La Plataforma per la Llengua denuncia les polítiques de Mazón com un atac sistemàtic al valencià

La Plataforma per la Llengua denuncia l'erosió del valencià per part del govern de Carlos Mazón a través de noves lleis educatives i mediàtiques

Des de la seua arribada a la presidència de la Generalitat Valenciana al juliol de 2023, Carlos Mazón, amb el suport de Vox, ha promogut una sèrie de polítiques que han generat una gran polèmica per considerar-se un atac frontal contra la llengua valenciana. Entre aquestes mesures, destaquen la reforma de la llei d'educació i la llei que regula la corporació audiovisual À Punt, així com el Pla de Simplificació Administrativa, totes elles criticades per diversos sectors de la societat valenciana, inclosa la Plataforma per la Llengua.

Llei d'educació: un nou sistema que margina el valencià

Una de les mesures més controvertides impulsades per l'executiu de Mazón és la reforma de la llei d'educació. Aquesta modificació, aprovada amb els vots favorables del Partit Popular i Vox, introdueix un nou sistema educatiu que distingeix entre zones valencianoparlants i castellanoparlants. Aquesta divisió no assegura que tots els estudiants tinguen el mateix nivell de competència en ambdues llengües oficials del País Valencià, contràriament al model anterior, basat en línies en valencià, que havia demostrat ser exitós durant més de quatre dècades.

Plataforma per la Llengua, una organització que s'ha posicionat fermament en defensa del valencià, denuncia que aquesta reforma compromet la igualtat d'oportunitats per a l'alumnat, no només en termes acadèmics, sinó també laborals. Argumenten que el model tradicional permetia una integració completa en la societat valenciana, garantint la competència tant en valencià com en castellà, així com en una llengua estrangera, afavorint així la cohesió social i el bilingüisme efectiu.

A més, la reforma ha estat criticada per la seua aparent manca de justificació pedagògica sòlida. Un exemple d'això és la resposta vacil·lant del Conseller d'Educació, José Antonio Rovira, durant una entrevista en À Punt, on va reconèixer que no estava preparat per respondre si les assignatures no lingüístiques impartides en anglès també permetrien l'elecció de l'idioma d'examen entre castellà o valencià.

Llei d'À Punt: l'arraconament del valencià en els mitjans

La nova llei que regula la corporació À Punt és una altra iniciativa polèmica del govern valencià. Aquesta llei permet la introducció de contingut en castellà a la televisió pública valenciana, la qual cosa suposa, segons els crítics, una vulneració de la missió fundacional de promoció del valencià que À Punt havia tingut des del seu inici. L'objectiu aparent de la nova legislació és fer la televisió pública més "inclusiva", però els detractors, com la Plataforma per la Llengua, consideren que es tracta d'un atac directe a la presència i visibilitat del valencià en els mitjans de comunicació.

A més, es destaca que aquesta nova regulació podria incomplir tant l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que obliga els poders públics a protegir i fomentar la llengua pròpia, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), que insta els estats a garantir canals de ràdio i televisió en les llengües regionals o minoritàries.

El Pla de Simplificació Administrativa: un altre colp al valencià

El Pla de Simplificació Administrativa és una altra acció legislativa recent que ha generat preocupació entre els defensors de la llengua. Aquest pla redueix les exigències lingüístiques per al personal de l'administració pública, rebaixant el nivell mínim de valencià requerit d'un C1 a un B1, i elimina l'obligació d'iniciar les comunicacions en valencià. Aquests canvis són vistos com una nova maniobra per reduir la presència del valencià en l'àmbit oficial i administratiu.

En resposta a aquestes mesures, Plataforma per la Llengua ha intensificat la seua activitat de mobilització social i defensa de la llengua. Ha organitzat i liderat nombroses protestes arreu del País Valencià, buscant conscienciar la població sobre la importància de protegir i fomentar l'ús del valencià en tots els àmbits de la vida pública i privada.

En definitiva, les accions del govern de Mazón són considerades per molts com un intent sistemàtic de relegar el valencià a un segon pla, minvant-ne el seu prestigi i ús social. Aquestes polítiques han trobat una forta resistència entre els defensors de la llengua, que continuen lluitant per assegurar-ne la supervivència i promoció en un context polític advers.