Els jardins aporten salut i formen part essencial de la nostra connexió amb la naturalesa, sobretot quan vivim en zones urbanes. Sovint trobem en ells múltiples plantes d'ornament, com a roses, lavanda o geranis, entre altres. Estes resulten molt populars, ja que servixen per a harmonitzar espais amb els seus colors i aromes, així com per a usos terapèutics de relaxació.

A més, un jardí també pot convertir-se en hort i proporcionar aliments frescos i sans com a #tomaca, calabacitas o carabassetes, cogombres, etc. Això promou una dieta equilibrada i contribuïx a la seguretat alimentària.

No obstant això, cuidar les plantes pot presentar reptes i desafiaments. Per això resulta important conéixer les característiques de cadascuna d'elles: quanta aigua necessiten, quin tipus de sòl o substrat és millor i, sobretot, com protegir-les d'unes certes plagues i malalties.

En la jardineria, és crucial trobar mètodes econòmics, sostenibles i fàcils d'aplicar per a la cura de les plantes. L'àcid acetilsalicílic, comercialment conegut com a aspirina, s'ha utilitzat amb èxit per a protegir-les. Però, com funciona?

En este article explicarem quina evidència científica existix sobre l'ús d'este compost en algunes plantes i els resultats obtinguts de manera rigorosa en laboratoris al voltant del món.

Per què l'ANSA ajuda a cuidar les plantes?

Com déiem, la aspirina és el nom comercial que la companyia Bayer va assignar a l'àcid acetilsalicílic (ANSA). Es tracta d'un derivat del àcid salicílic, una hormona vegetal. Esta hormona és produïda naturalment per les plantes com a resposta de defensa davant malalties. Actua com un metabòlit secundari essencial per a les plantes, oferint-los diversos beneficis importants. Ajuda a enfortir el seu sistema immunològic, millorant la seua resistència enfront de condicions adverses i promovent un creixement saludable.

L'ús de ANSA en la cura de plantes de jardí és sorprenent i ha sigut aplicat per investigadors com a substitut de l'àcid salicílic, sense presentar cap risc de fitotoxicitat i amb efectes benèfics similars.

Al rescat de les flors

Les plantes dels horts brinden aliment, colors, aroma i relaxació. També podem expressar el nostre carinyo a algú especial regalant-li flors del jardí. Però, lamentablement, es marcixen amb el pas dels dies, ja siga pel fet que han sigut tallades o per la fi del seu cicle natural, a través d'un procés de mort cel·lular conegut com senescència.

L'ANSA retarda la senescència de les plantes, pel fet que activa respostes antioxidants que reduïxen l'estrés oxidatiu. És a dir, disminuïx les substancies oxidants que danyen la flor. Com a resultat de la seua aplicació, s'ha aconseguit incrementar el temps de vida de les flors, amb casos d'èxit entre els quals destaca el gira-sol.

Per tant, si busquem prolongar la vida de flors ja tallades, podem moldre una aspirina, dissoldre 0,1 grams en un litre d'aigua i usar esta solució per a submergir-les o com a aigua de reg.

Metabòlits secundaris per a evitar plagues

Els fitoquímics en les plantes són els responsables d'algunes aromes, colors i de propietats atribuïdes que poden ser medicinals. A més, servixen com a protecció contra herbívors, atrauen pol·linitzadors i milloren l'adaptació ambiental.

Entre estos, s'inclouen olis essencials (lavanda, #romer), alcaloides (belladona, didalera), terpens aromàtics (eucaliptus, lavanda), glicoalcaloides defensius (#tomaca, papa), així com compostos fenòlics i flavonoides (antioxidants que caracteritzen a la camamil·la).

S'ha observat que l'aplicació d'ANSA en diferents etapes de creixement vegetal pot modificar el contingut d'estos fitoquímics. La seua utilització, en el moment adequat, pot fer la diferència en la cura de les plantes.

Per exemple, per a millorar la qualitat de varietats amb flors, podem ruixar una solució d'ANSA dissolta en aigua prop de la seua etapa de floració. En canvi, si es volem protegir la planta front algunes plagues, elevant el contingut dels seus metabòlits secundaris, haurem d'aplicar-la de manera periòdica en quantitats adequades i sense abusar del seu ús, ja que podria generar efectes adversos.

Un estímul enfront de condicions climàtiques adverses

Les plantes són organismes que no poden moure's i, per tant, han d'adaptar-se a les condicions del seu entorn. Això els pot causar estrés. Si no són capaços d'integrar-se al mitjà, el seu destí no serà un altre que assecar-se i morir.

Un altre dels beneficis, molt estudiat i documentat, que l'ús d'ANSA aporta a les plantes és la reposada favorable a condicions adverses.

L'aigua és el principal aliat que permet a les plantes realitzar funcions vitals com la fotosíntesi i mantindre la turgència de les cèl·lules. La falta d'aigua provoca pansiment, fulles groguenques, creixement lent i menys flors.

I és #ací on entra de nou en joc l'àcid acetilsalicílic. L'ANSA pot ajudar les plantes a suportar millor els efectes negatius de l'estrés hídric (sequera) en regular el tancament dels estomes, les “portes” de les plantes. Així reduïx la pèrdua d'aigua per evapotranspiració i, per tant, evita la deshidratació.

Per exemple, pot augmentar del contingut de l'aminoàcid prolina en plantes d'ordi, millorant el seu rendiment de gra sota condicions d'estrés hídric. En conseqüència, l'aplicació de compostos protectors exògens (com l'ANSA) pot ser un mètode per a disminuir els danys per sequera en les plantes.

A més, investigadors del Jardí Botànic de West Perth, a Austràlia, van demostrar que l'ANSA ajuda a resistir millor la calor i fred en plantes de #tomaca i frijol, ja que reduïx la seua transpiració.

Més i millors fruits

Si desitgem produir aliments en el nostre hort, segurament ens interessarà obtindre un bon rendiment del cultiu. L'ús d'ANSA pot ajudar també en esta tasca.

S'ha incrementat el rendiment de la calabacita o carabasseta quan es va aplicar ANSA, donant com a resultat un fruit més pesat. A més, la utilització d'ANSA en #dacsa va donar lloc a una millor assimilació de nutrients, com a nitrogen, fòsfor i potassi, la qual cosa proporciona un gra de major qualitat.

Un ús poc conegut l'àcid acetilsalicílic consistix en la seua aplicació per a retardar la maduració dels fruits climatèrics. Amb este nom es definix a aquells fruits que tenen un patró respiratori i de producció d'etilé durant la seua etapa primerenca de maduració.

Un exemple és el kiwi. S'ha demostrat que l'ANSA disminuïx la producció d'etilé, l'hormona responsable de la maduració d'estos fruits. Per part seua, en la cirera, l'aplicació del compost va millorar les propietats antioxidants i els sòlids solubles del fruit (sucres i vitamines, entre altres), proporcionat un fruit amb major textura i sabor. Així que, dissoldre una aspirina en un litre d'aigua i ruixar un poc sobre estes fruites pot ajudar a millorar la seua qualitat i mantindre-les major temps en la lleixa.

És important esmentar que l'ús d'àcid acetilsalicílic en agricultura continua en investigació i desenrotllament. Per tant, l'efectivitat pot variar segons les espècies de plantes i les condicions específiques del seu entorn. També és important no abusar de l'aspirina en les plantes, ja que l'ús excessiu podria generar efectes negatius.

Joel de Jesús Barba Franco, Estudiant de doctorat, Universitat de Guadalajara

Este article va ser publicat originalment en The Conversation.