tracta d'una fulla d'acer andalusí, tipus jineta o tajadora, útil per al combat a cavall.

Com va arribar al Cid

Sobre la història de l'espasa i com va arribar a les mans de l'heroi hi ha diverses teories. El Cantar de mio Cid compte com Espasa va ser arrabassada al moro Malik Bucar. D'altra banda, un cronista àrab anomenat Al-Hulal al-dt.-divya narra com l'emir dels almoràvits Tusuf va enviar al seu familiar Abubeker un estupend present d'espases magnífiques. No se sap l'any del lliurament, però naix una doble suposició coneixent el fet que el Cid va lluitar tant en el bàndol musulmà com cristià. Va poder arrabassar-li-la a l'emir Abubeker o podria haver sigut un regal d'este quan va combatre en este bàndol. També va poder ser fabricada especialment per a ell, ja que segons algunes cròniques es van fabricar 50 espases amb empunyadures d'or i plata.

Nascuda en Sierra Morena

Una vegada s'ha datat l'Espasa i contat les seues possibles històries, es pot investigar la ubicació geogràfica de la matèria primera i el possible taller de fabricació. El grup que dirigia el professor Criat Portal en la Universitat de Complutense de Madrid va poder revelar la procedència del mineral primigeni.

A través d'una anàlisi de la relació present d'isòtops estables de plom en la fulla es va deduir que l'enclavament miner va haver d'estar en Sierra Morena. Per tant, el taller on es va forjar va poder situar-se en el sud peninsular, en zona andalusina.

Per què va tindre tanta estima el Cid per la 'Tizona'?

La clau d'esta magnífica espasa està en la fabricació de la seua fulla metàl·lica, que la fa única. Està forjada amb acer suau, amb baix contingut en carboni (hipoeutectoide). En la primera fase de la seua fabricació és un acer bla amb males propietats mecàniques. L'espasa en eixe moment no és apta per al combat. El secret està en un procés posterior: un tractament de carburació, també conegut com a cementació. Això fa que el tall exterior siga extremadament dur, resistent i indesgastable. Però la seua “ànima” d'acer suau fa que l'espasa mantinga la flexibilitat.

La cementació de la fulla de l'espasa

La duresa de la Tizona es va aconseguir amb nova tecnologia. Consistix a utilitzar un “ciment” amb carbó vegetal, carbonats de calci o alguna deixalla animal: banyes, peülles, etc. Amb això es prepara una mescla amb la qual es recobrix la fulla. Posteriorment es calfa a alta temperatura perquè part del carboni entre dins de l'estructura del ferro. Finalment es deixa refredar a temperatura ambient. La superfície queda endurida mantenint el nucli bla.

Així, la Tizona que s'exposa en el Museu de Burgos, objecte de tots estos estudis, és contemporània a l'existència del Cid Campeador. No tenim evidències per a poder confirmar que és esta l'espasa del Cid, però qualsevol de les espases que usara li va fer un bon servici. La seua cuidada tecnologia de fabricació i excel·lents propietats mecàniques la fan un tipus d'espasa única.

La 'Tizona' al museu de Burgos

Antonio Javier Criado Martín, Arqueologia, Arqueometría, Història Antiga, Història de la Ciència, Nuclear, Protecció Radiològica., UNIR - Universitat Internacional de La Rioja i Inmaculada Delage González, Personal Docent Investigador de l'Àrea d'Humanitats, especialista en Arqueologia i Història Antiga i membre del grup d'investigació INVITER., UNIR - Universitat Internacional de La Rioja

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.