L'article d'Enric Bonet a El Salto, titulat "El golpe lampedusiano de Macron: aparta a la izquierda del Gobierno para conservar sus reformas neoliberales", ofereix una anàlisi detallada de les recents decisions polítiques del president francès Emmanuel Macron. Aquestes decisions es caracteritzen per la seva inclinació a mantenir un control estricte sobre les reformes neoliberals, fins i tot al preu de desestimar la voluntat democràtica expressada en les eleccions legislatives recents.
Macron, qui ja tenia una reputació consolidada per la seva gestió autoritària i neoliberal, ha fet un nou moviment aquesta setmana que exemplifica la seua resistència al canvi polític. Malgrat que el Nou Front Popular (NFP), una coalició d'esquerres, va guanyar per la mínima les eleccions legislatives amb 193 diputats, Macron va decidir excloure la seua candidata a primera ministra, Lucie Castets. Com indica Bonet, aquest moviment representa una violació d'una tradició de la Cinquena República francesa que permet a la força més gran de l'Assemblea Nacional intentar formar govern. Macron va justificar la seva decisió en nom de la "estabilitat institucional", però com explica Paul Cassia, professor de Dret Constitucional, "utilitza les nocions constitucionals amb fins polítics", amb la intenció de protegir les seves pròpies polítiques.
Des del 7 de juliol, data de les eleccions, Macron ha maniobrat per assegurar-se que el govern resulti favorable als seus interessos, tot i que això suposi contradir els resultats electorals. En paraules de Bonet, "Macron ha actuat perquè hi hagi un govern afí als seus interessos", la qual cosa denota una estratègia clarament orientada a la continuïtat de les seues reformes, malgrat la pèrdua de suport popular manifestada en les urnes.
Aquesta actuació de Macron és descrita com un "cop lampedusià", fent referència al famós principi de "canviar-ho tot perquè no canviï res". A més, el mandatari francès busca mantenir les reformes neoliberals implementades durant els últims set anys i planeja elaborar uns pressupostos futurs sota el signe de l'austeritat. En una entrevista televisiva, Macron va afirmar que "la urgència del país no és destruir el que hem fet, sinó construir i avançar", un comentari que reflecteix el seu compromís amb les polítiques neoliberals.
Un aspecte clau d'aquesta estratègia és la necessitat d'obtenir el suport o almenys l'abstenció de la ultradreta, liderada per Marine Le Pen, per a aprovar els pressupostos marcats per l'austeritat. Bonet destaca que "per aprovar els pressupostos del pròxim any marcats per l'austeritat —França està sota la lupa de la Comissió Europea pel seu dèficit públic del 5,5% el 2023—, el macronisme necessitarà segurament l'abstenció de RN (Reagrupació Nacional)". Aquesta col·laboració tàcita posa de manifest una aliança implícita entre el centre i la ultradreta, malgrat la seva aparent oposició ideològica.
Davant d'aquest "cop de força" per part de Macron, les respostes a peu de carrer no s'han fet esperar. Organitzacions juvenils i estudiantils properes a la França Insumisa, una de les principals forces dins del Nou Front Popular, han convocat les primeres protestes per al 7 de setembre. Aquestes mobilitzacions reflecteixen el descontentament amb les polítiques del president i la seva decisió d'excloure l'esquerra del govern. A més, la CGT, el segon sindicat més gran de França, prepara la seva tornada als carrers per a l'1 d'octubre, la qual cosa podria marcar l'inici d'una nova onada de protestes socials.
Les perspectives de mobilització popular són significatives, sobretot tenint en compte que les consignes polítiques podrien no ser suficients per mobilitzar una gran part de la ciutadania. Com assenyala el periodista Pablo Pillaud-Vivien, cap de redacció de la revista Regards, "consignes massa polítiques com ‘Lucie Castets a Matignon’ no semblen les més propícies per mobilitzar la majoria dels francesos, que solen manifestar-se per qüestions més socials com el sistema de pensions". Tanmateix, adverteix que "el Poble "galaic" francés es cabreja ràpidament", la qual cosa suggereix que el descontentament latent podria convertir-se fàcilment en una erupció social, especialment si Macron continua superant els límits del seu paper com a àrbitre polític.
En conclusió, segons l'anàlisi de Bonet a El Salto, Emmanuel Macron està disposat a seguir endavant amb la seva agenda neoliberal, malgrat la manca de suport popular i els desafiaments polítics interns. La seva decisió d'excloure la candidata de l'esquerra, Lucie Castets, revela un líder més preocupat per mantenir el control que per respectar les normes democràtiques. Així doncs, el "cop lampedusià" de Macron no és només una maniobra política, sinó un reflex d'una lluita més àmplia sobre el futur de les polítiques econòmiques i socials a França, amb un potencial augment de les tensions tant a l'escenari polític com als carrers.
Referènciat perÀgora CT
 |
| Le Pen i Macrón |
Cap comentari :